|
Un '''aeroport''' és una àrea definida de terra o aigua destinada totalment o parcialment a l'arribada, sortida i moviment en superfície d'[[aeronau]]s. Tot i que els aeroports petits (comunament denominats aeròdroms) tenen pistes curtes de graveta o pasto, els grans aeroports disponibles per a vols internacionals compten amb pistes d'aterratge pavimentades d'un a diversos [[kilòmetre]]s d'extensió.
En un aeroport, des del punt de vista de les operacions aeroportuàries, s'hi poden distingir dues parts: el "''costat aire"'' i el "''costat terra"''. La diferenciació entre ambdues parts es deriva de les diferents funcions que s'hi realitzen.
En el "''costat aire"'' les operacions s'apliquen sobre les aeronaus i tot es mou al voltant de les seves necessitats.
[[Fitxer:Bristol.airport.tower.arp.jpg|thumb|Torre de control de l'aeroport de [[Bristol]]]]
En el "''costat terra"'', els edificis terminals tenen com a funció la connexió entre els mitjans de transport terrestre ([[vehicle]]s, [[autobús|autobusos]], [[tren]], [[metro]]) i el mitjà de transport aeri. El volum de passatgers i el tipus de tràfic condicionen la configuració de la terminal però en general totes les terminals tenen les següents dependències: vestíbuls de sortida i arribada, control de [[passaport]]s, sales d'embarcament, zones d'oci, control de [[duana|duanes]].
El ''costat aire'' també anomenat àrea de moviments està integrat per l'àrea de maniobres (pistes i carrils de rodatge) i la plataforma. La seva funció és el [[rodatge]] de les aeronaus fins/des de les pistes i el decalatge i aterratge de les aeronaus.
Una àrea important en tot aeroport és l'anomenat [[Control del trànsit aeri|centre de control d'del trànsit aeri]], en el qual es desenvolupen els anomenats controladors de trànsit aeri o ATC (per les seves inicials en anglès), encarregats de dirigir i controlar tot el moviment d'aeronaus a l'aeroport i en la zona sota la seva jurisdicció.
La plataforma és l'àrea destinada a donar espai a les aeronaus mentre es realitzen les operacions d'embarcament i desembarcament de passatgers o mercaderies així com altres operacions d'atenció a l'aeronau (fer provisió de combustible, petit manteniment, neteja).
{{VT|Aeroports més transitats del món per tràfic de passatgers|Aeroports més transitats del món per volum de càrrega aèria|Aeroports més transitats d'Europa}}
Els cinc aeroports amb més trànsit del món l'any [[20092016]] van ser l'[[Aeroport Internacional Hartsfield-Jackson]] d'[[Atlanta]] (88104,1 milions de passatgers), l'[[Aeroport Internacional de Londres-HeathrowPequín]] (6694,3 milions de passatgers), l'[[Aeroport Internacional de PequínDubai]] (6583,36 milions de passatgers), l'[[Aeroport Internacional O'Hare]] de [[ChicagoLos Angeles]] (6480,19 milions de passatgers) i l'[[Aeroport Internacional de Tòquio]] (6179,96 milions de passatgers)<ref>http://www.aci.aero/Data-Centre/Annual-Traffic-Data/Passengers/2016-final-summary| títol=web Airports Council International| consulta= 9 febrer 2018</ref>.
Als territoris de parla catalana, l'any [[20062017]] vanels transitaraeroports més transitats van perser l'[[Aeroport Internacional de Barcelona|aeroport de Barcelona]] 30(47.008284.152500 passatgers), per l'[[Aeroport de Son Sant Joan|aeroport Son Sant Joan]] de la Ciutat de Mallorca 22(27.408970.302655 passatgers), per l'[[Aeroport d'Alacant – l'Altet|aeroport d'Alacant]] 8(13.893713.749,061 perpassatgers), l'[[Aeroport d'Eivissa|aeroport de Valènciad'Eivissa]] 4(7.969903.113892 passatgers) i l'[[aeroport de PerpinyàValència]] té(6.745.394 unapassatgers) capacitat de 700<ref>http://www.000aena.es/csee/ccurl/948/460/Anual_2017.pdf |títol=web AENA Datos provisionales 2017| consulta= 9 febrer 2018</ref>.
AquestsEls grans aeroports d'on surten i arriben vols de llarga distància que es realitzen mitjançant avions de gran capacitat, reben el nom de [[hub]]s. Aquests aeroports grans tenen també enllaços amb ciutats més petites, que són servides amb avions de grandària menor. Mitjançant aquest sistema, les companyies aèries poden omplir els seus avions grans en els trajectes de llarg recorregut. Sovint, els horaris dels vols de curt abast estan coordinats amb els vols de llarg recorregut de tal manera que els passatgers han d'esperar únicament el temps precís per a prendre el següent vol.
== Vegeu també ==
| 