Salt d'esquí: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - si fos poc, + si no n'hi hagués prou, |
correccions Etiqueta: editor de codi 2017 |
||
Línia 9:
[[Fitxer:Karl Eid Ski Jump Complex.JPG|thumb|Trampolí de salt.]]
Els salts d'esquí es van originar, com gairebé tots els esports d'hivern, en els països nòrdics d'Europa. En l'actualitat els països com [[Noruega]], [[Finlàndia]], [[Suïssa]] o [[Alemanya]] competeixen per l'hegemonia amb els esquiadors procedents del [[Japó]], encara que també països com els [[Estats Units]], [[Eslovènia]] o [[Àustria]] disposen d'un gran nivell. La tecnologia té un paper cada vegada més important, i en l'actualitat els esquiadors es sotmeten a nombroses proves en túnels de vent per trobar la posició ideal que els permeti aterrar més lluny. Així mateix l'equipament està orientat a oferir la mínima resistència a l'aire.
Com esport olímpic va fer la seva aparició ja en la primera edició dels jocs d'hivern, els [[Jocs Olímpics de Chamonix 1924]], on es competia sobre un trampolí de 80 metres. El 1972 la federació internacional va establir com a oficials les actuals proves de [[K-90]] i de [[K-120]]. La prova per equips és més recent i
Les dones van començar a practicar aquesta disciplina en els anys 70, amb pioneres com [[Anita Ward]], encara que fins al moment no han aconseguit el seu reconeixement per participar en els Jocs Olímpics.
== Tècnica ==
[[Fitxer:Telemark landing Miyanomori.jpg|thumb|180px L'anomenat aterratge en estil telemark, anomenat així per la regió [[Telemark]] de Noruega.]]
Per realitzar el salt l'esquiador se situa a dalt de tot a la rampa d'enlairament i es llança rampa avall amb uns esquís d'uns 12 cm d'ample. Va adquirint velocitat fins a arribar a més de 100 km per hora, moment en què es realitza el salt anomenat ''punt de construcció'', que és el moment més important, ja que l'esquiador ha de realitzar l'impuls en el moment precís
Finalment arriba el moment més perillós, que és l'aterratge. Els esquiadors el realitzen en el que s'anomena la posició [[telemarc]], és a dir, amb un genoll per davant, que és la que s'encarrega d'aguantar l'impacte brutal a terra. En aquest moment s'utilitzen també els braços per equilibrar el cos i no caure.▼
Durant el vol els esquiadors poden adoptar diferent forma amb els braços: la més comuna és amb els esquís oberts, el cos tirat cap endavant i els braços enganxats al cos, una altra és amb els esquís oberts en forma de V, una altra allargar els braços en paral·lel, mentre que uns pocs prefereixen una combinació de les dues anteriors adoptant entre braços i cames una forma de lletra H. L'estil en V va ser emprat per primera vegada per [[Jan Boklöv]] en la dècada del 1980.
[['''-Fixacions''']]▼
▲Finalment arriba el moment més perillós, que és l'aterratge.
== Equipament ==
Les fixacions han d'estar muntades de forma paral·lela a la direcció de la trajectòria. La fixació ha d'estar col·locada de tal manera que, com a màxim, el 57% de la longitud total de l'esquí s'utilitzi en la part davantera.
Part de la fixació
Totes les parts del vestit de
Els esquís de
==
En els [[Jocs Olímpics d'Hivern]] es disputen tres
-Salts des del trampolí de 90 metres, també anomenat [[(K-90)]], és a dir baixant per una rampa de 90 metres de longitud.
-Salts des del trampolí de 120 metres, [[(K-120)]], és a dir baixant per una rampa de 120 metres de longitud. Lògicament en aquest segon cas la velocitat adquirida és més gran i per tant les distàncies que s'assoleixen en el salt també ho són.
En aquestes proves cada participant ha de fer dos salts, sumant-se la puntuació aconseguida en els dos i guanya el que suma més punts.
[[Fitxer:At 2010 Winter Games.jpg|thumb|Jocs d'hivern 2010.]]
-Salts des del trampolí de 120 metres per equips, en aquest cas es tracta d'equips formats per quatre saltadors, cadascun dels quals ha de fer dos salts. Al final
A més d'això, els salts d'esquí formen part d'un altre esport olímpic, la [[Combinada Nòrdica]], consistent en una combinació de salts d'esquí amb una
==
== Avaluació d'una
[[Imatge:Ski jumping hill profile.svg|thumb|240px|Diferents punts i zones del salt: A-B = punt de sortida; t = inici del salt; HS = llargada total de la rampa; P-L = àrea d'aterratge; K = punt de construcció.<ref>{{ref-web|url=http://www.fis-ski.com/mm/Document/documentlibrary/Skijumping/03/19/96/ICR_JP_2012_Final_English.pdf |títol=THE INTERNATIONAL SKI COMPETITION RULES (ICR)|editor=International Ski Federation |consulta=10 febrer 2018}}</ref>]]
El resultat final d'una prova de
El nombre total de punts d'una mànega es calcula per la suma de:
* '''
Un salt que arribi al punt de construcció, també dit punt-K (el punt de càlcul
'''
Per un vol perfecte, un saltador pot obtenir 20 punts com a màxim per cada actuació. Els jutges (cinc) resten punts per errors comesos durant el vol, la recepció i la frenada, per finalment descartar la nota més alta i la més baixa. Els punts màxims que es poden restar per errors comesos durant el vol i la fase d'aterratge són 5,0 punts, mentre que per a la frenada es poden deduir fins a 7,0 punts.
== Popularitat ==
El salt d'esquí és molt popular entre els espectadors d'Escandinàvia i Europa Central. Tradicionalment, els països amb més
Hi ha hagut intents d'estendre la popularitat de l'esport mitjançant la fabricació d'instal·lacions per tal de facilitar-ne la pràctica i la competició. Aquests intents inclouen la neu artificial per proporcionar una superfície
{{commonscat}}
== Referències ==
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Salt D'Esqui}} <!--ORDENA generat per bot-->
| |||