Aqüífer: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 53:
 
A més de la porositat es necessiten altres característiques per formar un bon aqüífer.
 
== Recàrrega de l'aqüífer ==
L'aigua del sòl es renova en general per processos actius de recàrrega des de la superfície. La renovació es produeix lentament quan la comparem amb la dels dipòsits superficials, com els llacs, i els cursos d'aigua. El temps de residència (el període necessari per renovar per complet un dipòsit a la seva taxa de renovació normal) és molt llarg. En alguns casos la renovació està interrompuda per la impermeabilitat de les formacions geològiques superiors (aqüitards), o per circumstàncies climàtiques sobrevingudes d'aridesa.
 
En certs casos es parla d'aqüífers fòssils, aquests són bosses d'aigua subterrània, formats en èpoques geològiques passades, i que, a causa de variacions climàtiques ja no tenen actualment recàrrega.
 
L'aigua de les precipitacions (pluja, neu,...) pot tenir diferents destinacions una vegada arriba a terra. Es reparteix en tres fraccions. Es diu vessament a la part que llisca per la superfície del terreny, primer com a riera difusa i després com aigua canalitzada, formant rierols i rius. Una altra part de l'aigua s'evapora des de les capes superficials del sòl o passa a l'atmosfera amb la transpiració dels organismes, especialment les plantes; ens referim a aquesta part com a evapotranspiració. Finalment, una altra part s'infiltra en el terreny i passa a ser aigua subterrània.
 
La proporció d'infiltració respecte al total de les precipitacions depèn de diversos factors:
* L'existència o no de sòl desenvolupat i la seva composició litològica. El sòl ajuda a absorbir i retenir part de l'aigua que cau a terra.
* La litologia del subsòl i la roca mare influeix a través de la seva permeabilitat, la qual depèn de la porositat, de la diàclasi (esquerdament) i de la mineralogia del substrat. Per exemple, els [[minerals argilosos]] s'hidraten fàcilment, inflant-se sempre en algun grau, la qual cosa dóna lloc a una reducció de la porositat que acaba per fer al substrat impermeable.
 
* Un altre factor desfavorable per a la infiltració és un pendent marcat.
 
* La presència de vegetació densa influeix de forma complexa, perquè redueix l'aigua que arriba a terra (intercepció), però s'estén en el temps l'efecte de les precipitacions, desprenent a poc a poc l'aigua que mulla el fullatge, reduint així la fracció d'escorrentia i augmentant la d'infiltració. Un altre efecte favorable de la vegetació té a veure amb les arrels, especialment les arrels denses i superficials de moltes plantes herbàcies, i amb la formació de sòl, generalment més permeable que la majoria de les roques fresques.
La velocitat a la qual l'aigua es mou per l'aqüífer depèn del volum dels intersticis (porositat) i del grau d'intercomunicació entre ells. els dos principals paràmetres de què depèn la permeabilitat. Els aqüífers solen ser materials sedimentaris de gra relativament gruixut (graves, sorres, llims, ...). Si els porus són prou amplis, una part de l'aigua circula lliurement a través d'ells impulsada per la gravetat, però una altra queda fixada per les forces de la capil·laritat i altres motivades per interaccions entre ella i les molècules minerals.
 
En algunes situacions especials s'ha aconseguit la recàrrega artificial dels aqüífers, però aquest no és un procediment generalitzat, i no sempre és possible. Abans de poder plantejar-se la conveniència de proposar la recàrrega artificial d'un aqüífer és necessari tenir un coneixement molt profund i detallat de la hidrogeologia de la regió on es troba l'aqüífer en qüestió d'una banda i per una altra disposar del volum d'aigua necessari per a tal operació.
 
== Descàrrega de l'aqüífer ==
[[Fitxer:Shipot.jpg|miniatura|una font comuna d'aigua potable en un poble d'Ucraïna.]]
L'aigua subterrània mana (brolla) de forma natural en diferents classes de surgències en els vessants i de vegades en fons del relleu, sempre allà on el nivell freàtic intercepta la superfície. Quan no hi ha surgències naturals, a l'aigua subterrània es pot accedir a través de pous, perforacions que arriben fins a l'aqüífer i s'omplen parcialment amb l'aigua subterrània, sempre per sota del nivell freàtic, en què provoca a més una depressió local. L'aigua es pot extreure per mitjà de bombes. L'aigua també es desplaça a través del sòl, normalment seguint una direcció paral·lela a la del drenatge superficial, i això resulta en una descàrrega subterrània al mar que no és observada en la superfície, però que pot tenir importància en el manteniment dels ecosistemes marins.
 
El flux hipodèrmic o "interflux" és aquell que circula de manera ràpida per certes formacions permeables d'escassa profunditat, en general, lligada a Alveo fluvials (aqüífers subalvis que procedeixen d'una ràpida infiltració, alta velocitat de transmissió (conductivitat ). Aquests fluxos solen anar lligats al mateix flux en el riu, donant-se de vegades al riu el nom de curs intermitent, ja que el que s'observa en el riu és que aquest té trams amb aigua i trams secs.
 
== Humans i aqüífers ==