Estatut d'autonomia del País Basc de 1979: diferència entre les revisions

D'acord amb la Disposició Transitòria Segona de la [[Constitució Espanyola de 1978]], el [[País Basc]] era considerat «Comunitat Històrica» i podia accedir a l'autonomia plena prevista en l'article 151. A més, la Disposició Addicional Primera reconeixia les seves "drets històrics", que s'actualitzarien en el règim autonòmic que es pretenia construir. No obstant això, els requisits exigits en l'art.151 CE no se'lsels demanarien a les Comunitats Històriques, ja que aquestes ho són per haver demostrat anteriorment la seva "voluntat" de constituir-se com Comunitat Autònoma, com era el cas del País Basc (a més de Galícia i Catalunya), que havia demostrat aquest fet en l'aprovació del seu Estatut en 1936, ja començada la [[guerra civil espanyola]] ([[Andalusia]] sí que intentarà accedir a la seva autonomia a través d'aquesta via, i se li demanaran aquests requisits). Així, el País Basc va accedir al grau màxim d'autonomia recollit en la Constitució (art.151) de forma automàtica.

Després de constituir-se provisionalment en 1977 les Juntes Generals de cada «territori històric» -denominació que a partir d'ara rebran les províncies basques i Navarra-, un Reial decret de Gener de l'any següent establia la formació del [[Consell General Basc]] com a òrgan superior de govern preautonòmic, integrat per tres representants de cada territori històric triats per les seves Juntes Generals. La seva actuació es va veure dificultada tant per la proliferació d'organismes similars en totes les regions espanyoles com per l'escassa voluntat del govern espanyol de procedir a transferències reals de poder. En qualsevol cas, d'acord amb elallò decidit per l'Assemblea de Parlamentaris Bascos, El desembre de [[1978]] es va constituir una ponència redactora d'un avantprojecte d'Estatut d'Autonomia, que després de concloure els seus treballs a tot córrer i fer-lo aprovar per l'Assemblea, va remetre l'avantprojecte al govern central el 29 de Desembre.

L'Estatut de [[Guernica]], aprovat en [[Referèndums a Espanya|referèndum]] el [[25 d'octubre]] de [[1979]],<ref>{{ref-web|url=http://www.boe.es/buscar/pdf/1979/BOE-A-1979-30177-consolidado.pdf |títol=Ley Orgánica 3/1979, de 18 de diciembre, de Estatuto de Autonomía para el País Vasco |consulta=2/11/2013 |obra= |editor=BOE |data=22/12/1979 |llengua=castellà }}</ref> amb una abstenció de més del 40% del cens electoral, estableix un sistema de govern parlamentari, en el qual el [[lehendakari]] ha de rebre la confiança del Parlament Basc. Triat per sufragi universal i integrat per 75 diputats (25 per cadascun dels tres [[Territori històric|Territoris Històrics]]). El que fa a l'Estatut d'Autonomia del País Basc diferent dels altres no és el nombre de les competències transferides -o que es poden transferir, car el procés encara no ha estat completat- sinó el fet que, alhora que en l'ordenament constitucional, l'autonomia basca es fonamenta en la [[Furs|foralitat històrica]], reconeguda en la Constitució espanyola. A partir d'aquest supòsit, el País Basc, a més de rebre competències plenes sobre educació, obté un procediment de finançament exclusiu basat en una actualització dels [[Concert econòmic|Concerts Econòmic]]s establerts després de l'abolició dels Furs en 1876, que es mantenien a [[Àlaba]] i [[Navarra]] però havien estat derogats a [[Guipúscoa]] i [[Biscaia]] pel règim franquista en finalitzar la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]]. Igualment, l'Estatut permet la formació d'unaun cos de policia pròpiapròpi, l'[[Ertzaintza]], amb vocació de policia integral i desplegada per tot el territori. Finalment, és també una certa visió de la foralidadforalitat la qualque duu a constituir una organització territorial especial, en la qual les Diputacions Forals tenen tantes atribucions que entren de vegades en conflicte amb el [[Govern Basc]].