Pigmalió (obra de teatre): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 2:
'''''Pigmalió''''' (''Pygmalion'') és una obra de teatre publicada el [[1913]] per [[Bernard Shaw]]. Té un interès sociocultural que va més enllà de la simple intenció teatral, encara que siguin moltes les seves qualitats escèniques, cosa que ha estat unànimement reconeguda per la crítica. Quan Bernard Shaw estrenà el seu ''Pygmalion'' l'any 1913 –inspirant-se en el mite clàssic de l'escultor xipriota que s'enamora de la seva estàtua, [[Galatea (Pigmalió)|Galatea]], a qui [[Afrodita]] dóna vida–, traslladà el mite en una societat moderna, la societat anglesa, que encara vivia les darreres ramalades de l'època victoriana. ''Pigmalió'' és una comèdia en la qual el llenguatge és l'element clau que transforma una noia senzilla, malparlada i inculta en una persona refinada, subtil i, finalment, lliure.<ref>George Bernard Shaw, ''Androcles and the Lion: Overruled : Pygmalion'' (New York City: Brentano's, 1918), [https://books.google.com/books?id=QQIzAQAAMAAJ&pg=PA109#v=onepage&q&f=false page 109.] (Note: Alexander M. Bell's first wife was named Eliza.)</ref><ref>{{ref-web|url= http://www.oscholars.com/Shavings/Appendix/abstracts.htm|títol=Theses & Conference Papers|editor=}}</ref><ref>Shaw, Bernard, edited by Samuel A. Weiss (1986). ''Bernard Shaw's Letters to Siegfried Trebitsch.'' Stanford, Calif.: Stanford University Press. ISBN 0-8047-1257-3, p.164.</ref>
 
== VersióVersions catalanacatalanes ==
La versió de l'obra en llengua catalana la va signar l'any 1957 [[Joan Oliver i Sallarès|Joan Oliver]], que no en féu una simple traducció, sinó una adaptació: el [[Londres]] post-victoriàpostvictorià es convertí en la Barcelona dels anys cinquanta, quan els efectes de la guerra ja començaven a pal·liar-se.<ref>{{GEC|0155730|Adaptació}}</ref> És una [[faula]] lingüística, integrant una de les poques distincions que perceben els catalanoparlants: la distinció entre el mal català de les classes populars barcelonines, sobretot si conté elements del català [[xava]] i el bon català dels barcelonins cultes.<ref name=xtec>{{ref-web|url= http://www.xtec.cat/~jducros/Joan%20Oliver.html| consulta=6 juliol 2015|títol=Pigmalió| editor=Xtec}}</ref> La versió catalana de l'obra, espublicada presentàper ell'editorial 26 de maig de 1957 al [[Teatre Municipal La Faràndula]] de [[Sabadell]].Nereida,<ref name=casa":0">{{refRef-llibre cognom=Casas web|nomurl=Joan http://www.raco.cat/index.php/Marges/article/viewFile/142418/193972|títol=JoanEls Oliver,Pigmalions versionscatalans de teatre|pàgines=18|lloc=Barcelona|Joan editorial=Oliver [[Edicionsi Proa]]Xavier |any=1989|Bru consulta=6de juliol 2015}}</ref>Sala:
dues aportacions separades per quaranta anys|consulta=24 de febrer de 2018|nom=Emili|cognom=Boix-Fuster|llengua=|editor=Els Marges|data=2006}}</ref> es presentà el 26 de maig de 1957 al [[Teatre Municipal La Faràndula]] de [[Sabadell]].<ref name=casa>{{ref-llibre cognom=Casas |nom=Joan |títol=Joan Oliver, versions de teatre|pàgines=18|lloc=Barcelona| editorial= [[Edicions Proa]] |any=1989| consulta=6 juliol 2015}}</ref> El 1986 la va tornar a publicar [[Edicions 62]] i [[Francesc Vallverdú i Canes|Francesc Vallverdú]] va introduir algunes correccions al text de Joan Oliver.<ref name=":0" />
 
Quaranta anys més tard, 'any 1997, [[Xavier Bru de Sala i Castells|Xavier Bru de Sala]] va tornar a traduir l'obra i hi va introduir canvis, com el fet que la Roseta es convertí en Rosita.<ref name=":0" />
=== Resum de la versió catalana<ref>[https://www.grup62.cat/llibre-pigmalio/96209 Pigmalió], edicions 62</ref> ===
 
=== Resum de la versió catalana de Joan Oliver<ref>[https://www.grup62.cat/llibre-pigmalio/96209 Pigmalió], edicions 62</ref> ===
La història comença quan la senyora Fortuny amb els seus fills, a la sortida del Palau de la Música, veu que està plovent i que no tenen cap vehicle per anar a casa seva, decideixen agafar un taxi, però per això en Toni, que és el fill de la senyora Fortuny, va a cerca un taxi. Anant cap al taxi es topa amb una senyoreta que ven flors i ell sense dir-li res segueix amb el seu tomb. La senyora Fortuny, es disculpa i així coneixeran a la Roseta. Aquí també coneixerem a Fontanella, que és amic d'en Jordana. En Jordana és professor de fonètica i serà la persona que ajudarà a la Roseta.