Sufix -acum: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m →‎L'excepció bretona: Errada gramatical corregida
Etiquetes: Edita des de mòbil edició a través de l'aplicació mòbil
m →‎L'excepció bretona: Errada corregida
Etiquetes: Edita des de mòbil edició a través de l'aplicació mòbil
Línia 52:
A [[Bretanya]], l'evolució fonètica del sufix ''*-ako(n)'' ha donat lloc a nombroses variants. Aquesta diversitat dels productes de ''*-ako(n)'' s'explica principalment per l'establiment de grups de bretons originaris de l'illa de [[Gran Bretanya]] a partir del s. IV.
 
Normalment, a les regions de les [[llengües d'oïl]], <small>-(I)ACU</small> ha evolucionat fonèticament en en ''-ay, -é, -y'', etc., tot passant per un estadi ''-(i)ac'' en una època indeterminada. Aquest no és sempre el cas de la Bretanya [[Armòrica|armoricana]], on el bretó compartia espai amb el [[gal·ló]]-romànic. Al sud de Bretanya ([[Loira Atlàntic]], [[Morbihan]]) i l'est ([[Ille i Vilaine]], [[Costes del Nord]]) hi ha nombrosos topònims acabats en ''-(é)ac'', com ara [[Brignac (Morbihan)|Brignac]]; [[Moréac]]; [[Vignac]]; [[Campénéac]]; [[Montennac]], [[Lohéac]], [[Loudéac]], [[Tinténiac]], [[Carnac]], etc. dels quals n'hi ha equivalents exactes en altres regions, entre ells [[Brigné]] (Saumurois), [[Brinhac (Erau)|Brinhac]] (Llenguadoc); [[Mory (Pas-de-Calais)|Mory]] (Nord-Pas-de-Calais), [[Morey]] (Borgonya); [[Vigny (Moselle)|Vigny]] (LorraineLorena); [[Champigny]], [[Campanhac (Tarn)|Campanhac]]; [[Montigny]], [[Montanhac d'Auba-ròcha|Montanhac]]; [[Loué]] (País del Loira); [[Taintignies]] (Bèlgica), [[Tintinhac]] (Llemosí); [[Carnac e Rofiac]], [[Charnat]], [[Charnay (Doubs)|Charnay]], etc.
 
Dues teories expliquen el manteniment del ''-ac'' fins al s. IX, moment en què evolucionà a ''-é'', ''-y'', etc. a la zona romànica: