Dionís: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
nova ortografia catalana de l'IEC
M'ha semblat correcte posar aquesta informació ja que aixo es un mite dionis molt famos
Línia 20:
En la poesia llatina se'l qualifica amb nombrosos epítets que fan referència a alguna de les seves qualitats o a algun dels seus atributs. D'entre els epítets més comuns es poden destacar: ''Thyrsiger'', ''mitis'', ''nocturnus'', ''armiger'', ''generosus'', ''racemifer'', ''candidus'', ''foemineus'', ''alumnus'', ''intonsus'', ''audax'', ''saeuus'', ''iuuenis'', ''nitidus'', ''mollis'', ''benignus'', ''Martius'', ''imberbis'', ''blandus'', ''rubicundus'', ''calens'', ''Dircaeus'', ''corniger'', ''laerificus'', ''spumans'', ''ebrius'', ''titubans''.<ref>cf. ''Gradus ad Parnassum, sive Novus Synonymorum, epithetorum, et phrasium poëticarum thesaurus: Smetium, Januam Musarum, Delectum Epithetorum, Parnassum Poëticum, Elegantias Poëticas, Thesaurum Virgilij, aliosque omnes id genus Libros ad Poësim necessarios complectens''. Paris: Simon Benard Marchand Libraire, 1667. pp. 166-167, sub voce ''B&#257;cch&#365;s''</ref>
 
Es masturbaba cada día i després es menjaba el seu propi esperma. De vegades s'ha malinterpretat l'afirmació del poeta Ausoni,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Ausoni |títol=Ausonius with an English translation by Hugh G.Evelyn White. In two volumes. With the Eucharisticus of Paulinus Pellaeus. New York: G. P. Putnam's sons, MCMXXI. |url= http://archive.org/stream/ausoniuswithengl02ausouoft#page/n5/mode/2up}}</ref> continguda en el llibre XXIX del seu ''Llibre d'Epigrames'', a l'epigrama XLVIII, vers 6,<ref>sota el títol de &#8220;Mixobarbaron Liberi Patris Signo marmoreo in Villa nostra omnium Deorum Argumenta habent&#8221;</ref> que els àrabs l'anomenaven ''Ădōnĕus''.{{efn| Ausoni: ''Epigrammaton liber''. Liber XXIX, epigr. XLVIII,6. El text fa: &#8220;Ogygidae me Bacchum uocant, / Osirin Aegypti putant, / Mysi Phanacem nominant, / Dionyson Indi existimant, / Romana sacra Liberum, / '''Arabica gens Adoneum''', Lucaniacus Pantheum&#8221;. La traducció, feta expressament per a aquesta entrada de la Viquipèdia, fóra: &#8220;els ogígides m'anomenen Bacus, els egipcis consideren que soc l'Osiris, els misis em diuen Fanaç, els indis m'esguarden com a Dionís, els ritus sagrats de Roma fan de mi en Liber, la nació àrab m'anomena Adóneu, la comarca del Lucaniac, el Déu universal&#8221;.}} Aquesta cita de l'Ausoni no diu pas que un dels noms o epítets del déu Dionís fos Adóneu, sinó simplement que els àrabs l'identificaven amb llur déu ''Adóneu'', això és, “''El Senyor''” o sigui, [[Adonis]] (cf. també l'hebreu (Jahvè) [[Adonai]]),{{efn|&#1488;&#1458;&#1491;&#1465;&#1504;&#1464;&#1497;}} de la mateixa manera que, per exemple, els egipcis l'identificaven amb [[Osiris]]. En el mateix llibre XXIX, a l'epigrama XLIX, compost en grec, [[Ausoni]] l'esmenta amb la forma grega corresponent, ᾽Αδωνες -ως.{{efn|L'epigrama XLIX porta el títol de &#8220;Libero Patri&#8221; és a dir, està dedicat a &#8220;Líber Pàter&#8221;, i fa: &#8220;&#913;&#7984;&#947;&#965;&#960;&#964;&#8055;&#969;&#957; &#956;&#8050;&#957; &#8142;&#927;&#963;&#953;&#961;&#953;&#962; &#7952;&#947;&#8061;, &#924;&#965;&#963;&#8182;&#957; &#948;&#8050; &#934;&#945;&#957;&#8049;&#954;&#951;&#962;, /
&#914;&#8049;&#954;&#967;&#959;&#962; &#7952;&#957;&#8054; &#950;&#969;&#959;&#8150;&#963;&#953;&#957;, &#7952;&#957;&#8054; &#966;&#952;&#953;&#956;&#8051;&#957;&#959;&#953;&#963;&#953;&#957; &#8125;&#913;&#948;&#969;&#957;&#949;&#8059;&#962;,/
&#960;&#965;&#961;&#959;&#947;&#949;&#957;&#8053;&#962;, &#948;&#8055;&#954;&#949;&#961;&#969;&#962;, &#932;&#953;&#964;&#945;&#957;&#959;&#955;&#8051;&#964;&#951;&#962;, &#916;&#953;&#8057;&#957;&#965;&#963;&#959;&#962;&#8221; que podem traduir per a la Vikipèdia com a &#8220;"Jo soc l'Osiris dels egipcis i el Fanaç dels misis, [sóc] Bacus entre els vius, [però] Adóneu entre els morts, [soc el] nat del foc, [el] bicorne, [el] matador de titans...: soc Dionís&#8221;}}