Academicisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot:Desambiguació assistida: Sant Lluc - Canviant enllaç(os) per Lluc (evangelista)
m bot: -entre els que cal destacar +entre els quals cal destacar
Línia 6:
La primera acadèmia de [[dibuix]] a Europa va ser fundada per [[Giorgio Vasari]] el [[1562]] a [[Florència]]. Vasari va anomenar-la [[Accademia dell' Arte del Disegno]]. Allà els estudiants aprenien ''"arti del disegno"'', terme encunyat per Vasari que incloïa pintura, arquitectura i escultura. També s'incloïen conferències d'[[anatomia]] i de [[geometria]]. Una altra acadèmia, l'[[Accademia di San Luca]] (el seu patró és l'evangelista [[Lluc (evangelista)|Sant Lluc]]) es va fundar el [[1593]] a Roma. Oferia un servei més teòric i estava més enfocada a l'ensenyament de l'[[estètica]] que l'Accademia dell' Arte del Disegno.
 
L'Accademia di San Luca després va servir de model per l{{'}}''Académie royale de peinture et de sculpture'' fundada a [[França]] el [[1648]], i que més tard es va convertir en l'[[Académie des beaux-arts]]. L'acadèmia francesa amb tota seguretat va adoptar el terme ''arti del disegno'' que va traduir per ''beaux-arts'', del que deriva la nostra expressió [[Belles Arts]]. L'Académie royale de peinture et de sculpture va ser fundada per [[Lluís XIV]] sota el consell d'un grup de pintors, entre els quequals cal destacar [[Philippe de Champaigne]] i [[Charles Le Brun]], amb la intenció de frenar la influència de l'Accademia di San Lucca i distingir els artistes lliberals tot desvinculant-los dels artesans que feien treballs manuals. Aquesta èmfasi en el component intel·lectual va tenir un impacte fonamental en els artistes i l'art acadèmic.
 
[[Lluís XIV]] va obtenir el control total de la monarquia el [[1661]] i va començar a exercir un control acèrrim de totes les expressions artístiques a França. El ''"rei Sol"'' va imposar el ''"gran estil"'', el [[Classicisme francès]], que no tenia una voluntat nacional sinó global. Hi va haver artistes que es van sentir exclosos en aquest nou ordre i es van generar dos bàndols: els partidaris de [[Nicolas Poussin]], ''"poussinistes"'', que creien que l'art havia de ser dominat per la raó i els partidaris de [[Peter Paul Rubens]], ''"rubenistes"'', que creien que l'art havia de ser dominat per l'emoció.