Museu Pedagògic Experimental de Barcelona: diferència entre les revisions

El '''Museu Pedagògic Experimental''' va ser una institució que va obrir les seves portes a [[Barcelona]]<nowiki/>a el maig de 1905. Sota la direcció de [[Francesca Rovira de Forn|Francesca Rovira deF,ornde Forn]] el centre pretenia contribuir a la modernització educativa mitjançant l'activitat investigadora i divulgativa, d'acord amb els corrents europeus de [[pedagogia progressista]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=Moserca i Maciá|nom=Dolors|article=Museu Pedagogic experimental. Una obra fundada i dirigida per una dona|publicació=Revista Feminal|url=|data=1909|pàgines=16-17}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom=Collelldemont Eulàlia i Angel C. Moreau Calvo|nom=|article=El Museo pedagógico experimental de Barcelona:enclave para una historia de los pequeños museos pedagógicos.|publicació=Universidad de Vic i Universidad de Barcelona|url=http://campus.usal.es/~revistas_trabajo/index.php/0212-0267/article/viewFile/754/928|data=2007|pàgines=471-782}}</ref>

Els museus sobre temàtica educativa van sorgir a [[Europa]] i [[Amèrica]] a finals del [[segle XIX]]. En els plantejaments [[Museus|museístics clàssics]] hi prevalia l'exhibició de grans col·leccions d'art i antiguitats, i pretenien la fonamentació dels mites nacionals. En canvi, els museus pedagògics s'orientaven sobretot a convertir-se en centres de recursos de [[Institut de Puericultura|puericultura]], així com espais per a conferències i recerca docent. Més enllà de la intenció expositiva, l'interès primordial d'aquests centres consistia a activar moviments de renovació pedagògica.

El Museu Pedagògic Experimental va obrir les seves portes al llavors carrer Fernando VII (ara carrer de BarcelonaFerran) encarade queBarcelona. aviatAviat va canviariacanivar d'ubicació, al carrer Ample, 1, on hi va romandre obert fins aal 1914, queany en què es traslladariava traslladar a la Travessera de Dalt. La impulsora del projecte, Francesca Rovira delde Forn, mestra de professió, estava relacionada amb els ambientis [[Lliurepensament|lliurepensadors]], [[anarquista|anarquistes]] i [[feminisme|feministes]]. Poc se sap de la vida i obra d'aquesta dona, autora del llibre "''Nou tractament de la sordesa"''<ref>{{Ref-publicació|cognom=Edelmira DOMENECH i LLABERIA

Saiumino HERNANDEZ DE LA PENA|nom=|article=NOTA SOBRE LA TECNICA DE TRACTAMENT DE LA SORDESA DE FRANCESCA ROVIRA (1914). IMPLICACIONS PEDAGOGIQUES.|publicació=Gimbernat,|url=http://www.raco.cat/index.php/gimbernat/article/viewFile/45037/54331|data=1995|pàgines=131-138}}</ref> descrita en un article coétaneocoetani de la [[Feminal|Revista FeminaFeminal]]<nowiki/>l. Aquesta iniciativa, segons pot llegir-se en el Document Fundacional,<ref>{{Ref-publicació|cognom=Rovira de Forn|nom=Francesca|article=Documento Fundacional|publicació=La Neotipia|url=|data=1907|pàgines=}}</ref> va néixer amb la voluntat de:

{{Citació|contribuir a la difusió de la cultura integral per la propagació metodizadametoditzada d'us nous principis i mitjans pedagògics i higiènics. Procurar que els mestres estiguin al corrent de l'evolució pedagògica (...) i coadyudarcoajudar al perfeccionament dels mitjans educatius", japerquè que "la finalitat d'un poble ha de ser el perfeccionament constant del seu grau de cultura, ja que ha de reportar el major grau de progrés i benestar col·lectiu.||}}

La seva finalitat era la creació de sales expositives i centrecentres de recursos obertoberts a mestres, escoles i públic en general, amb materials escolars com a mapes, làmines i pupitres. Aquestes exposicions temàtiques d'inspiració [[Positivisme|positivista]] seguiaseguien la "teoria de les coses" de [[Pestalozzi]] allunyant-se del concepte de [[gabinet de curiositats]], tan en voga en aquella època. El museu incidia en la presentació [[Racionalisme (filosofia)|racional]] de les novetats per a l'aplicació en l'ensenyament, abans que la conservació del patrimoni.

Però més enllà del local expositiu, el projecte abanderat per Francesca Rovira per coadyudarcoajudar a la regeneració del país per mitjà de la instrucció, comptava amb diverses seccions. 

* Museu PedagogicPedagògic.

* Institut de Pedagogia Experimental, que tenia l'objectiu de millorar la preparació dels mestres a través d'un ambiciós pla d'estudis.

* Laboratori de Psicologia Pedagògica, que comptava amb un gabinet antropomètric i altres elements auxiliars per a l'estudi de la infància.

* Col·legi per a Anormals Mentals, una institució benèfica per a l'educació especial de nens amb discapacitats, generalment abandonats per l'administració pública o tancats en manicomiosmanicomis.

* Escola d'Economia Domèstica, per millorar els coneixements dels progenitors, promoure la puericultura i altres sabers com la nutrició o la higiene.

* Acadèmia d'Alts Estudis Pedagògics, projectada el 1908, on s'impartirien lliçons i conferències pràctiques.

* La revista Evolució Pedagògica, que actuaria com a òrgan d'expressió ressenyant els treballs de les diferents seccions i que explicaria també amb la col·laboració de diferents pedagogs.