Diferència entre revisions de la pàgina «Nepal»

7.576 octets eliminats ,  fa 2 anys
Eliminat tot el contingut de la pàgina
Etiquetes: des de mòbil via web per a mòbils
(Eliminat tot el contingut de la pàgina)
Etiquetes: des de mòbil via web per a mòbils Buidament
==Història ==
{{principal|Història del Nepal}}
 
Els [[kirati]] van ser un dels primers grups nepalesos coneguts pels historiadors, que emigraren des de l'est en els segles VIII o VII aC. [[Siddharta Gautama]] va néixer a [[Kapilavistu]] ([[Lumbini]]) el [[566 aC]], fet que convertí el Nepal en el centre [[búdic]] asiàtic. El [[100 aC]] l'[[emperador]] Asoka va crear un gran imperi que incloïa el nord de l'[[Índia]] i el [[Tarai (Nepal)|Terai]] (actual sud del Nepal). L'any [[200]] l'imperi Budista va resultar desplaçat pel domini hindú amb la dinastia [[Licchavi]], que al [[segle X]], va ser substituïda per la Thakuri i després per la Malla. Al {{segle|V}} existia una relació molt intensa entre el Nepal i el [[Tibet]] i l'[[Índia]].
 
El Nepal modern va ser creat el [[21 de desembre]] de [[1768]], quan el rei del petit [[principat]] de [[Gorkha]], [[Prithvi Narayan Shah]], va conquerir [[Katmandú]], i unificà altres estats independents dels contraforts de l'[[Himàlaia]], però aquesta situació no va durar, i al {{segle|XIX|s}} els seus hereus varen ser incapaços de mantenir el control polític efectiu, amb la qual cosa el Nepal va entrar en un període d'agitació que va culminar amb la [[Guerra Anglonepalesa]] ([[1814]]-[[1816]]), amb la [[Companyia Britànica de les Índies Orientals]]. La guerra va acabar amb el [[Sugauli Treaty]], amb el qual Nepal perdia el [[Sikkim]] i el sud del Terai a favor dels britànics.
 
Després de l'actuació dels [[Gurkha]]s durant la [[Rebel·lió índia de 1857]], part del [[Tarai (Nepal)|Terai]] es va retornar al Nepal.
 
La dinastia Shah es va acabar el [[1846]], quan en [[Jung Bahadur Rana]] agafà el control del país després d'assassinar a diversos prínceps i centenars d'altres persones significatives a [[Kathmandu]] ([[Kot Massacre]]). Aleshores, els rana es convertiren en [[Primer ministre|primers ministres]] hereditaris, amb un poder molt centralitzat, relegant al [[rei]] a un paper representatiu i aplicant una política aïllacionista que va mantenir al país fora de les guerres colonials i lliure de les influències estrangeres, però que al mateix temps impedí el seu desenvolupament econòmic.
 
El règim dels Rana s'acabà el [[1948]] quan la colònia britànica de l'Índia aconseguí la independència. Aleshores, el rei [[Tribhuvan]], descendent directe de Prithvi Narayan Shah, s'escapà de la seva ''presó daurada'' per a anar a l'[[Índia]] i amb l'ajuda de [[Jawaharlal Nehru]], recuperà el poder i nomenà un Primer ministre aliè a la família Rana.
 
Durant els [[anys 1950]], es va preparar un projecte de [[constitució]] instituint un sistema parlamentari basat en el model britànic i a partir de [[1951]] l'Índia va recolzar el [[Partit del Congrés del Nepal]].
 
A començament de [[1959]], el rei [[Mahendra]], fill i successor del rei Tribhuvan, promulga la nova constitució, i s'organitzaren les primeres eleccions legislatives democràtiques. El [[Partit del Congrés Nepalès]], socialista moderat, guanyà les eleccions per majoria i el seu cap de files [[Bishweshwar Prasad Koirala]] formà govern i es convertí en [[Primer ministre]].
 
Divuit mesos després, amb l'excusa de què el sistema parlamentari havia fracassat, el rei Mahendra dissol el govern de Koirala i el parlament, i el [[16 de desembre]] de [[1962]] promulgà una nova constitució que establia el sistema sense partits del panchayat (consells) que Mahendra considerava com una forma democràtica de govern més propera a les tradicions nepaleses.
 
Com a estructura piramidal que partia dels pobles per arribar al [[Rastriya Panchayat]] (Parlament nacional), el sistema del panchayat instaurà una monarquia absoluta i va instal·lar al rei al front de l'estat amb una autoritat completa damunt totes les instàncies governamentals, inclosos el Consell de Ministres i el Parlament.
 
El seu fill i successor, el rei [[Birendra]] va heretar el tron el 1972 i va continuar amb el sistema panchayat fins que el [[1989]] el [[Jana Andolan]] (Moviment del poble) va forçar la monarquia a acceptar reformes constitucionals. Al maig de [[1991]], el Nepal va celebrar les primeres eleccions en 50 anys.
 
El [[13 de febrer]] de [[1996]], el [[Partit Comunista del Nepal (Maoista)]] començà una revolta, que acabà amb la [[Guerra Civil del Nepal]], per derrocar la monarquia i convertir el Nepal en una república socialista no democràtica. Aquesta guerra no es donà per acabada fins al [[21 de novembre]] de [[2006]], hi van morir 12,700 persones aproximadament.
 
L'[[1 de juny]] de [[2001]], el germà de Birendra que es diu Gyanendra Shah va matar a tota la família del seu germà. Però alguns ministres van declarar que el fill de Birendra (Dipendra Shah) va matar els seus pares i altres membres de la família. Deien que ell volia casar-se amb una noia però els seus pares no li deixaven. Totes aquestes coses eren els plans de Gyanendra per ser rei del Nepal.
 
El [[4 d'octubre]] de [[2002]], el rei Gyanendra, proclamà la [[llei marcial]] i va dissoldre el govern. El rei desplegà l'exèrcit nepalès, perquè la guerrilla maoista ja controlava el 80% del territori. Però l'[[11 d'octubre]] de [[2002]] tornà a demanar la formació d'un govern, presidit pel [[monarquia|monàrquic]] i [[conservador]], [[Lokendra Bahadur Chand]].
 
L'[[1 de febrer]] de [[2005]] el rei Gyanendra, tornà a proclamar la llei marcial i tornà a dissoldre el govern, i exercí tot el poder executiu per combatre contra els maoistes. Els set partits parlamentaris, inclosos els maoistes, van organitzar un alçament massiu del poble contra el rei Gyanendra. La gent va sortir al carrer i va inundar de manifestacions demanant la renúncia del rei, en les concentracions moriren 21 persones. Finalment el [[25 d'abril]] de [[2006]] el rei abolí la llei marcial i convocà als set partits per a elegir un nou primer ministre, aquest seria el [[Socialdemocràcia|socialdemòcrata]] [[Girija Prasad Koirala]].
 
El [[18 de maig]] de [[2006]] el govern declarà el Nepal era un estat secular. El [[21 de novembre]] de [[2006]], gràcies a un acord amb els maoistes, es donà per acabada la guerra civil. L'[[1 d'abril]] de [[2007]], Girija Prasad Koirala fou reelegit pel primer ministre pel govern, aquest govern comptava amb la coalició de set partits i el [[Partit Comunista del Nepal (Maoista)]]. El [[23 d'agost]] de [[2007]] el govern nacionalitzà els palaus reials. El [[18 de setembre]] de [[2007]] els maoistes sortiren del govern, perquè no se'ls concedien les promeses. El [[24 de desembre]] de [[2007]] el govern anuncià que havia arribat a un segon acord amb els maoistes, per abolir la monarquia abans de les eleccions que se celebraren el [[10 d'abril]] de [[2008]]. Aquestes eleccions donaren la victòria al [[Partit Comunista del Nepal (Maoista)]], amb una majoria simple de 220 diputats, el [[Partit del Congrés del Nepal]] n'obtingué 110 i el [[Partit Comunista del Nepal (Unificat-Marxista-Leninista)]], 103 diputats.
 
El [[28 de maig]], el parlament votà a favor de la república, i es destituí al rei Gyanendra, i es posà a [[Girija Prasad Koirala]], com a nou President de la República i Primer Ministre en funcions interines, fins a la redacció d'una nova constitució.
 
El [[23 de juliol]], el parlament votà a favor de la investidura de [[Ram Baran Yadav]] i [[Parmanand Jha]] com a President i Vicepresident. El [[15 d'agost]], l'ex-guerriller maoista, Pushpa Kamal Dahal (àlies [[Pratxanda]]), prengué possessió del càrrec com a nou Primer Ministre.
13

modificacions