Diferència entre revisions de la pàgina «Bullanga de 1835»

retocs amb referències
(retocs amb referències)
Les '''bullangues de 1835''' foren unes revoltes contra els ordes religiosos fonamentalment pel seu suport als [[carlisme|carlins]] durant la [[Primera Guerra Carlina|guerra civil]]. Les primeres accions violentes pròpiament anticlericals explotaren a finals del [[Trienni Liberal]] quan s'assassinaren diversos clergues. Amb el [[restauració (absolutisme)|retorn de l'absolutisme]] el [[1823]] l'episcopat féu una gran depuració dels sectors liberals del clergat català, decantant definitivament l'[[Església (institució)|Església]] catalana cap a les posicions més conservadores.<ref name="GEC">{{GEC|0078884|anticlericalisme}}</ref>
 
El detonant de la [[bullanga]] ocorregué a [[Reus]] la nit del 22 de juliol del 1835. El [[19 de juliol]], membres liberals de la [[Milícia Nacional|Milícia Urbana]] havien estat derrotats en el que es va conèixer com la "desfeta d'Arnes" per una partida carlina. Set reusencs van ser detinguts, torturats i assassinats pels carlins. Segons [[Josep Fontana i Lázaro|Fontana]] el grup carlí anava manat per un frare que va fer mutilar bàrbarament els presoners, els van tallar el nas, les orelles "y otros miembros", i a un d'ells, pare de vuit fills, el frare carlí va manar que el crucifiquessin i li traguessin els ulls.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Fontana|nom=Josep|títol=La Revolución liberal: política y hacienda en 1833-1845|url=|edició=2a|llengua=|data=2001|editorial=Ministerio de Hacienda. Instituto de Estudios Fiscales|lloc=Madrid|pàgines=114-115|isbn=8471960346}}</ref> Sembla que això va ser el detonant pel qual es van cremar a Reus el [[Sant Francesc de Reus|convent de Sant Francesc]] i el [[Hospital de Sant Joan (Reus)|dels carmelites]], i es va disparar contra les cases d'alguns absolutistes, resultant en 21 morts,<ref name=torin/> tot i que Eduard Toda diu que les idees liberals feia temps que anaven contra els convents de Sant Francesc i el de Sant Joan.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Toda|nom=Eduard|títol=Los Convents de Reus y sa destrucció en 1835: Francescans de Santa Maria de Jesús, Carmelitas de Sant Joan, Paüls del Seminari, Monjas Carmelitas|url=|edició=|llengua=|data=1930|editorial=Revista del Centre de Lectura|lloc=Reus|pàgines=45|isbn=}}</ref>
El detonant de la [[bullanga]] ocorregué a [[Reus]], el [[19 de juliol]], quan membres liberals de la [[Milícia Urbana]] havien estat assassinats als afores de la ciutat per un grup de carlins i com a revenja foren cremats dos convents i es va disparar contra les cases d'alguns absolutistes, resultant en 21 morts.<ref name=torin/>
 
El [[25 de juliol]], dia de Sant Jaume patró d'Espanya, a [[Barcelona]] corregué la brama dels fets de Reus durant una concorreguda cursa de braus a la plaça d[[el Torín]] a la Barceloneta. La xurma enfurismada decidí atacar i cremar alguns establiments religiosos entre ells el [[basílica de la Mercè|convent de la Mercè]], el [[Convent de Sant Francesc de Barcelona|convent de Sant Francesc]] i el [[convent de Santa Mònica]], mentre les tropes estacionades a la caserna de [[Drassanes de Barcelona|les Drassanes]] van mantenir una actitud passiva, i al vespre es va començar a calar foc als [[Trinitaris Descalços]], el [[convent de Sant Josep]], els [[Agustins Calçats]], el [[Convent del Carme (Barcelona)|Convent del Carme]] i el [[convent de Santa Caterina]].<ref name=torin/>
27.585

modificacions