Lluís Vicent Aracil i Boned: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m →Biografia: +enllaç |
m esborro {{persona viva}}. Només posar per càlcul, removed: {{persona viva}} AWB |
||
Línia 1:
{{Infotaula persona}}
'''Lluís Vicent Aracil i Bonet''' ([[València]], [[1941]]) és un sociolingüista [[valencians|valencià]]. Es considera que va ser l'impulsor i un dels autors més importants de la [[sociolingüística]] catalana.<ref>{{Ref-web|url=https://xarxes.wordpress.com/2011/04/19/aracil-pilar-historic-i-polemic-de-la-sociolinguistica-catalana/|títol=Aracil, pilar històric i polèmic de la sociolingüística catalana|consulta=2017-03-11|nom=Natxo|cognom=Sorolla|obra=Xarxes socials i llengües|data=2011-04-19}}</ref> Figura principal del nucli sociolingüista valencià, del qual també formà part el destacat sociolingüista [[Rafael Ninyoles|Rafael L. Ninyoles]] (València, 1943), la seua aportació teòrica a la sociologia del llenguatge durant la dècada dels anys 70 i principi dels anys 80 del segle XX és la més innovadora, rica i profunda que ha produït fins ara la comunitat lingüística del [[Països Catalans]].<ref>{{GEC|0004684|Lluís Vicent Aracil i Boned}}</ref>
== Biografia ==
Línia 6:
Lluís Aracil nasqué a València el 1941 en una família benestant de la burgesia de la capital valenciana; el seu pare era advocat d'ideologia [[Carlisme|carlina]], mentre que la seua mare provenia d'una família de liberals. Estudià primer al col·legi dels jesuïtes de València i més endavant va cursar les carreres de [[Dret]], i de [[Filosofia i Lletres]] a la [[Universitat Literària de València]].{{sfn|Conill|2009|p=102}} Durant 1964-64 va fer el servei militar en l'Auditoría de Guerra i en el Parque y Maestranza de Artillería, a Madrid. El seu interès des de molt jove per la sociologia del llenguatge el va portar a llegir, durant el període militar, l'obra ''Languages in contact'' d'[[Uriel Weinreich]].
[[Fitxer:Cambridge, Mass., 1966.jpg|miniatura|Cambridge, Mass., 1966]]
Poc temps després, l'any [[1968]], publicà dos sainets d'[[Eduard Escalante i Mateu|Escalante]] amb una introducció que esdevingué una referència clàssica de la sociolingüística valenciana. L'atorgament d'una beca de l’American Council Learned Societies li va permetre fer recerca als [[Estats Units]] entre [[1971]] i [[1973]]. Allí va tenir contactes amb coneguts sociolingüistes americans com [[Joshua Fishman]] i [[Charles A. Ferguson]]; i hi va trobar un ambient molt favorable a la recerca que va deixar una forta empremta intel·lectual en el jove Aracil.
Després del retorn a València, el 1973, forma part del [[Grup Català de Sociolingüística]], exerceix de professor del Departament de [[filologia catalana|Filologia Catalana]] de la [[Universitat de Barcelona]] des del [[1976]] fins al [[1987]], i és nomenat president del ''Research Committee on Sociolingüistics'' (1978-1982).
Línia 17:
== Obres ==
*[[Fitxer:Aracil 1983.jpg|miniatura|Barcelona, 1983]]«A Valencian dilemma»/«Un dilema valencià», en ''Anthology of Valencian Realist Poetry'', Thomas F. Glick i Lluís V. Aracil (eds.). ''Identity Magazine,'' 24, Cambridge, Mass., 1966, p.
*[[Fitxer:Aracil 1998.jpg|esquerra|miniatura|Lluís V. Aracil, 1998]]{{ref-llibre|cognom=|nom=|editor= Eduard Escalante |capítol = Introducció|títol = Les xiques de l’entresuelo. Tres forasters de Madrid|url=|edició=|llengua=|col·lecció= Col·lecció Garbí, núm. 7|data =1968 |editorial= Lavínia |lloc= Barcelona |pàgines =7-88|isbn=}}
* «A sociolingüística da experiencia e da acción. O modelo galego», en ''Problemática das linguas sen normalizar. Situación do galego e alternativas''. Santiago de Compostel·la: Asociación Socio-pedagóxica Galega-Xistral, 1980, p.
* «Et tout la reste est literature», ''L'Espill'', 16, 1982, p.
* ''Lo bilingüisme coma mite''. Trad. de Maria Clara Viguier. Tolosa de Llenguadoc: Institut d'Estudis Occitans, 1982 (Col·lecció A Tots, 71).
* {{ref-llibre|cognom=|nom=|títol = Papers de sociolingüística |url=|edició= |llengua=| data= 1982; 1986, 2a ed., rev. i aug|editorial= La Magrana|lloc= Barcelona|pàgines=|isbn=}}
* {{ref-llibre|cognom=|nom=|títol =Dir la realitat|url=|edició=|llengua=|data =1983|editorial = Edicions Països Catalans |lloc=Barcelona|pàgines=|isbn=|loc= }}
* «Història inèdita de la llengua catalana», ''Canigó'', 806-807, març 1983, p.
* ''Euskara gizarte bizitzan: ("Tolosan Euskaraz" Ihardudnaldiak)''. Tolosa: Ajuntament de Tolosa, 1984.
* «Tendencias, etapas y mecanismos del proceso de substitución lingüística», en Congrés de Sociologia de les Llengües Minoritzades, Getxo (Biscaia), 1-5 d'octubre de 1984 (Transcripció: E.G.C.).
Línia 31:
* «La dignidad humana (Pistas para la historia de un tema inactual)», ''Aracil De hominis dignitate'', en IV Seminario de Cullera, setembre 1999 (26 pàgs.).
* {{ref-llibre|cognom=|nom=|editor= |títol =Do latim às linguas nacionais: Introdução à história social das linguas europeias|url=|edició=Cristóvão d'Ângelo i Josep J. Conill (eds.)|llengua=|data =2004|editorial = Associação de Amizade Galiza-Portugal|lloc= Santiago de Compostel·la |pàgines=|isbn=|llengèa = portuguès}}[[Fitxer:Aracil, 1982.jpg|miniatura|Aracil, 1982; 2a rev. i aug. 1986]]
*«Joan Fuster-Lluís Vicent Aracil», en ''Correspondència''. ''La generació valenciana dels seixanta'', Joan FUSTER, ed. de Juli Capilla. València: Edicions Tres i Quatre, 2013, vol. 14, p.
*
== Referències ==
Linha 43 ⟶ 42:
* {{ref-web|url =http://www.contrastant.net/autoritas/aracil/mira.htm |nom = Joan F. |cognom = Mira |títol = Sobre Aracil i ''Els Mortals''|consulta = 11 de març del 2014}}
{{Autoritat}}
| |||