Sofia Gubaidúlina: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Resoldre enllaç vermell "caòtic"
Cap resum de modificació
Línia 47:
| trajectoria =
| premis =
}}'''Sofía Asgàtovna Gubaidúlina''', (en [[rus]] '''София Асгатовна Губайдулина''') ([[Txístopol]], [[24 d'octubre]] de [[1931]]), és una [[compositor]]a [[Rússia|rusarusso]]-[[Tatarstan|tàtara]] que ha creat una música d'un profund misticisme.
 
== Carrera ==
Gubaidúlina va nàixer a [[Txístopol]], en la [[Tatarstan|República Tàtara]]. En la seua joventut passava molt de temps pregant en els camps situats al costat de sa casa per esdevenir compositora algun dia. Va estudiar composició i piano al Conservatori de [[Kazan]], graduant-sei s'hi graduà l'any 1954. A [[Moscou]] va continuar els seus estudis al Conservatori amb [[Nikolai Peiko]] fins a l'any 1959, i posteriorment amb Xebalin fins a l'any 1963.
 
Durant els seus estudis en la Rússia [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques|soviètica]], la seua música va ser titllada d'"irresponsable" per la seua exploració d'[[Afinació|afinacions]] alternatives. No obstant això, va gaudir del suport de [[Dmitri Xostakóvitx]], quique en l'avaluació del seu examen final va encoratjar-la a aprofundir en el ''camí equivocat''.
 
A mitjans de la dècada de 1970 Gubaidúlina va fundar Astreja, un grup musical amb instruments folklòrics dedicat a la improvisació, amb els companys compositors Victor Suslin i Viatxeslav Artiomov.
Línia 58:
A principis dels anys 1980 Gubaidúlina va guanyar en popularitat arran que el violinista [[Gidon Kremer]] defensés el seu concert per a violí ''[[Offertorium (Gubaidulina)|Offertorium]]''. Després va compondre un homenatge a [[T. S. Eliot]], emprant textos de l'espiritual obra mestra de l'escriptor: ''[[Four Quartets]]''.
 
L'any 2000 Sofia Gubaidúlina, en companyia de [[Tan Dun]], [[Osvaldo Golijov]], i [[Wolfgang Rihm]], va rebre l'encàrrec de la Internationale Bachakademie Stuttgart d'escriure una peça per al projecte "Passion 2000", en commemoració de [[Johann Sebastian Bach]]. La seua contribució va ser ''[[Johannes-Passion (Gubaidúlina)|Johannes-Passion]]''. L'any 2002 va estrenar ''[[Johannes-Ostern (Gubaidúlina)|Johannes-Ostern]]'' ("'La Pasqua segons Santsant Joan"'), encàrrec de Hannover Rundfunk. Totes dues obres formen un díptic sobre la mort i resurrecció de Crist, la seua obra més extensa fins ara.
 
== Música ==
Línia 64:
 
=== Misticisme numèric ===
EnA lesla primeriesprimeria dels anys 1980 va començar a emprar la [[successió de Fibonacci]] per tal d'estructurar la forma de les seues obres. La successió as a way of structuring the form of the work. El motiu era que la successió proporcionava una base per a la composició, permetent "respirar" a la forma. La successió de Fibonacci juga un important paper en peces com ara ''Perception'', ''Im Anfang war der Rhythmus'', ''Quasi hoketus'' i la simfonia ''[[Stimmen Verstummen|Stimmen... Verstummen...]]'').
 
== Premis i reconeixements ==
Línia 73:
== Cites ==
{{Moure a Viquidites}}
* "Sóc una persona religiosa... i per '"religió'" entenc ''re-ligio'', el re-lligament d'un nuc... restaurant el lligam de la vida. La vida divideix l'homeésser humà en trossos... No hi ha ocupació més feixuga que la recomposisició de la integritat espiritual mitjançant la composició musical."
 
== Obres ==
Línia 153:
== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}
*[http://www.classical.net/music/comp.lst/gubaidulina.html Classical.net: Sofia Gubaidúlina] {{en}}.
*[http://www.schirmer.com/composers/gubaidulina_bio.html Schirmer: Sofia Gubaidúlina] {{en}}.
*[http://web.ukonline.co.uk/fay.neary/gubaidulina/ Simbolisme estructural en la música de Sofia Gubaidúlina] Fay Neary {{en}}.
{{Autoritat}}