La Goleta: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 7:
El [[1534]], [[Khayr al-Din]] es va apoderar de la Golette i de Tunis, que estaven en mans dels hàfsides. El [[1535]], fou conquerida pels espanyols, que hi van construir una fortalesa coneguda per ''la Carraca'', que encara existeix, i que fou engrandida en temps de Felip II, quan s'hi va construir una gran ciutadella; evacuada pels espanyols l'agost del [[1574]], davant l'atac dels turcs dirigits per Sinan Pasha i Ildj Ali, els turcs la van ocupar i van engrandir la fortalesa, però van demolir les altres parts de la ciutadella. Durant dos segles, fou un niu de pirates i va patir algun bombardeig de flotes europees. Amb el bei Hammuda (1782-1814), se'n van completar les fortificacions. Al segle XVIII, hi van emigrar alguns italians (sicilians) i maltesos, per treballar en el port. El [[1826]], el viatger Nyssen va informar d'un segon fort al sud del primer, i diverses bateries. El bei Ahmed (1837-1855) va construir un arsenal i un palau d'estiu. El [[1860]], es va signar el tractat de la Goleta o La Goulette, entre Tunísia i Itàlia, que va encoratjar l'emigració italiana. Un barri de la ciutat es va dir ''Petita Sicília''. Llavors, era el primer port de Tunísia i el visitaven 600 vaixells a l'any. Una via fèrria fins a Tunis es va obrir el [[1872]]. Des del [[1893]], fou considerat el port de Tunis. El [[1926]], tenia 7.400 habitants (4.000 europeus i 2.000 jueus) i el [[1956]] eren 26.300 (3.300 jueus i 10.150 europeus, quasi tots els quals van sortir cap a Israel o França en els anys següents).
 
El nom ''Goulette'' en francès deriva de l'italià ''la Goletta'' (o de l'occità o català ''goleta'', amb el significat de ''gola petita'' aplicat a accidents geogràfics similars),<ref name="VergerCasanova2004">{{cite book|author1=Vicenç M. Rosselló i Verger|author2=Emili Casanova|title=Toponímia, geografia i cartografia|url=https://books.google.com/books?id=U8OP4duqhkUC&pg=PA153|year=2004|publisher=Universitat de València|isbn=978-84-370-5852-8|pages=153–}}</ref><ref>{{cite book|title=Lexique roman ou Dictionnaire de la langue des troubadours: comparée avec les autres langues de l'Europe latine, précédé de nouvelles recherches historiques et philologiques, d'un résumé de la grammaire romane, d'un nouveau choix des poésies originales des troubadours et d'extraits de poèmes divers|url=https://books.google.com/books?id=riJaDBy9EAQC&pg=PA481|year=1844|publisher=Sylvestre|pages=481–}}</ref><ref name="AC10372602]1840">{{cite book|author=[Anonymus AC10372602]|title=Thalamus parvus, Le petit Thalamus de Montpellier, publie pour la premiere fois d'apres les manuscrits originaux par la societe archeologique de Montpellier|url=https://books.google.com/books?id=oD1aAAAAcAAJ&pg=PA276|year=1840|publisher=Jean Martel|pages=276–}}</ref><ref name="Cingolani2006">{{cite book|author=Stefano Maria Cingolani|title=Historiografia, propaganda i comunicació al segle XIII: Bernat Desclot i les dues redaccions de la seva crònica|url=https://books.google.com/books?id=R_HoBX3m94UC&pg=PA704|year=2006|publisher=Institut d'Estudis Catalans|isbn=978-84-7283-841-3|pages=704–}}</ref><ref name="Muntaner1860">{{cite book|author=Ramon Muntaner|title=Crónica catalana de Ramón Muntaner|url=https://books.google.com/books?id=S4BBGkpsrAkC&pg=PA156|year=1860|publisher=Imprenta de Jaime Jepús|pages=156–}}</ref> traducció del nom àrab ("la gola del uadi").
 
{{coord|36|49|5|N|10|18|18|E|source:enwiki|display=title}}