Esther Lederberg: diferència entre les revisions

Hi poso un parell d'enllaços
(petits canvis d'estil)
(Hi poso un parell d'enllaços)
'''Esther Lederberg''' (nom de naixement: Esther Miriam Zimmer; [[Nova York]], [[18 de desembre]] de [[1922]] - [[Stanford (Califòrnia)|Stanford]], [[Califòrnia]], [[11 de novembre]] de [[2006]]) va ser una [[Microbiologia|microbiòloga]] [[estatunidenca]] i pionera en genètica bacteriana. Entre les seves aportacions a la biologia destaquen el descobriment dels virus [[Fag lambda|lambda]] (un [[bacteriòfag]]) i del factor de fertilitat ([[plasmidi F]]), el desenvolupament de la tècnica del sembrat per rèplica i la transferència de gens entre bacteris per transducció especialitzada.<ref name=":0">{{Ref-web|url=http://www.semicrobiologia.org/pdf/actualidad/56/02%20MFS%20Lederberg.pdf|títol=Esther Lederberg, pionera de la genética bacteriana|consulta=11 de febrer 2018|nom=Mercè|cognom=Piqueras|format=PDF|llengua=Castellà|obra=SEM@foro (56)|pàgina=5-8|editor=Sociedad Española de Microbiología|data=|mes=Desembre|any=2013|ref=http://www.semicrobiologia.org/pdf/actualidad/56/02%20MFS%20Lederberg.pdf}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://www.semicrobiologia.org/pdf/actualidad/56/02%20MFS%20Lederberg.pdf|títol=També hi va haver una Lederberg|consulta=11 de febrer 2018|llengua=català|editor=|data=23 de desembre 2009}}</ref>
 
Esther Miriam Zimmer (Lederberg és el cognom del seu primer marit) va néixer al [[Bronx]], a [[Nova York]], el 18 de desembre de 1922 en una família de classe baixa, que va veure's molt afectada per la gran depressió econòmica. Va estudiar, amb una beca, a [[Hunter College]], de Nova York, i la seva idea era graduar-se en francès o literatura, però la ciència va interessar-li més i es va graduar en bioquímica. Després de graduar-se va treballar durant un temps a la Institució Carnegie de Ciència de Washington i després va marxar a la [[Universitat de Stanford]], a Califòrnia, on va compaginar estudis de genètica amb un treball d'ajudant de classe per poder mantenir-se i pagar-se els estudis. El desembre de 1946, després d'obtenir el màster en genètica, va casar-se amb [[Joshua Lederberg]]. El seu marit, tot i ser tres anys més jove, era ja professor a la Universitat de Wisconsin, a Madison, on ella també va traslladar-se. A Madison, va col·laborar amb ell mentre ella feia el doctorat, que va acabar el 1950, el mateix any que fa la descoberta del fag lambda, el qual esmenta breument el 1951,<ref>{{Ref-publicació|cognom=Gottesman|nom=Max E.|cognom2=Weisberg|nom2=Robert A.|article=Little Lambda, Who Made Thee?|publicació=Microbiological and Molecular Biology Reviews|llengua=anglès|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC539004/|consulta=11 de febrer 2018|volum=68(4)|any=2004|data=|pàgines=796-813|doi=10.1128/MMBR.68.4.796-813.2004}}</ref> però no en publica una descripció detallada, amb el seu marit, fins al 1953.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Lederberg|nom=Esther M.|cognom2=Lederberg|nom2=Joshua|article=Genetic Studies of Lysogenicity in Escherichia coli|publicació=Genetics|llengua=anglès|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1209586/pdf/51.pdf|consulta=11 de febrer 2018|volum=38|any=1953|data=|pàgines=51-64}}</ref>
 
La tècnica de sembrat per rèplica va ser una solució senzilla i innovadora per obtenir cultius bacterians idèntics. Va ser idea d'Esther Lederberg, però va publicar-la en un article conjunt amb el seu marit, essent-ne ell el primer autor.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Lederberg|nom=Joshua|cognom2=Lederberg|nom2=Esther|article=Replica plating and indirect selection of bacterial mutants|publicació=J. Bacteriology|url=http://www.semicrobiologia.org/pdf/actualidad/56/02%20MFS%20Lederberg.pdf|format=PDF|consulta=11 de febrer 2018|volum=63(3)|any=1952|data=|pàgines=399-406}}</ref>
Esther Lederberg va morir a Stanford l'11 de novembre de 2006 a causa d'una pneumònia. El diari britànic ''The Guardian'' li va dedicar una necrològica amb una entradeta que deia "Va fer treball pioner en genètica, però va ser el seu marit qui va guanyar un premi Nobel".<ref>{{Ref-web|url=https://www.theguardian.com/science/2006/dec/13/obituaries.guardianobituaries|títol=Esther Lederberg|consulta=11 de febrer de 2018|nom=Caroline|cognom=Richmond|llengua=anglès|editor=|data=13 de desembre 2006}}</ref>
 
[[Luigi Luca Cavalli-Sforza]], que va col·laborar amb els Lederberg a Madison (1954 i 1958) i a Stanford (1960 i 1962),<ref>{{Ref-web|url=http://www.estherlederberg.com/Censorship/Fertility%20Factor%20Clark%20Walk/LLCS%20Cavalli-testimonial25.html|títol=Luigi Luca Cavalli-Sforza. Some of Esther Lederberg's achievements (insufficiently accredited to her), page 2|consulta=11 de febrer 2018|llengua=anglès|editor=|data=}}</ref> ha deixat clar el mèrit d'Esther Lederberg i diu d'ella que va tenir el privilegi de treballar amb un marit molt famós, però que això va ser també un inconvenient, perquè no se li va reconèixer tot el treball que va fer.<ref>{{Ref-web|url=http://www.estherlederberg.com/Censorship/Fertility%20Factor%20Clark%20Walk/LLCS%20Cavalli-testimonial15.html|títol=Luigi Luca Cavalli-Sforza. Some of Esther Lederberg's achievements (insufficiently accredited to her), page 1|consulta=11 de febrer 2018|llengua=anglès|editor=|data=}}</ref>
 
== Enllaços externs ==