Comtat de Ribagorça: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 260:
 
== Sota el domini del rei d'Aragó ==
A la seva mort ([[1035]]), [[Sanç III de Pamplona]] va dividir l'herència entre els seus fills: [[Ferran I de Castella]], [[Garcia V de Navarra]], [[Gonçal I de Ribagorça]] i [[Ramir I d'Aragó]]; cadascun d'aquests hereus es donà el títol de rei i constituí als seus dominis un regne independent. [[Gonçal I de Ribagorça]] va morir el [[1043]] i aleshores, els seus dominis -[[comtat de Sobrarbe]] i comtat de Ribagorça-Ribagorça– foren annexionats al domini de Ramir I, que comprenia únicament l'antic [[comtat d'Aragó]], és a dir, la regió pirinenca de [[Jaca]]. El fill de Ramir I d'Aragó fou nomenat rei de Pamplona el 1076, esdevenint [[Sanç I d'Aragó i Pamplona]]. Arran de la crisi provocada al món musulmà per la mort d'[[Ahmed I ibn Sulaiman al-Muktadir]], l'[[emir de Saraqusta]] el [[1081]], va començar l'expansió navarra i aragonesa de la vall de l'Ebre. [[Pere I d'Aragó i Pamplona]], fill del rei Sanç I d'Aragó i Pamplona, en vida del seu pare, prengué [[Estada]] ([[1087]]) i [[Montsó]] ([[1089]]), i, després, esdevingut rei ([[1096]]-[[1104]]), s'apoderà d'[[Osca]] ([[1096]]) i [[Barbastre]] ([[1100]]). [[Alfons I d'Aragó i Pamplona]] ([[1104]]-[[1134]]), germà i successor de Pere I, va continuar l'expansió amb la presa de [[Saragossa]] ([[1118]]) i, poc després, de [[Tudela]] i [[Tarassona]]; a continuació, va intentar apoderar-se de [[Lleida]] i [[Tortosa]], que no aconseguí prendre a causa de l'aliança de l'emir de Lleida amb [[Ramon Berenguer III]]. [[Alfons I d'Aragó i Pamplona]], durant el regnat del qual s'havien restablert les seus episcopals d'Osca, Tarassona i Saragossa, va morir el [[1134]] arran del setge de [[Fraga]]. Després de la mort sense descendència d'Alfons I d'Aragó i Pamplona el barons aragonesos proclamà successor al seu germà, el bisbe Ramir Sánchez, mentre que els barons pamplonesos proclamaren a Garcia Ramírez. El bisbe Ramir, ja proclamat [[Ramir II d'Aragó|Ramir II d'Aragó «el Monjo»]] es casà per tenir un successor, però en lloc de tenir un fill mascle nasqué una nena. El [[1137]] acordà el matrimoni de la seva filla [[Peronella d'Aragó]] amb el comte de Barcelona [[Ramon Berenguer IV]], cosa que va donar origen de la [[unió dinàstica]] que donaria lloc a la [[Corona d'Aragó]].
 
== Els límits territorials: «''fins a la clamor d'Almacelles''»==