Bàsquet Ateneu Montserrat: diferència entre les revisions

{{Equip de bàsquet |

nom = BAM |

nom complet = Bàsquet Ateneu Montserrat |

any de fundació = {{data inici|1928|edat}}|

La iniciativa de la fundació del BAM sorgí d’una colla de socis de l’Ateneu Montserrat aficionats en aquest esport introduït feia poc a Catalunya. D’aquesta manera, s’omplia el buit esportiu que hi havia a les activitats de l’Ateneu. Aquests socis pioners aprengueren a jugar d’un grup d’amics membres de la secció de bàsquet de la [[Unió Esportiva de Sants]], que havia estat fundada feia pocs anys. El primer president fou Joan López Ciurana, que ocupà el càrrec durant més de vint-i-cinc anys.

 

En [[1932]] el BB Montserrat liderà una colla de clubs modestos que no podien fer front a les condicions, tan econòmiques com reglamentàries, que els exigia la [[Federació Catalana de Bàsquet]] i crearen l’Agrupació de Basquetbol de Catalunya, impulsada i presidida per López Ciurana. El desembre de 1933, però, tots aquests equips s’adheriren a la Federació. Fou en aquesta època que el BB Montserrat guanyà els seus primers títols: dos campionats de l’Agrupació.

 

 

Durant tots aquests anys, el BAM no tingué instal·lacions pròpies i hagué de pelegrinar per diversos camps propers, avui desapareguts. Alguns eren en solars llogats, on abans del partit s’instal·laven les cistelles i es marcava el terreny de joc: al carrer Rabí Rubén, a la Font de la Guatlla; a la fàbrica de l’Espanya Industrial, a l’Ateneu Montserrat, al Centre Montserrat-Xavier i a la parròquia del Sant Àngel, a Hostafrancs; a la cruïlla dels carrers Aragó i Tarragona, a l’Eixample; i al carrer Montnegre, al barri de les Corts.

 

Finalment, el 5 de desembre de [[1971]], es disputa el partit inaugural del camp de bàsquet situat al terrat del nou edifici de l’[[Escola Joan Pelegrí]], al solar de l’antic Ateneu Montserrat, al carrer Torre d’en Damians. Fou un de les primeres pistes cobertes de la categoria, tot i que la manca de tancaments laterals féu suspendre algun partit per culpa del mal temps. Aquesta camp és conegut per la gent de la casa com el Palazzetto, tot i que, des de la darrera remodelació del paviment, sembla que pren força el nom de Blau Arena.

 

La temporada 1971-72 el BAM es reincorporà definitivament a la Federació Catalana de Bàsquet. La 1974-75 es federà a l’OAR el primer equip femení, que els anys següents aconseguí tres lligues i dues copes, fet que el convertí en un dels equips més exitosos i recordats del club. El 1978, el BAM, amb set equips de formació i els sèniors masculí i femení, commemorà el cinquantè aniversari de la seva fundació i va presentar el llibre de la història de l’entitat, obra de Joan Pelegrí i Partegàs.

 

L’any [[2003]] el BAM celebrà els actes del 75è aniversari, entre els quals destaca l’exposició Capdavanters del bàsquet català, muntada al Pavelló Poliesportiu de l’Espanya Industrial. En reconeixement a la feina feta en la seva dilatada trajectòria, el club fou distingit amb el Premi Hostafrancs 2003 als Valors Humans, atorgat per l’Associació d’Amics de la Història i de les Tradicions d’Hostafrancs. El mateix any, s’organitzaren les primeres 30 Hores de Bàsquet, que han esdevingut la festa anual del club. Durant un cap de setmana, s’hi fan partits de totes les categories, amb presència de gairebé un miler de persones, entre jugadors i públic, d’una vuitantena d’equips pertanyents a diversos clubs de bàsquet convidats.

 

L’any [[2004]] es produí el relleu al capdavant del BAM: l’ara president, Josep Figuera i Castells, substituí Josep Ma Codina i Brunet, qui ho havia estat més de quaranta anys i que fou nomenat president d’honor de l’entitat, en agraïment a una tasca abnegada i generosa, sense la qual hom no podria explicar la història de noranta anys d’existència. El BAM, com molts altres clubs de Catalunya, té un deute impagable amb aquesta gent que ha dedicat part de la seva vida a treballar de franc pels esports de base, part molt important de la nostra societat civil. La temporada 2009-10 el club rebé de la Federació Catalana el premi del [[Comitè Olímpic de Catalunya|Comitè Olímpic Català]], en reconeixença al gran nombre d’equips (vint-i-set!) que prenen part en les seves competicions.