Obre el menú principal

Canvis

La seva faceta periodística i literària s'inicià en un primer moment a ''Catalunya'' i després a ''[[La Veu de Catalunya]]''; a partir del [[1922]], passà a ''[[La Publicitat]]'', òrgan de propaganda del partit [[Acció Catalana]]. Com a poeta va publicar: ''Somnis'' ([[1913]]), ''La ciutat d'ivori'' ([[1918]]), ''Selvatana amor'' ([[1920]]), ''Ofrena rural'' ([[1926]]) i, el més destacat de tots, ''La muntanya d'ametistes'' ([[1908]]), prologat per [[Eugeni d'Ors]] i per [[Josep Carner i Puig-Oriol|Josep Carner]] en una reedició del [[1933]], és un homenatge al Montseny on és manifesta l'estil detallista i de rigor idiomàtic que el caracteritzava. En [[1929]] publicà ''Sàtires'', una visió irònica i mordaç dels defectes humans.
 
És enterrat al [[Cementiri de Montjuïc]], en el nínxol hipogeu 698 de l'agrupació novena. Durant la [[Guerra Civil espanyola]] la casa de Jaume Bofill i Mates fou, com tantes altres, ocupada per un comitè revolucionari. En una nota que es troba a continuació d'un ofici de 29 d'octubre de 1936 s'indica la decisió del servei de biblioteques de la [[Generalitat de Catalunya]] de protegir la biblioteca i papers de l'escriptor, conservats en dues habitacions.<ref>Anna Gudayol [http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000037/00000064.pdf "El salvament de les biblioteques catalanes durant la Guerra Civil: les notes de Jordi Rubió"]</ref> A principis dels anys 80 el fons personal de Jaume Bofill i Matas va ingressar definitivament en el seu cul mentres estava a la [[Biblioteca de Catalunya]].
 
== Obra ==
Usuari anònim