Diferència entre revisions de la pàgina «Llibertat»

131 bytes afegits ,  fa 1 any
cap resum d'edició
(Es desfà la revisió 19662277 de 83.38.226.101 (Discussió))
Etiqueta: Desfés
{{polisèmia|Llibertat (desambiguació)}}
le.jpg|249x249px|dreta|thumb|[[La llibertat guiant el poble]].]]
{{FR|data=setembre de 2016}}
le[[Fitxer:Eug%C3%A8ne_Delacroix_-_La_libert%C3%A9_guidant_le_peuple.jpg|249x249px|dreta|thumb|[[La llibertat guiant el poble]].]]
[[Fitxer:EdwardMoran-UnveilingTheStatueofLiberty1886Large.jpg|thumb|250px|Inauguració de l'[[Estàtua de la Llibertat]] a [[Nova York]] l'any [[1886]], obra d'Edward Moran]]
La '''llibertat''' és la capacitat d'escollir. És una idea que inclou el no estar [[submissió|sotmès]] a un [[Subjecte (filosofia)|subjecte]] diferent d'un mateix, [[autoritat]], [[dominació (sociologia)|poder]] que estableixi una [[alienació]], [[deure]], [[disciplina]] o qualsevol condició no establerta pel mateix subjecte. Designa la facultat de la [[persona]] [[humana]] que li permet decidir portar a terme una determinada obra o no portar-la a terme. En altres paraules, el que permet a la persona humana decidir si vol fer quelcom o no, el fa lliure, però també [[responsabilitat|responsable]] dels seus actes.
El [[lliure albir]] és un concepte que ha estat discutit durant centenars d'anys, especialment en contextos filosòfics i religiosos. Sol prendre el seu ple sentit en oposició a conceptes tals com: [[esclavitud]], [[subjecció]] i [[opressió]] o [[determinisme]] entre altres.
 
Altre conceptes relacionats amb la llibertat en general són les [[Llibertat cívica|llibertats cíviques]], que són respectades o no per diferents tipus de govern. A diferència de la llibertat a seques, la llibertat cívica és la capacitat de fer actes que no estan inclosos en un determinat sistema penal d'un estat. Aquests actes inclouen el dret de reunió i associació, la possibilitat de convocar manifestacions o votar, la llibertat d'exercir públicament una religió o defensar les pròpies idees.
 
== FilomartaxFilosofia ==
{{principal|Lliure albir}}
[[John Stuart Mill]] (1806–1873), en el seu treball, ''[[Sobre la llibertat]]'', va ser el primer en reconèixer la diferència entre la llibertat d'actuar a voluntat i la llibertat d'absència de coacció.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Westbrooks|nom=Logan Hart|títol=Freedom: Keys to Freedom from Twenty-one National Leaders|url=https://books.google.es/books?id=4gxaa371USUC&pg=PA134#v=onepage&q&f=false|edició=|llengua=anglès|data=|editorial=Main Street Books|lloc=Memphis|pàgines=|isbn=978-0-9801152-0-8}}</ref> La primera fa referència a l'habilitat de fer el que un vol i el que un té el poder de fer (en anglès, ''freedom''), mentre que la segona es refereix a l'absència de restriccions arbitràries i té en compte els drets de tots els involucrats. Com a tal, l'exercici de la llibertat és subjecte a la capacitat i limitada pels drets dels altres.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Mill|nom=John Stuart|capítol=Chapter I: Introductory|títol=On Liberty|url=|edició=|llengua=anglès|data=1869|editorial=|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref>
[[Isaiah Berlin]] (1909 – 1997), en el seu llibre ''[[Dos conceptes de llibertat]]'', va formular les diferències entre aquestes dues perspectives com la distinció entre dos conceptes oposats de llibertat: la [[llibertat positiva]] i la [[llibertat negativa]]. La primera es refereix a la llibertat que prové de la mateixa persona, mentre que la segona designa una condició negativa en la qual un individu no és víctima de la tirania o de l'exercici arbitrari de l'autoritat.<ref>{{Ref-publicació|cognom=López Burniol|nom=Juan-José|article=La llibertat segons Isaiah Berlin|publicació=El Punt Avui|llengua=|url=http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/8-articles/871935-la-llibertat-segons-isaiah-berlin.html|data=03-07-2015|pàgines=}}</ref>
 
== Una característica sobretot inhumanahumana ==
La llibertat com a concepte filosòfic és exclusiva dels éssers humans, ja que els animals decideixen impulsats sobretot pels seus [[instint]]s. La llibertat implica decidir i per tant la possibilitat que una opció sigui millor que l'altra. Sol lligar-se a la responsabilitat en l'[[ètica]], ja que si una opció és més favorable i no es tria, les conseqüències s'han d'assumir. Aquests conceptes no poden ser emprats pels animals. Les persones que defensen la llibertat però no en volen assumir les responsabilitats derivades són anomenades llibertines.
 
Usuari anònim