|
Els '''Minies ''' (''Minyae'' {{polytonic|Μινύαι}}) van ser un antic poble de [[Antiga Grècia|Grècia]], suposats descendents de [[Mínias]] fill d'Orcomen, Van constituir una raça d'herois a [[Orcomen (Beòcia)|Orcomen]], [[Iolkos|Iolcos]] i altres llocs. Mínias hauria emigrat des de [[Tessàlia]] al nord de [[Beòcia]], on hauria fundat la ciutat d'Orcomen. Des de llavors els seus habitants s'haurien anomenat minies per a distingir-se dels habitants d'una altra ciutat d'[[Orcomen (Arcàdia)|Orcòmen]], a [[Arcàdia]].<ref>[[Pausànias (geògraf)|Pausànias]]. [[Descripció de Grècia|''Descripció de Grècia'']], IX, 36, 4 i 6</ref>
Molts dels [[argonauta|argonautes]] s'anomenaven minies, perquè eren descendents de les filles de Mínias.<ref>[[Apol·loni de Rodes]]. ''Les Argonàutiques''. I, 229</ref> [[Heròdot|Herodot]] explica que els descendents dels argonautes es van establir a [[Lemnos]] on van conservar el nom fins que en foren expulsats pels [[pelasgs]] i van decidir de tornar a la terra dels seus pares. Van ser acollits pels [[lacedemonis]], ja que [[Càstor i Pòl·lux]] havien participat en l'expedició de la nau [[Argo]]. Però, després de casar-se amb dones espartanes, aquests minies van cometre impietats i els espartans els van empresonar. Quan estaven a punt d'executar-los, les noves esposes dels minies van visitar-los a la presó i van intercanviar les robes amb ells, i així van poder fugir, refugiant-se al mont [[Taígetos]].<ref>Herodot. [[Històries d'Heròdot|''Històries'']]. IV, 145-146</ref>
== Guerra entre Tebes i Orcomen ==
Per venjar el seu pare [[Climen]], rei dels minies d'Orcomen que havia mort lapidat per uns tebans al bosc sagrat de [[Posidó]], el seu fill [[Ergí (mitologia)|Ergí]] per venjar-lo, va reunir un exèrcit i marxà contra [[Tebes (Grècia)|Tebes]]. Després d'exterminar molts tebans, la sotmeté i va imposar un tractat al rei de la ciutat que exigia, un tribut anyal de cent [[Bou|bous]] durant vint anys. [[Hèracles]], que havia passat un temps a Tebes, se n'assabentà, i quan tornava de caçar el [[lleó de Citeró]] es trobà pel camí els emissaris que anaven a cobrar el [[tribut]] anual. Els tallà el [[nas]] i les [[Pavelló auricular|orelles]], que els va lligar al coll, i els envià de nou a Orcomen. Ergí, indignat, tornà a declarar la [[guerra]] als tebans. Però Heracles, que no gosava entaular combat contra els minies, porque eren experts en combats a cavall en el pla, va desviar el riu [[Cefís (Beòcia)|Cefís]] cap a les planúries on estaven acampats els minies amb la seva cavalleria. Els plans es van convertir en un llac i els minies van ser derrotats per Heracles. Després Heracles es va presentar sobtadament a Orcomen i va destruir la ciutat. Va imposar als minies un tribut de dos-cents caps de bestiar durant vint anys.<ref>[[Pseudo-Apol·lodor]]. ''Biblioteca''. II, 4, 11</ref><ref>[[Diodor Sícul]]. [[Bibliotheca historica|''Bibliotheca historica'']]. IV, 10, 3-6</ref>
== Referències ==
|
