|
estrictament també serien "oclusives".
Les oclusives més freqüents en diferents llengües són [p], [t], [k] i [m].
No existeixen vocals oclusives, només [[consonant]]s, que es poden dividir en sonores o sordes segons si vibren o no les cordes vocals. Igualment hi ha llengües que diferencien entre oclusives llargues i breus segons el temps que es produeix l'oclusió.
En català, són oclusius els sons [p], [b], [t], [d], [k], [g]. En una part del [[mallorquí]] s'hi troben també les oclusives palatals {{IPA|[ɟ]}} i {{IPA|[c]}} com a variants posicionals de les velars davant de vocals anteriors.
L'[[Alfabet fonètic internacional]] descriu aquestes oclusives:
{{col-begin}}
{{col-2}}
* {{IPA|[p]}} [[Oclusiva bilabial sorda]]
* {{IPA|[t̪]}} [[Oclusiva dental sorda]]
* {{IPA|[t]}} [[Oclusiva alveolar sorda]]
* {{IPA|[ʈ]}} [[Oclusiva retroflexa sorda]]
* {{IPA|[c]}} [[Oclusiva palatal sorda]]
* {{IPA|[k]}} [[Oclusiva velar sorda]]
* {{IPA|[q]}} [[Oclusiva uvular sorda]]
* {{IPA|[ʡ]}} [[Oclusiva epiglotal sorda]]
* {{IPA|[ʔ]}} [[Oclusiva glotal sorda]]
{{col-2}}
* {{IPA|[b]}} [[Oclusiva bilabial sonora]]
* {{IPA|[d̪]}} [[Oclusiva dental sonora]]
* {{IPA|[d]}} [[Oclusiva alveolar sonora]]
* {{IPA|[ɖ]}} [[Oclusiva retroflexa sonora]]
* {{IPA|[ɟ]}} [[Oclusiva palatal sonora]]
* {{IPA|[ɡ]}} [[Oclusiva velar sonora]]
* {{IPA|[ɢ]}} [[Oclusiva uvular sonora]]
{{col-end}}
| 