Tectònica de plaques: diferència entre les revisions

== Origen de les plaques tectòniques ==

Es pensa que l'origen de les plaques es deu a corrents de [[convecció]] a l'interior del mantell que fragmenten la litosfera. Els corrents de convecció són patrons circulatoris que es presenten en fluids que s'escalfen en la seva base. En escalfar-se la part inferior del [[fluid]], es dilata i aquest canvi de [[densitat]] produeix una força de flotació que fa que el fluid calent pugi cap a la superfície. En arribar a dalt es refreda i descendeix, i un cop a la part inferior es torna a escalfar, establint-se un moviment circular autònom; això succeeix en una escala de temps de milers i milions d'anys. En el cas de la Terra se sap, a partir d'estudis de reajustament [[glacial]], que l'[[astenosfera]] es comporta com un fluid, i es creu que la font de calor és el nucli terrestre que, s'estima, té una temperatura de 4500 °C. D'aquesta manera, els corrents de convecció en l'interior del planeta contribueixen a alliberar la calor original emmagatzemada, energia adquirida durant la formació de la Terra.

 

Així, en zones on dues plaques es mouen en direccions oposades –com és el cas de la [[placa africana]] i la [[placa nord-americana|nord-americana]], que se separen al llarg de la serralada de l'[[Oceà Atlàntic|Atlàntic]]–, els corrents de convecció formen un nou fons oceànic, calent i flotant; com a conseqüència, s'han format les serralades meso-oceàniques que són centres de dispersió. Quan s'allunyen dels centres de dispersió les plaques es refreden, es tornen més denses i s'enfonsen en el mantell al llarg de zones de [[subducció]] on el material de la litosfera es fon i es recicla.