Viquipèdia

Almodis: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
{{Infotaula persona}}
Reorganitzo article com a biografia i elimino paràgraf que tracta sobre la vida de la comtessa Ermessenda i no d'Almodis
Línia 4:
'''Almodis de la Marca''' ([[Tolosa]], [[Occitània]] v [[1020]] - [[Barcelona]] [[1071]]) fou comtessa consort de Barcelona ([[1052]]-[[1071]]).<ref>{{Ref-llibre |cognom= Albertí|nom=Elisenda |títol=Dames, reines, abadesses, 18 personalitats femenines a la Catalunya medieval |url=http://www.albertieditor.cat/ficha.php?id_producto=5874 |editorial=Albertí Editor |data=2007 |pàgines=p.25-30 |isbn=978-84-7246-085-0 }}</ref><ref name="Diccionari">''Diccionari d'Història de Catalunya''; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 31</ref>
 
== Context històricBiografia ==
EnNasqué l'elaboració del dret feudal hi hagué dues dones que en van ser unes apassionades iany defensores1020, duesfilla comtessesdels delcomtes seglellemosins XI,Bernat [[Ermessenda de Carcassona]] i AlmodisI de la Marca. Ermessendai de Carcassona nasqué l'any 975, filla dels comtesAmèlia de Carcassona, Roger i AdelaidaRasès. El 9931052 es casà amb el comte Ramon BorrellBerenguer I (9721022-10171076). Fou una dona amb un gran prestigi i dotada pel govern, que li serví per ajudar al seu marit a reconstruir un país maldat per les incursions sarraïnes. Enviudà el 1017 i es convertí en tutoraterceres del seu fill, el futur comte Berenguer Ramon I, durant la seva minoria d'edatnúpcies. ElFou destíun vaenamorament voler que a la mort del seu fill esdevingués tutora del seu nét, el futur comte Ramon Berenguer I, i dels seus germansapassionat. EllaTots esdos convertívan en governadora i usufructuària del comtat de Barcelona durant les dues tutories, i a més, com a vídua del comte de Barcelona i segons el dret de l'època, seguiria sent la senyora dels bisbats i comtats de Barcelona, Girona i Osona-Manresa mentre restés sense casar-se. Durant tot el temps que fou comtessa va defensar el dret públic i la vella llei. Ermessenda va actuar com a garant del dret, jutjava en nom de Déu i conjuntament amb el seu marit. Ella es definia enabandonar els textos judicials com a comtessa per la gràcia de Déu i assistida pels seus jutgescònjuges dictavarespectius sentència i feia justícia. Així la trobem presidint un judiciabans de formacontraure solemnenou l'any 1000 al palau comtal de Barcelonamatrimoni, on una dona anomenada Madrona apel·la el tribunal demanant justícia, ja que el seu germà s'havia apropiat de la seva herència mentre ella era captiva dels sarraïns. La comtessa va declarar les següentsfou paraulesaixí un cop escoltats els testimonis: "En nom de Déu i veneració del meu senyor Ramon, comte, jo, Ermessendacasament per la gràcia de Déu comtessa, conjuntament amb els meus jutges, consignem lesdecisió vinyespròpia i terresno irrevocablement sota dret i propietat de Madrona. Ermessenda fa valer el seu dretimposat: per impartir justícia com a comtessa que va ser, i en aquest cas ho va fer a favor de la dona, ja que la llei existent per l'herència dels pares era que aquesta es repartís entre tots els fills i fillesamor."<ref name="dones">{{ref-llibre|títol=Dones en el dret medieval: Ermessenda de Carcassona i Almodis de la Marca |lloc=Barcelona|editorial=[[Institut Català de les Dones]]|any=2013|url=http://www20.gencat.cat/portal/site/icdones/menuitem.4b491b5fa301c8a439a72641b0c0e1a0/?vgnextoid=8e818c0bdc8df210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=8e818c0bdc8df210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default |consulta=22 d'agost de 2013}} </ref>
 
L'altra comtessa, Almodis de la Marca, nasqué l'any 1020, filla dels comtes llemosins Bernat I de la Marca i Amèlia de Rasès. El 1052 es casà amb el comte Ramon Berenguer I (1022-1076) en terceres núpcies. Fou un enamorament apassionat. Tots dos van abandonar els seus cònjuges respectius abans de contraure nou matrimoni, que fou així un casament per decisió pròpia i no imposat: per amor.<ref name=dones/>
 
Fou una dona sàvia que al llarg de la seva vida va manifestar interès i s'apassionà pel dret. Fou així que col·laborà de manera activa en la primera redacció dels ''Usatges'' de Barcelona, iniciats l'any 1068 juntament amb el seu marit Ramon Berenguer I, que foren la nova llei que va fonamentar l'estat feudal català. Era un nou codi jurídic que reemplaçava el vells textos sobre lleis dels romans i gots per donar respostes als nous temps que venien. El text deixa ben clara la participació activa de la comtessa Almodis:<ref name=dones/>
Linha 15 ⟶ 13:
Almodis va presidir judicis, com la seva antecessora la comtessa Ermessenda, i els jutges li prestaven jurament de fidelitat. Desenvolupà una activa pràctica política tant pacifista com diplomàtica i va governar conjuntament amb el seu marit un estat feudal. Una activitat que no va impedir que fos assassinada pel seu fillastre Pere Ramon, el qual veia perillar la seva herència en mans dels fills d'Almodis.<ref name=dones/>
 
=== FamíliaVida política ===
[[Fitxer:SepulcherRamon Berenguer I, Count of Barcelona.JPG|thumb|250px|right|Sepulcres de [[Ramon Berenguer I]] i Almodis de la Marca, a la [[Catedral de Barcelona]]]]▼
[[Bernat I de Claramunt]] fou enviat per la comtessa a la cort d'[[Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla]], emir de [[Dàniya]], vers el 1045.<ref name="capellades">{{Ref-llibre |cognom=Busquets i Molas |nom=Esteve |títol=Història de Capellades |url=http://books.google.cat/books?id=btkqAQAAMAAJ&q=claramunt+barbastre+1064&dq=claramunt+barbastre+1064&hl=ca&sa=X&ei=mCYHUteXL-SP7AbmloGQDQ&ved=0CEEQ6AEwAg |llengua= |editorial=Ed. promoguda per un Grup de Capelladins sota el Patronatge de l'Ajuntament |data=1972 |pàgines= |isbn=}}</ref>▼
 
L'àvia de Ramon Berenguer, la comtessa [[Ermessenda de Carcassona|Ermessenda]], es va oposar al matrimoni del seu nét amb Almodís i en va obtenir l'excomunió. Llavors es va desencadenar una veritable guerra civil que no es va acabar fins al [[1057]].<ref name="Diccionari" /> Aquesta aliança matrimonial aportava drets sobre el [[Llenguadoc]] que refermaven les relacions entre la [[casal de Barcelona|casa de Barcelona]] amb les terres de més enllà dels Pirineus. Almodis, que quan es casà per tercer cop ja era una dona madura i amb experiència i d'una notable formació cultural, va participar en el govern pel seu marit ajudant-lo en la compra dels drets sobre els comtats de [[Carcassona]] i [[Rasès]].<ref name="Sapiens121dama">{{ref-publicació| cognom=Rotger | nom =Agnès | article =La gran dama del tron català | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 121 |data = octubre 2012 | pàgines = p.16-21 |issn = 1695-2014}}</ref>▼
 
Fou assassinada pel seu fillastre [[Pere Ramon]],<ref name="Diccionari" /> que la va matar el [[16 de novembre]] de [[1071]] per motius successoris. L'herència d'Almodis va passar indivisa als seus fills bessons, [[Berenguer Ramon II]] i [[Ramon Berenguer II]].<ref name="Diccionari" />▼
 
=== Família ===
Filla del [[comte]] occità [[Bernat I de la Marca]] i d'Amèlia de Rasès.<ref name="Diccionari"/> Fou germana de [[Llúcia de la Marca]] que es casà amb el comte [[Artau I de Pallars Sobirà]].
 
Linha 22 ⟶ 28:
Vers el [[1040]] es casà amb [[Ponç III de Tolosa]] del qual obtingué el divorci el [[1052]]. D'aquest matrimoni tingué:
* l'infant [[Guillem IV de Tolosa]] ([[1044]]-[[1093]]), [[comte de Tolosa]]
* [[Ponça de Tolosa]], casada amb [[Guerau Alemany I de Cervelló]].<ref>{{Ref-llibre |cognom= Pagès i Paretas|nom=Montserrat |títol=Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat |url=http://books.google.cat/books?id=z1_jNPU9zIoC&pg=PA327&lpg=PA327&dq=guerau+de+cervell%C3%B3+1086&source=bl&ots=bANC5KtLf6&sig=WgoeRxrtz_I8wdtjGycXVZ0koeo&hl=ca&ei=WIniTZKbJsHPhAesqITzBw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CCgQ6AEwAw#v=onepage&q=guerau%20de%20cervell%C3%B3%201086&f=false |editorial=L'Abadia de Montserrat |data=1992 |pàgines=p.327 |isbn=8478263004 }}</ref>
 
Quan estava casada amb Ponç III, el [[comte de Barcelona]] '''[[Ramon Berenguer I]]''' la raptà i la va convertir en la seva tercera muller l'any [[1052]]. D'aquest matrimoni en nasqueren:
Linha 29 ⟶ 35:
* la infanta [[Sança de Barcelona]] (v [[1057]]-[[1095]]), casada vers el [[1069]] amb [[Guillem I de Cerdanya]], [[comte de Cerdanya]] i [[comte de Berga|Berga]]
* la infanta Agnès de Barcelona (v&nbsp;1056-d&nbsp;1071), casada el&nbsp;1070&nbsp;amb el&nbsp;comte&nbsp;Guigues VII&nbsp;d'Albon
 
== Vida política ==
▲[[Fitxer:SepulcherRamon Berenguer I, Count of Barcelona.JPG|thumb|250px|right|Sepulcres de [[Ramon Berenguer I]] i Almodis de la Marca, a la [[Catedral de Barcelona]]]]
▲[[Bernat I de Claramunt]] fou enviat per la comtessa a la cort d'[[Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla]], emir de [[Dàniya]], vers el 1045.<ref name=capellades>{{Ref-llibre |cognom=Busquets i Molas |nom=Esteve |títol=Història de Capellades |url=http://books.google.cat/books?id=btkqAQAAMAAJ&q=claramunt+barbastre+1064&dq=claramunt+barbastre+1064&hl=ca&sa=X&ei=mCYHUteXL-SP7AbmloGQDQ&ved=0CEEQ6AEwAg |llengua= |editorial=Ed. promoguda per un Grup de Capelladins sota el Patronatge de l'Ajuntament |data=1972 |pàgines= |isbn=}}</ref>
 
▲L'àvia de Ramon Berenguer, la comtessa [[Ermessenda de Carcassona|Ermessenda]], es va oposar al matrimoni del seu nét amb Almodís i en va obtenir l'excomunió. Llavors es va desencadenar una veritable guerra civil que no es va acabar fins al [[1057]].<ref name="Diccionari"/> Aquesta aliança matrimonial aportava drets sobre el [[Llenguadoc]] que refermaven les relacions entre la [[casal de Barcelona|casa de Barcelona]] amb les terres de més enllà dels Pirineus. Almodis, que quan es casà per tercer cop ja era una dona madura i amb experiència i d'una notable formació cultural, va participar en el govern pel seu marit ajudant-lo en la compra dels drets sobre els comtats de [[Carcassona]] i [[Rasès]].<ref name="Sapiens121dama">{{ref-publicació| cognom=Rotger | nom =Agnès | article =La gran dama del tron català | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 121 |data = octubre 2012 | pàgines = p.16-21 |issn = 1695-2014}}</ref>
 
▲Fou assassinada pel seu fillastre [[Pere Ramon]],<ref name="Diccionari"/> que la va matar el [[16 de novembre]] de [[1071]] per motius successoris. L'herència d'Almodis va passar indivisa als seus fills bessons, [[Berenguer Ramon II]] i [[Ramon Berenguer II]].<ref name="Diccionari"/>
 
== Referències ==
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Almodis»