Bullanga de 1835: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Moving from Category:1835 to Category:Esdeveniments del 1835 using Cat-a-lot |
retocs amb referències |
||
Línia 2:
Les '''bullangues de 1835''' foren unes revoltes contra els ordes religiosos fonamentalment pel seu suport als [[carlisme|carlins]] durant la [[Primera Guerra Carlina|guerra civil]]. Les primeres accions violentes pròpiament anticlericals explotaren a finals del [[Trienni Liberal]] quan s'assassinaren diversos clergues. Amb el [[restauració (absolutisme)|retorn de l'absolutisme]] el [[1823]] l'episcopat féu una gran depuració dels sectors liberals del clergat català, decantant definitivament l'[[Església (institució)|Església]] catalana cap a les posicions més conservadores.<ref name="GEC">{{GEC|0078884|anticlericalisme}}</ref>
El detonant de la [[bullanga]] ocorregué a [[Reus]] la nit del 22 de juliol del 1835. El [[19 de juliol]], membres liberals de la [[Milícia Nacional|Milícia Urbana]] havien estat derrotats en el que es va conèixer com la "desfeta d'Arnes" per una partida carlina. Set reusencs van ser detinguts, torturats i assassinats pels carlins. Segons [[Josep Fontana i Lázaro|Fontana]] el grup carlí anava manat per un frare que va fer mutilar bàrbarament els presoners, els van tallar el nas, les orelles "y otros miembros", i a un d'ells, pare de vuit fills, el frare carlí va manar que el crucifiquessin i li traguessin els ulls.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Fontana|nom=Josep|títol=La Revolución liberal: política y hacienda en 1833-1845|url=|edició=2a|llengua=|data=2001|editorial=Ministerio de Hacienda. Instituto de Estudios Fiscales|lloc=Madrid|pàgines=114-115|isbn=8471960346}}</ref> Sembla que això va ser el detonant pel qual es van cremar a Reus el [[Sant Francesc de Reus|convent de Sant Francesc]] i el [[Hospital de Sant Joan (Reus)|dels carmelites]], i es va disparar contra les cases d'alguns absolutistes, resultant en 21 morts,<ref name=torin/> tot i que Eduard Toda diu que les idees liberals feia temps que anaven contra els convents de Sant Francesc i el de Sant Joan.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Toda|nom=Eduard|títol=Los Convents de Reus y sa destrucció en 1835: Francescans de Santa Maria de Jesús, Carmelitas de Sant Joan, Paüls del Seminari, Monjas Carmelitas|url=|edició=|llengua=|data=1930|editorial=Revista del Centre de Lectura|lloc=Reus|pàgines=45|isbn=}}</ref>
El [[25 de juliol]], dia de Sant Jaume patró d'Espanya, a [[Barcelona]] corregué la brama dels fets de Reus durant una concorreguda cursa de braus a la plaça d[[el Torín]] a la Barceloneta. La xurma enfurismada decidí atacar i cremar alguns establiments religiosos entre ells el [[basílica de la Mercè|convent de la Mercè]], el [[Convent de Sant Francesc de Barcelona|convent de Sant Francesc]] i el [[convent de Santa Mònica]], mentre les tropes estacionades a la caserna de [[Drassanes de Barcelona|les Drassanes]] van mantenir una actitud passiva, i al vespre es va començar a calar foc als [[Trinitaris Descalços]], el [[convent de Sant Josep]], els [[Agustins Calçats]], el [[Convent del Carme (Barcelona)|Convent del Carme]] i el [[convent de Santa Caterina]].<ref name=torin/>
| |||