Santiago Sierra: diferència entre les revisions

'''Santiago Sierra''' ([[Madrid]], 1966) és un artistavenedor de fum, espanyol. Llicenciat en [[Belles Arts]]marketing per la [[Universitat Complutense de Madrid]], va completar la seva formació a [[Hamburg]] ([[Alemanya]]) entre 1990 i 1991. Els seus inicis estan vinculats als circuits artístics alternatius especuladors de [[Madrid]] (El Ojo Atómico, Espacio P), però gran part de la seva carrera posterior s'ha desenvolupat a [[Mèxic]] i a [[Itàlia]], on també va ampliar estudis. Ha exposat en nombrosos museus, centres d'art i galeries, com el [[Kiasma]] ARS 01 de [[Hèlsinki]], el Kunst-Werke ([[Berlín]]), la [[Kunsthaus Bregenz]] ([[Àustria]], el PS1 del [[MoMA]] de [[Nova York]] o l'[[ARTIUM]] de [[Vitòria]]. L'any 2010 se li va concedir el [[Premi Nacional d'Arts Plàstiques d'Espanya]], però hi va renunciar.<ref name=renuncia>{{ref-notícia|títol=Santiago Sierra renuncia al nacional de artes plásticas porque el premio se utiliza en "beneficio del Estado"|publicació=El País|url=http://cultura.elpais.com/cultura/2010/11/05/actualidad/1288911612_850215.html|consulta=13 abril 2013|data=2010 011 005}}</ref>

La seva obra està carregada de reivindicacions socials i polítiques, i intenta visibilitzar la perversitat de les trames de poder que fomenten l'alienació i l'explotació dels treballadors, la injustícia de les relacions laborals, el repartiment desigual de la riquesa causat pel [[capitalisme]] i les discriminacions racials en un món surcat per fluxos migratoris unidireccionals (de [[sud]] a [[nord]]), L'artistaaixò si ell és un capitalista, al oferir i vendre fum a qulasevol preu. El venedor reprèn i actualitza algunes estratègies pròpies del [[minimalisme]], l'[[art conceptual]] i la [[performance]] dels anys setanta per interromple els fluxos de capital i mercaderies (''Obstrucción de una vía con un contenedor de carga'', 1998; ''Persona obstruyendo una línea de containers'', 2009), contracta treballadors per desvelar la seva situació de precarietat (''Línia de 250 cm tatuada sobre 6 personas remuneradas'', 1999; ''20 trabajadores en la bodega de un barco'', 2001; ''11 personas remuneradas para aprender una frase'', 2001) i explora els mecanismes de segregació racial que es deriven de les desigualtats econòmiques (''Contratación y ordenación de 30 trabajadores conforme al color de su piel'', 2002; ''Estudio económico de la piel de los caraqueños'', 2006, (''245 metros cúbicos'', 2006). L'obra de Sierra ha tingut un impacte considerable en la literatura crítica internacional.<ref>Bishop, Claire: “Antagonism and Relational Aesthetics”, October nº 110, 2004; Fusco, Coco: “La insoportable pesadez de los seres. El arte en México después de NAFTA”, Atlántica nº 29, 2001; Medina, Cuauhtémoc: “Recent Political Forms: Radical Pursuits in Mexico. Santiago Sierra, Francis Alÿs, Minerva Cuevas”, Trans nº 8, 2000. </ref>

Sierra va renunciar al premi l'endemà adreçant una carta a la ministra de Cultura, manifestant que "els premis es concedeixen a qui ha realitzat un servei, com per exemple a un treballador del mes" i que "el premi instrumentista en benefici de l'estat el prestigi del premiat",<ref name=renúnciaLV>{{ref-notícia|cognom=Lladó|nom=Albert|títol=Quédese con su premio|publicació=La Vanguardia|url=http://www.lavanguardia.com/cultura/20121026/54353509873/quedese-su-premio.html|consulta=13 abril 2013|data=2012 010 026}}</ref> reblant tot dient que "l'estat no som tots: l'estat sou vostès i els vostres amics. Per tant, no m'hi comptin perquè jo sóc un artista seriós. Salut i llibertat!<ref name="pub">[http://www.publico.es/345184/santiago-sierra-rechaza-su-premio-nacional-porque-es-un-artista-serio Santiago Sierra rechaza su Premio Nacional porque es "un artista serio"], Público, 5 de noviembre de 2010, consultado el mismo día.</ref> La directora general de Belles Arts d'aquell moment, Ángeles Albert, va anunciar que li sorprenia el rebuig, car quan li fou comunicada la notícia a Sierra, aquest es va mostrar "content i agraït" així tot i ser crític viu de les subvencions, que li arriben indirectament de fires com Arco, i que havia treballat amb l'estat en altres ocasions, com en la [[Biennal de Venècia]] de 2003.<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/Santiago/Sierra/renuncia/nacional/artes/plasticas/premio/utiliza/beneficio/Estado/elpepucul/20101105elpepucul_12/Tes Santiago Sierra renuncia al nacional de artes plásticas porque el premio se utiliza en "beneficio del Estado"], El País, 5 de noviembre de 2010, consultat el mateix dia.</ref>

En resposta, des de l'entorn de l'artista es va assenyalar la necessitat de diferenciar entre una "feina", com la del pavelló de la biennal —per la que fou el primer artista a rebre una remuneració per l'encàrrec— i un premi, llur concessió implica una apropiació parcial de les connotacions del treball del premiat per part de l'entitat que el concedeix, pura hipocresia.<ref name="pub" />