Catalunya del Nord: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Línia 37:
| 17
|- valign=top
| '''[[ComunaComú|Comunes]]'''
| [[Llista de municipis de la Catalunya del Nord|198]]
|- valign=top
Línia 47:
| colspan="2"| [[Fitxer:Comarques_de_la_Catalunya_Nord.svg|250px|right|Comarques de la Catalunya Nord.]]
|}
 
La '''Catalunya del Nord''' (també anomenada '''Catalunya Nord''') és la part històricament i culturalment catalana i separada, a profit de [[França]], de la resta de [[Catalunya]] en virtut del [[Tractat dels Pirineus]] (el [[7 de novembre]] del [[1659]]). L'inventor del terme ''Catalunya del Nord'' és l'[[Alfons Mias]] en els [[anys 30]] del [[segle XX|passat segle]],<ref>{{ref-web
| url = http://jppujol.club.fr/CVERAA01.html | títol=Vergonya | consulta = 6-10-2009| cognom = Vera i Grau | nom=Ausiàs | editor = [[el Punt]] | data = 27 de novembre 1999 | arxiuurl=http://web.archive.org/web/20070319230037/http://jppujol.club.fr/CVERAA01.htm | arxiudata=19-3-2007}}</ref> i el qui ha inventat ''Catalunya Nord'' és [[Llorenç Planes]] (''El petit llibre de Catalunya Nord''); tots dos [[nord-catalans]]. La denominació comprèn les comarques històriques del [[Rosselló]], el [[Conflent]], el [[Vallespir]], el [[Capcir]] i el nord de la [[Cerdanya]] (el que es coneix com a [[Alta Cerdanya]]). La [[Fenolleda]], malgrat ésser majoritàriament [[Occità|occitana]], s'inclou sovint en la definició de Catalunya del Nord per les seves relacions geogràfiques i administratives amb el Rosselló.
Linha 69 ⟶ 68:
===Comarques===
{{principal|Comarques de la Catalunya del Nord}}
La divisió comarcal de la Catalunya del Nord més acceptada es basa en el treball de [[Norbert Font i Sagué]] a la seva obra ''Determinació de les comarques naturals i històriques de Catalunya''. A l'l’''Atlas de Catalunya Nord'' de [[Joan Becat]] del [[1977]], s'hi pot veure la inclusió de l'occitana [[Fenolleda]], que forma part del departament dels [[Pirineus Orientals]] des de la seva creació el [[4 de març]] del [[1790]], a mapes més recents.<ref>(Nov. 2007, JP Gensane Casa de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà)</ref>
 
[[Fitxer:Comarques_de_la_Catalunya_Nord.svg|300px|esquerra|Comarques de la Catalunya del Nord.]]
D'aquesta manera, la tradició acadèmica organitza les 228 comunes de la Catalunya del Nord en cinc comarques que formen, juntament amb la Fenolleda, el departament dels Pirineus Orientals:
 
El '''[[Rosselló]]''' (92 comunes), amb [[Perpinyà]] com a cap; inclou les subcomarquessub-comarques dels [[Aspres]],<ref>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0005723 Enciclopèdia Catalana:Aspres].</ref> les [[Corberes]],<ref>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0019766 Enciclopèdia Catalana:Corberes].</ref> l'[[Albera (comarca natural)|Albera]] incloent-hi la costa de la [[Marenda]],<ref>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0040133 Enciclopèdia Catalana:Marenda].</ref> la [[Plana del Rosselló]],<ref>[http://www.grec.cat/cgibin/ggcc01cl.pgm?USUARI=&SESSIO=&PGMORI=&NDCHEC=0602657 GREC:Rosselló:Sectors].</ref> el [[Riberal del Tet]],<ref>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0055406 Enciclopèdia Catalana:Riberal].</ref> i la [[Salanca]].<ref>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0058045 Enciclopèdia Catalana:Salanca].</ref>
 
El '''[[Vallespir]]''' (21 comunes), amb [[Ceret]] com a cap; inclou les subcomarquessub-comarques de l'[[Alt Vallespir]],<ref name="Vallespir">[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0069269 Enciclopèdia Catalana:Vallespir].</ref> el [[Vallespir Mitjà]]<ref name="Vallespir"/> i el [[Baix Vallespir]].<ref name="Vallespir"/>
 
El '''[[Conflent]]''' (53 comunes), amb [[Prada de Conflent|Prada]] com a cap; inclou les subcomarques de l'[[Alt Conflent]],<ref name=Conflent>[http://www.grec.cat/cgibin/ggcc01cl.pgm?USUARI=&SESSIO=&PGMORI=&NDCHEC=0603823 Enciclopèdia Catalana:Conflent].</ref> el [[Conflent Mitjà]]<ref name=Conflent/> i el [[Baix Conflent]],<ref name=Conflent/> les [[Garrotxes]],<ref>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0029296 Enciclopèdia Catalana:Garrotxes].</ref> i part de l'[[Altiplà de Sornià]].<ref name="Aspres de Fenolleda">[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0026428 Enciclopèdia Catalana:Fenolleda].</ref>
Linha 202 ⟶ 201:
 
=== Oficialitat del català ===
''Per a més informació, consulteu l'article '''[[{{AP|Carta a favor del català]]'''''}}
 
El 10 de desembre del 2007 el [[Consell General dels Pirineus Orientals]] declarà l'oficialitat de la llengua catalana, juntament amb el francès, mitjançant la ''Carta a favor del català''. La Carta disposa de 9 articles que, a banda de reconèixer l'oficialitat del català, reconeix també l'[[Institut d'Estudis Catalans]] com autoritat lingüística i pretén assegurar l'ús i coneixement general de la llengua en l'administració i la vida socioeconòmica. Entre d'altres, fa referència als mitjans de comunicació públics i privats, l'escola i la retolació viària.
 
Linha 242 ⟶ 240:
Diversos grans pintors van anar-se'n a viure a Catalunya Nord al principi del [[segle XX]], bé a [[Ceret]], bé a [[Cotlliure]]. És en gran part a Cotlliure, on es quedaren [[Henri Matisse]] i [[André Derain]], on va néixer el [[fauvisme]]. El [[cubisme]], per la seva banda, es va desenvolupar a Ceret, vila freqüentada per [[Pablo Picasso]] i [[Georges Braque]] a partir del [[1911]]. L'escultor [[Arístides Maillol]], famós per les seves obres de tema femení, també va néixer a la Catalunya del Nord, on desenvolupà gran part de la seva producció artística. [[Ceret]] acull avui un important [[Museu d'Art Modern de Ceret|Museu d'Art Modern]], fundat el [[1950]] per [[Pierre Brune]]. Cada any tenen lloc a la Catalunya del Nord nombroses manifestacions culturals, com ara el [[festival fotogràfic]] [[Visa pour l'Image]] de [[Perpinyà]] i el festival [[Pau Casals]] de música clàssica a [[Sant Miquel de Cuixà]], al Conflent.
 
Com a escriptors contemporanis [[nord-catalans]] destaquen [[Jordi Pere Cerdà]], [[Pere Verdaguer]], [[Joan-Lluís Lluís]], [[Renada Laura Portet]], [[Aleix Renyé]], [[Joan-Daniel Bezsonoff]], [[Joan Tocabens]], [[Jep Gouzy]] i [[Jaume Queralt]], i com a músics [[Pascal Comelade]], [[Gerard Jacquet]], [[Jordi Barre]], [[Joan Pau Giné]], [[Pere Figueres]] i el grup [[Blues de Picolat]]. Per a més informació, vegeu les seccions corresponents a artistes, escriptors i músics a l'article ''[[Nord-catalans]]''.
 
Existeixen associacions molt diverses com poden ésser l'Associació de professors de català per a adults (APCA), la [[Federació per a la Defensa de la Llengua i de la Cultura Catalanes]] ("Fédé") o l'[[Assemblea Nord-catalana]], que hi treballen, directament i indirecte, per la llengua i la cultura catalanes (vegeu el llistat, aquí mateix, poc més a baix).
Linha 253 ⟶ 251:
 
== Vegeu també ==
* [[Portal:Atles geopolític de la Catalunya Nord]]
* [[Portal:Atles geopolític de la Catalunya Nord|Atles geopolític de la Catalunya Nord]]
* [[Nord-catalans]]
* [[Pirineus Orientals]]
* [[Llista de municipis de la Catalunya del Nord]]