Dionís: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
nova ortografia catalana de l'IEC |
M'ha semblat correcte posar aquesta informació ja que aixo es un mite dionis molt famos |
||
Línia 20:
En la poesia llatina se'l qualifica amb nombrosos epítets que fan referència a alguna de les seves qualitats o a algun dels seus atributs. D'entre els epítets més comuns es poden destacar: ''Thyrsiger'', ''mitis'', ''nocturnus'', ''armiger'', ''generosus'', ''racemifer'', ''candidus'', ''foemineus'', ''alumnus'', ''intonsus'', ''audax'', ''saeuus'', ''iuuenis'', ''nitidus'', ''mollis'', ''benignus'', ''Martius'', ''imberbis'', ''blandus'', ''rubicundus'', ''calens'', ''Dircaeus'', ''corniger'', ''laerificus'', ''spumans'', ''ebrius'', ''titubans''.<ref>cf. ''Gradus ad Parnassum, sive Novus Synonymorum, epithetorum, et phrasium poëticarum thesaurus: Smetium, Januam Musarum, Delectum Epithetorum, Parnassum Poëticum, Elegantias Poëticas, Thesaurum Virgilij, aliosque omnes id genus Libros ad Poësim necessarios complectens''. Paris: Simon Benard Marchand Libraire, 1667. pp. 166-167, sub voce ''Bācchŭs''</ref>
Es masturbaba cada día i després es menjaba el seu propi esperma. De vegades s'ha malinterpretat l'afirmació del poeta Ausoni,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Ausoni |títol=Ausonius with an English translation by Hugh G.Evelyn White. In two volumes. With the Eucharisticus of Paulinus Pellaeus. New York: G. P. Putnam's sons, MCMXXI. |url= http://archive.org/stream/ausoniuswithengl02ausouoft#page/n5/mode/2up}}</ref> continguda en el llibre XXIX del seu ''Llibre d'Epigrames'', a l'epigrama XLVIII, vers 6,<ref>sota el títol de “Mixobarbaron Liberi Patris Signo marmoreo in Villa nostra omnium Deorum Argumenta habent”</ref> que els àrabs l'anomenaven ''Ădōnĕus''.{{efn| Ausoni: ''Epigrammaton liber''. Liber XXIX, epigr. XLVIII,6. El text fa: “Ogygidae me Bacchum uocant, / Osirin Aegypti putant, / Mysi Phanacem nominant, / Dionyson Indi existimant, / Romana sacra Liberum, / '''Arabica gens Adoneum''', Lucaniacus Pantheum”. La traducció, feta expressament per a aquesta entrada de la Viquipèdia, fóra: “els ogígides m'anomenen Bacus, els egipcis consideren que soc l'Osiris, els misis em diuen Fanaç, els indis m'esguarden com a Dionís, els ritus sagrats de Roma fan de mi en Liber, la nació àrab m'anomena Adóneu, la comarca del Lucaniac, el Déu universal”.}} Aquesta cita de l'Ausoni no diu pas que un dels noms o epítets del déu Dionís fos Adóneu, sinó simplement que els àrabs l'identificaven amb llur déu ''Adóneu'', això és, “''El Senyor''” o sigui, [[Adonis]] (cf. també l'hebreu (Jahvè) [[Adonai]]),{{efn|אֲדֹנָי}} de la mateixa manera que, per exemple, els egipcis l'identificaven amb [[Osiris]]. En el mateix llibre XXIX, a l'epigrama XLIX, compost en grec, [[Ausoni]] l'esmenta amb la forma grega corresponent, ᾽Αδωνες -ως.{{efn|L'epigrama XLIX porta el títol de “Libero Patri” és a dir, està dedicat a “Líber Pàter”, i fa: “Αἰγυπτίων μὲν ῎Οσιρις ἐγώ, Μυσῶν δὲ Φανάκης, /
Βάκχος ἐνὶ ζωοῖσιν, ἐνὶ φθιμένοισιν ᾽Αδωνεύς,/
πυρογενής, δίκερως, Τιτανολέτης, Διόνυσος” que podem traduir per a la Vikipèdia com a “"Jo soc l'Osiris dels egipcis i el Fanaç dels misis, [sóc] Bacus entre els vius, [però] Adóneu entre els morts, [soc el] nat del foc, [el] bicorne, [el] matador de titans...: soc Dionís”}}
|