Diferència entre revisions de la pàgina «Obaga»

41 bytes afegits ,  fa 2 anys
m
cap resum d'edició
m (espais als encapçalaments de Vegeu també)
m
L''''obac''' o '''obaga''' (o ''bac'', ''baga'', ''bagueny'' per mal tall de l'article 'lo') i els menys freqüents '''ombria''', '''ombriu''', '''ombriva''' i '''ombradiu''', en l'[[hemisferi nord]] és el vessant o coster ombrívol d'una muntanya orientat al [[nord]], mentre que correspondria al [[vessant]] [[sud]] en l'[[hemisferi sud]].<ref>{{GEC|0196990}}</ref>
 
L'orientació al nord comporta més ombra i es conserva millor la humitat, tot i que també és més freda. En latituds mitjanes i climes secs o subhumits, com els generals als Països Catalans, l'efecte de l'obaga és més intens i fa que la vegetació espontània sigui més densa i amb millors condicions hídriques per a vegetar.
 
La [[pinassa]] (''Pinus nigra''), el [[grèvol]] o la [[maduixera]] són típiques de la vegetació en les obagues. En llocs molt àrids i calorosos (com les comarques alacantines) espècies com l'alzina o el llentiscle es refugien en les obagues que en climes més humits es troben a la [[solana]]. Les orientacions intermèdies participen en part de les característiques climàtiques dels obacs i les solanes.
En latituds mitjanes i climes secs o subhumits, com els generals als Països Catalans, l'efecte de l'obaga és més intens i fa que la vegetació espontània sigui més densa i amb millors condicions hídriques per a vegetar.
 
== Referències ==
La [[pinassa]] (''Pinus nigra''), el [[grèvol]] o la [[maduixera]] són típiques de la vegetació en les obagues. En llocs molt àrids i calorosos (com les comarques alacantines) espècies com l'alzina o el llentiscle es refugien en les obagues que en climes més humits es troben a la [[solana]].
{{Referències}}
 
Les orientacions intermèdies participen en part de les característiques climàtiques dels obacs i les solanes.
 
== Vegeu també ==
*[[Tàlveg]]
*[[Comellar]]
92.155

modificacions