Piano preparat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
|||
Línia 35:
En el seu tractat teòric “New Musical Resources” (1930), Cowell explica noves possibilitats d’estructures de tons, contrapunt dissonant, quarts de to, acords per quartes, clusters i ritmes.
'''[[John Cage]]''' (Los Ángeles, 5 de septembre de 1912 - Nova York, 12 d'agost de 1992) és el compositor més mediàtic de l’Escola Americana o Escola de Nova York, formant part d’una notable generació d’artistes nord-americans que van renovar l’art del segle XX.<ref name="Pritchett1996">{{
En 1940, li va sorgir el treball de composar un tema, basat en una dansa africana. En el Cornish Institute, en Seattle, l’inconvenient era que l’escenari era molt petit i només hi cabia un piano de cúa. Necessitava donar un efecte més rítmic a la peça, va pressionar les cordes del piano amb una ma i amb l’altra va tocar diferents notes, produïnt un so apagat i percussiu.
D’aquesta manera, va iniciar un intens estudi introduïnt materials en el piano, intentant aconseguir un acoblament de percussió. Així va néixer la seva primera obra per a piano preparat: “Bacchanale” (1940).<ref name="Cage1981">{{
A partir d’allà, John Cage va preparar una “taula de preparacions”, en la qual indicava el material a inserir, en quines cordes i la distància desde els apagadors i el pont. Arribaria a composar fins a 28 obres per a piano preparat, essent “Sonates i Interludis” (1946-48) el punt culminant.<ref>[https://www.youtube.com/watch?v=pUTXNxFvjDw Video. John Cage - Sonata II For Prepared Piano.]</ref>
| |||