Alfonsina Storni: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegint {{Infotaula persona}} #QQ16 |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Alfonsina Storni''' ([[Capriasca|Sala Capriasca]], [[Suïssa]], [[29 de maig]] de [[1892]]<ref name="poemas-del-alma">{{ref-web|url = http://www.poemas-del-alma.com/alfonsina-storni.htm|títol= Poemas de Alfonsina Storni|consulta= 20 de febrer de 2010|cita = Considerada la poetisa del posmodernismo argentino, nació en Sala Capriasca (Suiza), el 22 de mayo de 1892, trasladándose con su familia a la Argentina, a muy temprana edad}}</ref><ref name="escribirte">{{ref-web|url = http://www.escribirte.com.ar/efemerides/36/nace-alfonsina-storni.htm|títol= Efemérides|consulta= 20 de febrer de 2010}}</ref><ref name="valvanera">{{ref-web|url = http://www.valvanera.com/astorni.htm|títol= Rincón Literario - Escritores|consulta= 20 de febrer de 2010|cita = El 29 de mayo de 1892, en Sala Capriasca, Suiza nació Alfonsina Storni. La tercera hija del matrimonio Storni. Llevó el nombre del padre. En 1896, la familia Storni se instaló en la Argentina, en la provincia de San Juan, donde ya habían vivido años atrás}}</ref><ref name="swissinfo">{{ref-web|url = http://www.swissinfo.ch/spa/noticias/reportajes/Alfonsina,_esa_mujer_inolvidable.html?cid=6992166|títol= Alfonsina, esa mujer inolvidable|consulta= 20 de febrer de 2010|cognom= Domínguez|nom= Norma|data= 25 d'octubre de 2008|cita = Quien lee la obra de Alfonsina Carolina Storni (así reza su partida de nacimiento extendida el 22 de mayo de 1892, en Sala Capriasca, cantón Tesino) puede vislumbrar a la mujer que hay detrás de la poesía}}</ref>
Els seus pares, propietaris d'una [[cerveseria]] a [[San Juan de la Frontera]], van viatjar a [[Suïssa]] el 1891. El 1896, van tornar a l'Argentina juntament amb Alfonsina, que havia nascut durant l'estada de la parella al país europeu. A San Juan va desenvolupar la primera part de la seva infantesa. A principis del segle XX, la família es va traslladar a [[Rosario (Argentina)|Rosario]] ([[província de Santa Fe]]), on la seva mare va fundar una escola domiciliària i el seu pare va instal·lar un cafè prop de l'estació de ferrocarril [[Rosario (Argentina)|Rosario]] Central. Alfonsina va ajudar com a cambrera en el negoci familiar, però atès que aquest treball no li agradava es va independitzar i va aconseguir ocupació com a actriu. Més tard recorreria diverses províncies en una gira teatral.[6]
Storni va exercir com a mestra en diferents establiments educatius i va escriure les seves poesies i algunes obres de teatre durant aquest període. La seva prosa és [[feminista]], i segons la crítica, té una originalitat que va canviar el sentit de les lletres de [[Llatinoamèrica]]. Uns altres divideixen la seva obra en dues parts: l'una de tall romàntic, que tracta el tema des del punt de vista eròtic i sensual i mostra ressentiment cap a la figura de l'home, i una segona etapa en la qual deixa de costat l'erotisme i mostra el tema des d'un punt de vista més abstracte i reflexiu. La crítica literària, per la seva banda, classifica en tardoromàntics els textos editats entre els anys 1916 i 1925, i a partir d'''Ocre'' troba trets d'[[avantguardisme]] i recursos com l'[[antisonet]]. Les seves composicions reflecteixen, a més, la malaltia que va patir durant gran part de la seva vida i mostren l'espera del punt final de la seva vida, expressant-ho mitjançant el dolor, la por i altres sentiments.[7]
Va ser diagnosticada de [[càncer de mama]], del qual va ser operada. A petició d'un mitjà periodístic es va realitzar un estudi de [[Quiromància|quirologia]], el diagnòstic del qual no va ser encertat. Això la va deprimir,
Es [[Suïcidi|va suïcidar]] a la ciutat argentina de [[Mar del Plata]] llançant-se de l'escullera del Club Argentí de Dones. Alfonsina considerava que el suïcidi era una elecció concedida pel [[lliure albir]], i així ho havia expressat en un poema dedicat al seu amic i amant, el també poeta suïcida [[Horacio Silvestre Quiroga Forteza|Horaci Quiroga.]] Hi ha versions romàntiques que diuen que es va internar lentament en el mar; algunes d'aquestes versions van servir per a compondre la cançó «Alfonsina i el mar», basada enterament en com es va suïcidar Alfonsina. El seu cos va ser vetllat inicialment en aquesta ciutat balneària i finalment a [[Buenos Aires]]. Actualment, les seves restes es troben enterrades al [[cementiri de la Chacarita]].[9]
| |||