Alcoletge: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - organitza, tan a + organitza, tant a |
reanomenament |
||
Línia 65:
L'[[Orde Sacerdotal|Ordinatio]] del [[1168]] cita ja la parròquia d'Alcoletge dins la [[prepositura]] de Bell-lloc, i el poble consta des del [[1200]] com a part del veïnatge de la ciutat de Lleida (jurídicament es mantingué sempre amb el caràcter de poble de contribució de Lleida). Tanmateix, ja dins el regnat de [[Pere el Cerimoniós|Pere III]] ([[1358]]) apareix en el censos estudiats per Pons i Guri com un indivís del noble [[Ramon de Centelles]] i de l'[[abadessa]] del [[Monestir de Jonqueres]] de Barcelona. En el [[fogatge|fogatjament]] de [[1365]]-[[1370|70]] figura, dins la [[vegueria]] de Lleida, com a indivís de [[Lluís Icard de Mur]] i la mateixa abadessa (amb 23 [[fogatge|focs]]) i hom hi afirma que havia pertangut a la muller del ciutadà de Lleida Pere (probablement Pere Giner).
Des que [[Benet XII]] concedí el [[1340]] determinades indulgències al santuari de Granyena (del veí terme de Lleida, a tocar d'Alcoletge), Alcoletge professà una gran devoció a la imatge de la [[Mare de Déu de Granyena]], que n'esdevingué [[Sant patró|patrona]]. Les terres veïnes del camí d'Alcoletge des de Lleida eren regades per la [[séquia]] de [[Fontanet (Lleida)|Fontanet]].
El 2 de juny de [[1386]] Pere III (segons el Llibre verd de l'arxiu municipal de Lleida) vengué en [[aloer|franc alou]] a [[paeria|La Paeria]] de Lleida el dret de mixt i mer imperi, és a dir, la jurisdicció [[Dret civil|civil]] i criminal i tots els [[dret]]s jurisdiccionals sobre Alcoletge per 7.000 [[Sou (moneda)|sous]] barcelonesos.
| |||