Piano preparat: diferència entre les revisions

3 octets eliminats ,  fa 4 anys
m
Corregit: "produïr"
m (Corregit: "introduïr")
m (Corregit: "produïr")
- “Adventures in Harmony” (1913), “The Tides of Manaunaun” (1917). Realitza glissandi per totes les cordes del piano, mentre que els apagadors estan aixecats.
 
- ”Aeolian Harp” (1923), “Piece for piano with strings” (1924), “Sinister Resonance” (1930) i “Ripin” (2006). Va apagar les cordes amb els dits o amb petites sordines, tractant d’alterar l’afinació o produïrproduir harmònics.
 
- ”The Banshee”, (1925), va incorporar el punteig de les cordes directament amb els dits.
'''[[John Cage]]''' (Los Ángeles, 5 de septembre de 1912 - Nova York, 12 d'agost de 1992) és el compositor més mediàtic de l’Escola Americana o Escola de Nova York, formant part d’una notable generació d’artistes nord-americans que van renovar l’art del segle XX.<ref name="Pritchett1996">{{ref-llibre|autor=James Pritchett|títol=The Music of John Cage|url=https://books.google.com/books?id=riHo22Hi8QAC&pg=PA22|data= 14 març 1996|editorial=Cambridge University Press|isbn=978-0-521-56544-8|pàgines=22–}}</ref>
 
En 1940, li va sorgir el treball de compondre un tema, basat en una dansa africana. En el Cornish Institute, en Seattle, l’inconvenient era que l’escenari era molt petit i només hi cabia un piano de cúa. Necessitava donar un efecte més rítmic a la peça, va pressionar les cordes del piano amb una ma i amb l’altra va tocar diferents notes, produïntproduint un so apagat i percussiu.
 
D’aquesta manera, va iniciar un intens estudi introduint materials en el piano, intentant aconseguir un acoblament de percussió. Així va néixer la seva primera obra per a piano preparat: “Bacchanale” (1940).<ref name="Cage1981">{{ref-llibre|autor=John Cage|títol=Empty Words: Writings '73-'78|url=https://books.google.com/books?id=soWEEG67MDIC&pg=PA8|any=1981|editorial=Wesleyan University Press|isbn=978-0-8195-6067-4|pàgines=8–}}</ref>
Diversos músics de jazz, com per exemple el pianista americà '''Cecil Taylor''' va col·locar objectes de metall en els martells.
 
'''[[Marco Mezquida]]''', (Menorca, 1987), és un pianista i compositor menorquí convençut que l’arpa del piano és un instrument potencialment molt ric per poder ampliar el registre sonor i produïrproduir una vibració, la qual fa que, en casos, soni distorsionat o en clavecí, etc. Els objectes que col·loca són objectes que sonin, que no facin malbé les cordes, que no pesin gaire o que es puguin posar i treure ràpidament, per exemple: papers, panderetes, caixes xineses, fustes vàries, algunes claus...
 
== Referències ==
1.165.781

modificacions