1.165.781
modificacions
m
Corregit: "produïr"
m (Corregit: "introduïr") |
m (Corregit: "produïr") |
||
|
- “Adventures in Harmony” (1913), “The Tides of Manaunaun” (1917). Realitza glissandi per totes les cordes del piano, mentre que els apagadors estan aixecats.
- ”Aeolian Harp” (1923), “Piece for piano with strings” (1924), “Sinister Resonance” (1930) i “Ripin” (2006). Va apagar les cordes amb els dits o amb petites sordines, tractant d’alterar l’afinació o
- ”The Banshee”, (1925), va incorporar el punteig de les cordes directament amb els dits.
'''[[John Cage]]''' (Los Ángeles, 5 de septembre de 1912 - Nova York, 12 d'agost de 1992) és el compositor més mediàtic de l’Escola Americana o Escola de Nova York, formant part d’una notable generació d’artistes nord-americans que van renovar l’art del segle XX.<ref name="Pritchett1996">{{ref-llibre|autor=James Pritchett|títol=The Music of John Cage|url=https://books.google.com/books?id=riHo22Hi8QAC&pg=PA22|data= 14 març 1996|editorial=Cambridge University Press|isbn=978-0-521-56544-8|pàgines=22–}}</ref>
En 1940, li va sorgir el treball de compondre un tema, basat en una dansa africana. En el Cornish Institute, en Seattle, l’inconvenient era que l’escenari era molt petit i només hi cabia un piano de cúa. Necessitava donar un efecte més rítmic a la peça, va pressionar les cordes del piano amb una ma i amb l’altra va tocar diferents notes,
D’aquesta manera, va iniciar un intens estudi introduint materials en el piano, intentant aconseguir un acoblament de percussió. Així va néixer la seva primera obra per a piano preparat: “Bacchanale” (1940).<ref name="Cage1981">{{ref-llibre|autor=John Cage|títol=Empty Words: Writings '73-'78|url=https://books.google.com/books?id=soWEEG67MDIC&pg=PA8|any=1981|editorial=Wesleyan University Press|isbn=978-0-8195-6067-4|pàgines=8–}}</ref>
Diversos músics de jazz, com per exemple el pianista americà '''Cecil Taylor''' va col·locar objectes de metall en els martells.
'''[[Marco Mezquida]]''', (Menorca, 1987), és un pianista i compositor menorquí convençut que l’arpa del piano és un instrument potencialment molt ric per poder ampliar el registre sonor i
== Referències ==
| |||