Obre el menú principal

Canvis

m
 
== El Consell General de Ribagorça i el bisbat de Barbastre==
Els ribagorçans no eren pas vassalls del comte, sinó feudataris. A Alfons VI de Ribagorça el succeí [[Joan II de Ribagorça]] (1457–15281457-1528), després [[Alfons VII de Ribagorça]] (1487–15501487-1550), al que seguí [[Martí I de Ribagorça]] (1525–15811525-1581). Per la seva part el comtat es governava pel [[Consell General de Ribagorça]], format per procuradors de tots els llocs i les viles, que es reunia el dia de [[Sant Vicenç màrtir]] ([[22 de gener]]) a [[Benavarri]]; en questions patrimonials, es regien pels [[Furs d'Aragó]] o pels costums locals tradicionals –[[dret consuetudinari]], molt semblant als del [[comtat de Pallars]], i els notaris, que usaven com a llengua vulgar el [[català ribagorçà]] fins i tot a la zona avui dia de parla castellana, invocaven sempre el [[dret civil aragonès]] en les escriptures públiques. Eclesiàsticament, fins al [[1571]] tot el comtat de Ribagorça depenia del [[bisbat de Lleida]] o de les jurisdiccions exemptes del [[Monestir de Sant Victorià d'Assan]], de [[Lavaix]] i de [[Santa Maria d'Alaó]]; ara bé, el [[1571]], tota la vall d'Éssera, una bona part de la d'Isàvena i les terres del Cinca al nord de Montsó, passaren a integrar-se al [[bisbat de Barbastre]].
 
== La guerres ribagorçanes i les Alteracions d'Aragó ==
87

modificacions