Sufix -acum: diferència entre les revisions

El primer a aventurar una explicació dels nombrosos topònims gal·loromans en ''-(i)acum'' fou [[Henri d'Arbois de Jubainville]], qui exposà la seva teoria a les ''Recherches sur l'origine de la propriété foncière et des noms de lieux habités en France''. Segons la seves i altres comparacions etimològiques, ''-acum'' era inicialment un sufix d'adjectivació, com es pot verificar també a diverses inscripcions en llengua [[gal (llengua)|gal·la]] i llatina: caracteritza un santuari ''Anualonacu'' « al santuari d'Anualo »;<ref>Pierre-Yves Lambert, ''La Langue gauloise'', édition errance 1994, p. 39</ref> defineix un déu, per exemple: [[Mart (mitologia)|MartMars]] ''Braciaca'' « déu de la cervesa ? »;<ref>[[Xavier Delamarre]]: ''Dictionnaire de la langue gauloise'', París (éditions errance) 2001. {{ISBN|978-2-87772-198-1}}, p. 84</ref> indica l'origen familiar d'algú i situa els mariners al [[Pilar dels Nautes]] (''nautae Parisiaci'' « mariners dels [[Parisii]] »).<ref name="Lambert">Pierre-Yves Lambert, ''Op. cit.''</ref> Té també, docns, una dimensió localitzadora.