Estret de Tatària: diferència entre les revisions

L'estret tàtar era un trencaclosques per als exploradors europeus ja que, quan hom s'hi apropava des del sud, la fondària cada vegada era més escassa i semblava el final d'una badia. El 1787, [[Jean-François de Galaup, comte de Lapérouse]] va decidir no arriscar-se i es va dirigir cap al sud, encara que els habitants de la zona li havien dit que Sakhalín era una illa. El 1797, [[William Robert Broughton]] també va decidir que era un golf i va tornar cap al sud. El 1805 [[Adam Johann von Krusenstern]] no va poder penetrar l'estret des del nord. El viatge de [[Mamiya Rinzō]] de 1808 era poc conegut pels europeus. [[Gennadi Nevelskoi]] va passar l'estret des del nord el 1848. Els russos van mantenir-ho en secret i van usar-ho per a evadir una flota britànica durant la [[Guerra de Crimea]].

 

 

== Transport ==