Sufix -acum: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m →‎Origen i significat: Errada gramatical corregida
Etiquetes: Edita des de mòbil edició a través de l'aplicació mòbil
m →‎Norma general: Errada corregida
Etiquetes: Edita des de mòbil edició a través de l'aplicació mòbil
Línia 24:
Inicialment, ''-acum'' s'emprava sobretot per a obtenir derivats toponímics o hidronímics. Atès que l'antic [[Llengües cèltiques continentals|cèltic continental]] és encara una llengua poc coneguda, aquests radicals de vegades són difícils d'identificar.
 
Entre les referències més antigues d'un topònim en ''-acum'' a la [[Gàl·lia]] hi ha ''[[Nemetacum]]'' (antic nom d'[[Arras]]), esmentat com a ''Nemetacon'' el 170 aC. Es basa el terme gal ''[[nemeton]]'', que vol dir « santuari », amb el sentitisentit general de « lloc de culte ». Dins el nom de [[Bavay]], atestat cap al 300 dC en les formes ''[[Bagacum Nerviorum|Bagacum]], Bagaco'', hi ha un nom d'arbre (''*bagos'', era probable el nom del « [[faig]] » en cèltic). La forma original de Bavay devia ser ''*Bagakon'', que devia ser també la forma original del nom del bosc de Beiach (Suïssa), ocupat més tard pels [[germànics]]. Malgrat tot, l'ús de ''-(i)acum'' amb un antropònim es verifica des del s. III als bronzes de [[Champoulet]]: el nom de persona ''Dubnocaratius'' comprrès dins el topònim ''Dubnocaratiaco''.<ref name="Lambert"/>
 
Altres exemples de formacions en ''-(i)acum'' basats en un radical gal són: