Najat El Hachmi: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Algunes dades imprecises.
Línia 1:
{{Infotaula escriptor}}
'''Najat El Hachmi'''<ref>{{Ref-web|url = http://esadir.cat/Nomspropis/Antroponims/Cultura/Najat_El_Hachmi|títol = Najat El Hachmi| consulta = 17 de juny de 2015|llengua = | editor = Esadir. Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals|data = }}</ref> ([[Nador]], [[2 de juliol]] de [[1979]]) és una [[escriptora]] [[catalana]] i mitjancera cultural d'origen [[Berbers|amazic]]. Estudià filologia [[llengua àrab|àrab]] a la [[Universitat de Barcelona]] i presentà un informatiu setmanal en [[Llengua berber|llengua amaziga]] a l'antiga emissora [[Catalunya Cultura]]. Va fer de mitjancera cultural a Vic i de tècnica d'acollida a Granollers. Actualment resideix a Barcelona, on es dedica exclusivament a la literatura. Va ser guanyadora de l'edició 2008 del [[Premi Ramon Llull de novel·la]] amb la novel·la ''[[L'últim patriarca]]'',<ref>[http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2721417 Najat El Hachmi guanya el Premi Ramon Llull de novel·la]</ref> que ha estat traduïda a setdeu llengües.<ref name=nopcamon>{{ref-notícia|cognom=Nopca|nom=Jordi|títol=Quina literatura catalana es llegeix al món?|publicació= [[Diari Ara]] | consulta=24 abril 2014|data=20 d'abril de 2014|enllaçautor=Jordi Nopca|pàgines=48-49}}</ref>
 
== Vida i obra ==
Va néixer a Beni Sidel, a la ciutatprovíncia marroquina de Nador quan el seu pare ja havia emigrat a Catalunya, i als vuit anys va anar a viure a [[Vic]] gràcies al reagrupament familiar. En aquesta ciutat va estudiar fins que es va matricular de filologia àrab a la Universitat de Barcelona. A Vic va fer de tot: empleada de la neteja, cuinera, monitora d'esports... fins a ser mediadora a la Delegació d'Ensenyament de Vic.<ref>{{Ref-web|url=https://www.naciodigital.cat/osona/Infos2004/LlibreLaTrallanov04b.htm|títol=osona.com -|consulta=2017-12-17}}</ref>
 
[[Fitxer:Najat el Hachmi (2005).jpg|miniatura|Najat El Hachmi en 2005.]]
Des de la publicació del seu primer llibre, Jo també sóc catalana, ha participat en diferents taules rodones i fet conferències a Catalunya i altres països.
El 2005 va participar en un acte de l'[[Institut Europeu de la Mediterrània]], junt amb altres escriptors de procedència estrangera que utilitzen el català a l'hora d'escriure com [[Matthew Tree]], [[Salah Jamal]], [[Laila Karrouch]] o [[Mohamed Chaib]].
 
Ha col·laborat en alguns mitjans de comunicació com [[Catalunya Ràdio]], on participa en una tertúlia del programa ''[[L'oracle]]'', de [[Xavier Graset]], i ha publicat articles al diari ''[[El 9 Nou]]'' de Vic, a la revista digital ''[[Esguard]]'',<ref name="ep">{{ref-publicació|títol='Esguard', la primera revista en català per a iPad|publicació=El Periódico de Catalunya|data=12 setembre 2012|url= http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/ocio-y-cultura/esguard-primera-revista-catalan-para-ipad-2203240}}</ref> en ''[[http://lamaletadeportbou.com/ La VanguardiaMaleta de Portbou] , [https://www.lavenc.cat/ L'Avenç] o [http://www.letraslibres.com/ Letras Libres], ''i aldes del 2008 és col.laboradora del Periódico de Catalunya''.
Amb motiu de la [[Fira del Llibre de Frankfurt]] l'octubre del 2007, va viatjar per diferents ciutats alemanyes per participar en col·loquis literaris en els quals va oferir la seva visió de la literatura catalana actual.
 
Ha col·laborat en alguns mitjans de comunicació com [[Catalunya Ràdio]], on participa en una tertúlia del programa ''[[L'oracle]]'', de [[Xavier Graset]], i ha publicat articles al diari ''[[El 9 Nou]]'' de Vic, a la revista digital ''[[Esguard]]'',<ref name="ep">{{ref-publicació|títol='Esguard', la primera revista en català per a iPad|publicació=El Periódico de Catalunya|data=12 setembre 2012|url= http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/ocio-y-cultura/esguard-primera-revista-catalan-para-ipad-2203240}}</ref> en ''[[La Vanguardia]] i al Periódico de Catalunya''.
 
Va començar a escriure quan tenia dotze anys i, des d'aleshores, no ha deixat de fer-ho, al principi com un entreteniment, i més endavant com a mitjà per expressar inquietuds o per reflexionar i recrear la pròpia realitat, acostant aquests dos mons als quals pertany. El seu primer llibre, ''Jo també sóc catalana'' (Columna, 2004), estrictament autobiogràfic, aborda la qüestió de la identitat i del procés d'arrelament al país que l'ha vist créixer des que va arribar a Vic, la seva ciutat, quan tenia 8 anys. Un llibre que, en certa mesura, es va escrivint dia a dia, al mateix pas que es va formant la identitat de l'autora com a mare, treballadora, estudiant, catalana i d'origen marroquí.
 
La novel·la que l'ha fet famosa, ''[[L'últim patriarca]]'', ha estat la guanyadora del [[Premi Ramon Llull de novel·la]]. La novel·la exposa la història d'un immigrant marroquí que s'instal·la a la Catalunya central, un patriarca omnipotent, a vegades dèspota, que es troba confrontat amb els canvis culturals que assumeix la seva filla, que trenca amb la tradició d'origen i s'adapta als valors de la nova societat en què viu. A començaments de 2011 es publica ''La caçadora de cossos'', també una novel·la en primera persona, en el qual aborda la temàtica de la sexualitat de manera molt oberta.<ref>{{Ref-web|url=http://www.emporda.info/cultura/2011/02/10/cacadora-cossos-nou-llibre-najat-hachmi/108718.html|títol=´La caçadora de cossos´, nou llibre de Najat El Hachmi - Empordà|consulta=2017-12-17|cognom=Empordà}}</ref> El 2015 va guanyar el premi BBVA Sant Joan per La filla estrangera, que també va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona en literatura catalana. El 2018 va publicar Mare de llet i mel.
 
L'octubre de 2012 signà, juntament amb un centenar de professionals, un manifest a favor deld'una [[federalismesolució espanyol]]federal ial enconflicte contracatalà la [[independènciai de Catalunya]].<ref>{{ref-webprioritzar |url= http://www.vilaweb.cat/noticia/4047959/20121017/centenar-professionals-desquerres-signen-federalisme-independencia.html |títol= Un centenar de professionalspolítiques d'esquerres signen pel federalisme i contra la independència | editor= Vilaweb.cat |data= 17 octubre 2012 | consulta= 17 octubre 2012}}</ref> El 2015 va donar suport a la confluència d'esquerres [[Catalunya Sí que es Pot]].<ref>{{ref-publicació|títol=Catalunya Sí que es Pot s'erigeix en "alternativa" al "model d'Artur Mas"|publicació=Ara|data=19 juliol 2015|url= http://www.ara.cat/politica/Catalunya_Si_que_es_pot-eleccions-27-S-Catalunya_0_1396660503.html| consulta=19 juliol 2015}}</ref>
 
== Bibliografia ==
Linha 35 ⟶ 33:
== Premis i reconeixements ==
* 2008 [[Premi Ramon Llull de novel·la|Ramon Llull]] per ''L'últim patriarca''
* 2009 Prix Ulyse per L'Últim Patriarca.
* 2015 [[Premi Sant Joan de narrativa]] per ''La filla estrangera''<ref>{{Ref-web|url = http://www.ara.cat/suplements/llegim/Najat_el_Hachmi-Premi_BBVA_Sant_Joan-Literatura_catalana-Edicions_62_0_1376862564.html|títol = Najat El Hachmi guanya el 35è premi BBVA Sant Joan| consulta = 17 de juny de 2015|llengua = | editor = Diari Ara|data = }}</ref><ref>{{ref-web|url= http://www.naciodigital.cat/sabadell/noticia/2976/najat/hachmi/apropa/seva/obra/filla/estrangera/sabadellencs| consulta=23 setembre 2015|títol=Najat El Hachmi apropa la seva obra «La filla estrangera» als sabadellencs| editor=Nació Sabadell}}</ref>
* 2016 Premi ciutat de Barcelona.
 
== Referències ==
{{referències}}
 
== Enllaços externsextern ==
{{Commonscat}}
* {{LletrA|najat-el-hachmi}}
* {{qui és qui|hachmi-najat-el}}
* [http://sinera.diba.cat/search~S10*cat/?searchtype=a&searcharg=El+Hachmi%2C+Najat&searchscope=10&sortdropdown=-&SORT=R&extended=0&SUBMIT=Cerca&searchlimits=&searchorigarg=aEberhardt%2C+Isabelle Llibres de l'autora a les Biblioteques de Barcelona]
* http://www.najatelhachmi.com/
 
{{Premis Ramon Llull de novel·la}}