Revisió del 01:51, 17 des 2017 modifica Kxont (discussió \| contribucions) Autopatrullats 130.075 edits m #QQ17 Enllaços incorrectes a pàgines de desambiguació ← Edició anterior		Revisió del 20:33, 19 feb 2018 modifica desfés Bestiasonica (discussió \| contribucions) 244.771 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: Dins l'entorn de la [[lògica]] i [[filosofia del llenguatge]], un ''' metallenguatge ''' és un [[llenguatge]] que s'usa per parlar sobre un altre llenguatge.<ref Name=Dictionary> {{ref-enciclopèdia\|títol= metalanguage\|url = http://www.oxfordreference.com/views/ENTRY.html?subview=Main&entry=t98.e2004\|enciclopèdia= The Oxford Dictionary of Philosophy\|editor = Simon Blackburn\|editorial= Oxford University Press\|consulta= 6 d'octubre de 2009}}</ref> Al llenguatge sobre el qual s'està parlant se l'anomena el [[llenguatge objecte]].<ref name=Dictionary/> El metallenguatge pot ser idèntic al llenguatge objecte, per exemple quan es parla sobre el català usant el català mateix.<ref> {{ref-enciclopèdia\|cognom= Gupta\|nom= Anil\|títol= metalanguage\|url = http://www.oxfordreference.com/views/ENTRY.html?subview=Main&entry=t116.e1582\|enciclopèdia= The Oxford Companion to Philosophy\|editorial= Oxford University Press\|consulta= 6 d'octubre de 2009}}</ref> Un metallenguatge al mateix temps pot ser el llenguatge objecte d'un altre metallenguatge d'ordre superior, i així successivament. Diferents metallenguatges poden parlar sobre diferents aspectes d'un mateix llenguatge objecte. La distinció entre llenguatge objecte i metallenguatge va ser introduïda per [[Alfred Tarski]] com una solució a les paradoxes semàntiques com la [[paradoxa del mentider]].<ref Name=Dictionary/> Segons Tarski, cap llenguatge pot contenir el seu propi predicat de veritat i romandre consistent.<ref name=Dictionary/> Per parlar sobre la veritat en un llenguatge, i no generar contradiccions, cal fer-ho des d'un llenguatge diferent, amb més poder expressiu: el metallenguatge.<ref name = Dictionary/> Línia 8: == L'ús de metallenguatges == En multitud d'ocasions utilitzem aquest recurs amb el qual, si no se n'és conscient, es poden cometre errors d'interpretació. Linha 28 ⟶ 27: == Els metallenguatges i la ciència == En el llenguatge científic aquesta distinció és de molta importància. La teoria dels nivells de llenguatge va ser establerta per [[Bertrand Russell]] en la seva introducció al '' [[Tractatus Logico-Philosophicus]] '' de [[Ludwig Wittgenstein\|Wittgenstein]]. Russell que havia elaborat la [[teoria dels tipus]] a fi de resoldre algunes [[paradoxa\|paradoxes lògiques]], estableix que "cada llenguatge té una estructura pròpia respecte a la qual res no pot enunciar en el mateix llenguatge, però pot haver un altre llenguatge que tracti de l'estructura del primer llenguatge, sense haver límits en aquesta jerarquia de llenguatges ". Russell que havia elaborat la teoria dels [[tipus]] a fi de resoldre algunes [[paradoxa\|paradoxes lògiques]], estableix que "cada llenguatge té una estructura pròpia respecte a la qual res no pot enunciar en el mateix llenguatge, però pot haver un altre llenguatge que tracti de l'estructura del primer llenguatge, sense haver límits en aquesta jerarquia de llenguatges ". La distinció formal entre llenguatge objecte i metallenguatge va ser introduïda per [[Alfred Tarski]] com una solució a les paradoxes semàntiques com la [[paradoxa del mentider]]. Segons Tarski, cap llenguatge pot contenir el seu propi predicat de veritat i romandre consistent. Per parlar sobre la veritat en un llenguatge, i no generar contradiccions, cal fer-ho des d'un llenguatge diferent, amb més poder expressiu: el metallenguatge.<ref> Diccionari Oxford de Filosofia </ref> Així es resol la clàssica [[paradoxa del mentider]]. L'expressió gramaticalment correcta: "Epimènides el cretenc diu que tots els cretencs són mentiders", no pot tenir, ni té valor de veritat. Però el seu sentit de veritat apareix clarament quan distingim dos nivells de llenguatge. ~~"Epimènides~~“Epimènides el cretenc diu:" «Tots els cretencs són mentiders ""»”. === Els llenguatges formalitzats i la construcció de models === Però és d'especial rellevància l'estudi del metallenguatge des del punt de vista de la seva "estructura formal" o "sintàctica", cosa que dóna lloc als llenguatges formals lògic-matemàtics. Linha 77 ⟶ 72: == Vegeu també == * [[Metalògica]] * [[Distinció entre ús i menció]] Linha 84 ⟶ 78: == Bibliografia == * {{ref-llibre \|autor = HONDERICH, T. (Editor) Linha 90 ⟶ 83: \|any = 2001 \|editorial = Madrid. Editorial Tecnos \|idisbn = 84-309-3699-2001 }} *{{ref-llibre \|autor = Ferrater Mora, J. \|títol = Diccionari de Filosofia (4 toms) \|any = 1984 \|idisbn = 84-206-5299-7 \|editorial = Barcelona. Aliança Diccionaris }}

Metallenguatge: diferència entre les revisions