Léon Fleuriot: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 2:
| tipus_infotaula = escriptor}}'''Léon Fleuriot''' ([[Morlaix]], [[5 d'abril]] de [[1923]] — [[París]], [[15 de març]] de [[1987]]) fou un lingüista [[Bretanya|bretó]] especialitzat en [[llengües celtes]] ([[bretó antic]], [[gal·lès]] i [[gaèlic irlandès]]) i en [[història de Bretanya]] gal·loromana i de l'[[alta edat mitjana]].
 
== Biografia ==
Va néixer a [[Morlaix]] en el si d'una família originària de [[Quintin]] i de jovenet havia estudiat [[bretó]], assolí per concurs ser [[Agregació a França|agregat]] de la Universitat per història el [[1950]]. Fou professor de secundària i universitari a [[París]], tant a l'[[àrea metropolitana de París|àrea metropolitana]] i al [[Pritaneu nacional militar|Pritaneu militar]] de [[La Flèche]]. Va ingressar al [[Centre national de la recherche scientifique|CNRS]] el [[1958]] i es doctorà a la Universitat de la [[Sorbonne]] el [[1964]] amb la tesi titulada ''le vieux-breton, éléments d'une grammaire'', i amb una tesi complementària, ''Dictionnaire des [[glossa|glose]]s en vieux-breton''.
 
El [[1966]] fou nomenat professor de la càtedra d'estudis cèltics de la [[Universitat de Rennes 2]] al mateix temps que fou nomenat director de recerca a l'[[École Pratique des Hautes Études]] de Paris. Hi va contribuir notablement a impulsar l'ensenyament del bretó a nivell universitari, tot publicant nombrosos texts que han permès fer progressar considerablement l'estudi del [[bretó antic]] i les seves llengües germanes. La seva obra mestra, ''Les origines de la Bretagne'', publicada el [[1980]], és un estudi particularment prudent i acurat de fonts escrites fusionades, encara que amb llacunes i algunes incoherències, sobre els primers segles de la nostra era a l'[[Armòrica]] i la meitat nord de França. Hi ha sostingut tesis importants com la preeminència politicomilitar de [[Brest]] en la ciutat dels [[osismes]] fins al [[450]] i el seu esfondrament en profit de [[Saint-Pol-de-Léon]], per l'aliança de [[497]] entre els bretons i [[Clodoveu I]] com un factor de la victòria d'aquest darrer i l'assimilació d'[[Ambrosi Aurelià]] a [[Riothamus]] esmenada per [[Gregori de Tours]], indicació de la intervenció de bretons de l'altra banda del Canal constituïts en legions romanes davant del perill dels [[gots]].
 
Va morir sobtadament a [[París]] el 15 de març de 1987, deixant nombroses recerques inacabades.