Marie de France: diferència entre les revisions

'''Maria de França''' (en [[francès]], '''Marie de France''') (c. [[1160]]–[[1215]]) fou una [[poetessa|poeta]] i [[Literatura medieval|autora medieval]] [[protofeminista]] que va viure durant la segona meitat del [[segle XII]] a [[Anglaterra]]. Les seves faules d'[[Isop]] foren seguides amb entusiasme fins al [[segle XVIII]]. Durant el [[romanticisme]], es redescobriren els seus [[Lai|lais''Lais'']], contes en vers escrits en francès antic continental, copiats pels escribes anglonormands. Marie de France pertany a la generació d'autors que il·lustren l'[[amor cortès]] literari, entre d'altres, per l'adaptació de les llegendes [[Bretanya|bretones]] o [[matèria de Bretanya]].

És la primera escriptora coneguda de la [[literatura francesa]]. No se sap res més d'ella que allò que ens deixà escrit a l'epíleg de les faules: “Marie ai num, si sui de France”, 'Em dic Marie i sócsoc de França' –a l'època, l'Illa de França. Va estar a Anglaterra a la cort d'[[Enric II d'Anglaterra]] i [[Elionor d'Aquitània]]. Els seus ''Lais'' estan dedicats a un rei –sens dubte, Enric II. Se l'ha volgut identificar amb l'abadessa del monestir de Reading o el de Barking, tot i que alguns estudiosos en proposen Maria, abadessa de Shatesfury i mig germana d'Enric II, com la més probable; d'altres en proposen Maria de Boulogne o Marie de Meulan, muller d'Hug Talbot.

Com a poeta, va adaptar en vers francès les llegendes bretones, anomenant els nous escrits [[lai|''lais'']]. Els ''Lais'' (1160-1175) es componen de dotze relats curts en octosíl·labs apariats de dimensions variables (118 versos per al més breu, ''Chèvrefeuille'', ''El lligabosc'', i 1.184 per al més extens, ''Eliaduc''). Marie diu haver escrit i aplegat els seus textos a partir dels [[lai bretó|lais bretons]]. Només un dels seus contes, el ''Lai de Lanval'', pot ser considerat del cercle artúric. L'[[Amor cortès|amor]] és vist habitualment al marge de la societat (nou dels dotze lais expliquen amors adúlters) i és el subjecte principal del recull. Un altre element important és l'element meravellós, que intervé en molts d'aquests, però sempre inserit en la realitat com a teló de fons. Marie de France afegeix l'entramat cortès a la seva poètica i la màgia de la [[matèria de Bretanya]]. Una emoció discreta es desprèn dels relats en què l'autora dónadona prioritat a la pietat i la compassió pels seus personatges. El seu L'estil presenta una remarcable economia de mitjans i s'hi entreveu la sobrietat en la composició del relat i un art segur en la posada en escena, eficaç pel que fa a la llengua, sempre neta d'artificis.

Existeix una traducció al català dels lais: Maria de França, ''Lais'', traducció de Joan Jubany. Barcelona: Quaderns Crema, 1991. I d'altres en castellà: en versió bilingüe francès antic / castellà: María de Francia, ''Los Lais'', texto original, traducción, introducción y notas por Ana Maria Holzbacher. Barcelona: Sirmio, 1993.

* [http://books.google.cat/books?id=DqP20CTGPXsC&printsec=frontcover&dq=Marie+de+France&source=bl&ots=tLO9qtnFzm&sig=VHnurYG_bul1_QNBdvATCE_0XCA&hl=ca&ei=APaITPfpBdvNjAeBkO2jBQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=16&ved=0CE8Q6AEwDw#v=onepage&q&f=false ''L'Espurgatoire de saint Patrice''].

* [http://canperescultura.blogspot.com.es/search?q=marie+de+fran%C3%A7a El lai ''Bisclavret'', en català].

* [http://jacques.prevost.free.fr/moyen_age/MariedeFrance_prologue.htm Tots els ''Lais'' en llengua original i traducció en prosa francesa].

* [http://www.archive.org/stream/ysopetavionnet00aesorich/ysopetavionnet00aesorich_djvu.txt ''L'Ysopet''. En llengua original i Introducció i estudi en anglès: Ysopet].