Diversitat funcional: diferència entre les revisions

El principi de la diversitat funcional comença amb els treballs de la [[sociologia critica]] de la [[discapacitat]], desenvolupats a Anglaterra a partir de la [[Dècada del 1980|dècada dels 80]] del segle passat. Es tracta d’un nou paradigma produït per la confluència de diversos corrents de pensament: les teories materialistes ([[Finkelstein]], Oliver, Abberley), la teoria feminista ( [[Jenny Morris]]) i diversos autors enquadrats en les corrents [[Postmodernitat|post-modernes]]. Davant dels plantejaments sociològics positivistes i interpretatius, la sociologia critica de la discapacitat pretén, en primer lloc, realitzar les seves recerques incorporant de forma activa la veu de les persones amb diversitat funcional i en segon lloc, considera que l’orientació de la recerca no ha de centrar-se en l’anàlisi de les persones amb diversitat funcional, sinó en la societat incapacitada, en les estructures socials que originen i mantenen l’opressió.<ref name=":2">{{ref-publicació|cognom=Paya|nom=MA|títol=Human rights and justice to people with functional diversity|publicació=Recerca-revista de pensament & analisi|data=2016|pàgines=13-33|exemplar=19|doi=http://dx.doi.org/10.6035/Recerca.2016.19.2|consulta=19 febrer 2018}}</ref>

Per això, la [[discapacitat]] no pot ser contemplada com un estat estàtic, sinó com alguna cosa temporal i canviant. Finalment, entén que l’objectiu de la [[recerca sociològica]] és la consecució de l’emancipació de les persones amb diversitat funcional mitjançant la transformació social.<ref name=":2" />

La diversitat funcional és, en resum, un model sociopolític que pretén superar la concepció naturalista de la discapacitat defensada pel model mèdic, sorgit des de el pensament científic a partir del segle XVII. El punt nuclear d’aquest nou model és la distinció entre “ discapacitat” i “diversitat funcional”.<ref name=":2" />