Mohammed Al-Habib: diferència entre les revisions

Després l'emir va fer campanyes contra els [[braknaBrakna]] i l'[[Emirat d'Adrar|Adrar]] en càstig pel suport que havien donat al rebel. A Brakna va intentar posar al tron a [[Mohammed Sidi Ould Mohammed]] però de moment es va limitar a fer ràtzies (1845) sent rebutjat; ho va provar per segona vegada el 1848, que va fracassar davant de [[Podor]]. Finalment el 1851 va aconseguir enderrocar a Rajel i el seu pretendent fou proclamat com xeic dels Oulad Ahmed i els Oulad Normach i emir de Brakna. El 1855 va intervenir altre cop per destronar al seu protegit posant al seu lloc a [[Sidi Eli II Ould Ahmeddou I]] del que era parent per via femenina. A l'Adrar també va fer ràtzies amb menys fortuna; no va poder agafar a l'emir Ali Ould Aïda, però va cremar els palmerars i va dispersar la gent que es va haver de refugiar a les muntanyes; però atacat pels Oulad Yahia ben Othman, es va haver de retirar (1856).

Mohammed Al-Habib va posar condicions per evitar la guerra: augment dels drets de duana; destrucció dels forts francesos i prohibició a les naus de guerra d'entrar al riu; destitució de Faidherbe. Aquest va pujar el riu atacant els campaments maures i vafeu ratziarràtzies contra els seus ramats mentre l'emir baixava cap al Waalo on el seu fill Ali Diombot havia reunit contingents locals i amenaçava [[Saint Louis del Senegal]]. Però una torre de vigilància el va aturar al marigot de Leïbat, i davant la tornada de Faidherbe, es va retirar precipitadament (abril de 1855). La resta de l'any es va passar en maniobres diplomàtiques que per part de l'emir portava el seu visir Mokhtar Sidi.

El gener de 1856 es va fer una gran conferència nacional a Tin Douja, sota la presidència de Cheikh Sidïa Al-Kabir, cap dels Oulad Biri que pals seus orígens i la seva posició central representava la unió entre Trarza, Brakna i Adrar. El prestigi del Cheikh Sidïa, el més gran marabut del seu temps. Es va formar una Lliga contra els francesos entre els emirs de [[Trarza]], de [[Brakna]] i els Oulad Yahia ben Othman de ld'[[Emirat d'Adrar|Adrar]]. Faidherbe va reunir una columna al llac Regiz ([[Llacllac Cayor]]) tallant les comunicacions entre territori Trarza i Brakna. Una incursió dels francesos va sorprendre a l'emir al seu campament i la seva gent després de breu resistència, va fugir. L'emir, gros i vell, no va poder agafar el cavall i estava a punt de ser mort quan un grup d'amics manats per Mokhtar ould Mohammed ould Sidi Ahmed, el van rescatar i l'emir va poder fugir amb el cavall del mateix Mokhtar; els maures es van dispersar cap al nord (febrer de 1856) i com que era l'estació seca i no podien acostar-se al riu ni als marigots per abeurar als seus ramats, i no tenien aigua on eren, els ramats van morir i els mateixos trarzes van començar a patir set i després gana. Faidherbe hàbilment va separar de la lluita als brakna i va llençar als wòlofs i tuculors contra els trarza, saquejant la [[Chamama]]. Les tribus marabútiques es van sotmetre (gener de 1857) i foren seguits per molts guerrers a títol individual.