Revisió del 14:20, 19 gen 2017 modifica Lohen11 (discussió \| contribucions) Administradors 190.625 edits m {{infotaula músic}} i altres, replaced: ’ → ', Infotaula persona → Infotaula de músic\| tipus_infotaula = compositor clàssic AWB ← Edició anterior		Revisió del 15:51, 24 feb 2018 modifica desfés Maria Fullana de València (discussió \| contribucions) 24.341 edits Cap resum de modificació Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 39: \| notes = }} '''Clara Wieck''' ([[Leipzig]], [[1819]] - [[Frankfurt del Main]], [[1896]]) va ser [[compositora]], [[professora]] de [[música]] i una de les principals pianistes del [[romanticisme]]. Als vint anys, quan va casar-se amb [[Robert Schumann]], va haver de deixar de compondre per a tocar les peces d'ell. == Biografia == Pianista i compositora alemanya., Elel seu pare, [[Friedrich Wieck]], fou un destacat professor de piano i pedagog musical, i era germana de la també reconeguda cantant [[Marie Wieck]] (1832-1916). Clara fou abocada a l'estudi d'aquest instrument des d'una edat molt primerenca. Quan només tenia nou anys, ~~féu~~feu la seva primera aparició com a pianista a la Gewandhaus. Dos anys després, F. Wieck organitzà la seva primera gira de concerts, que la menà fins a París. Fou aclamada arreu com a nena prodigi, i les cròniques parlen de la seva tècnica admirable. En aquesta època començà a compondre.<ref name=":0">{{Ref-llibre\|cognom = Enciclopèdia Catalana\|nom = \|títol = Gran Enciclopèdia de la Música\|url = \|edició = \|llengua = català\|data = 2002\|editorial = Catalunya Música\|lloc = Barcelona\|pàgines = Volum 7\|isbn = 84-412-0232-X}}</ref> El 1838, fou convidada a tocar a la cort de Viena. Entre els alumnes del seu pare hi havia Robert Schumann, el qual, sentint per la jove Clara una passió irrefrenable, el 1837 li demanà ~~per~~ casar-s'hi, però topà amb la forta oposició paterna. Després d'uns episodis turbulents, acabaren contraient matrimoni el 1840. Com a compositora, Clara Wieck posseïa una inspiració de gran originalitat. La major part de les seves obres daten d'abans que complís divuit anys. Arran del seu matrimoni amb Schumann, hagué d'abandonar molt la dedicació a la composició; amb tot, malgrat tenir vuit fills, continuà component música de cambra i ''~~lieds~~lied'', i alhora impartí alguna classe. Va acompanyar el seu marit en diverses gires que van servir per a estendre la seva fama -i la de Robert Schumann- fora de les fronteres d'Alemanya. La seva vàlua com a intèrpret, la va adquirir tocant les obres de [[Bach]], [[Mozart]], [[Beethoven]] i contemporanis com el seu marit.<ref>{{Ref-web\|url = http://www.biografiasyvidas.com/biografia/s/schumann_clara.htm\|títol = Biografía y vidas\|consulta = 27 desembre 2015\|llengua = castellà\|editor = \|data = }}</ref> La traça melòdica d'obres com l'''Scherzo en re m,'' opus 10, és remarcable. Cal destacar també el seu ''Concert per a piano i orquestra'' (1836). El seu llenguatge era molt proper al lirisme de F. Chopin. Un altre cas en què es mostra la vàlua de les seves composicions són les ''Soirées musicales'', opus 6, de les quals Schumann emprà alguns dels temes en les ''Noveletten''.<ref name=":0" /> El 1853 conegué [[Johannes Brahms]], que es mantingué sempre molt proper a Clara. Aquell mateix any, ella va conèixer el violinista [[Joseph Joachim]], que des d'aquell moment la va acompanyar freqüentment en els seus concerts. Robert Schumann va morir només tres anys després. A partir de llavors, Clara va accentuar la seva amistat amb Brahms, de qui va acabar sent la principal consellera i inspiradora. No obstant això, no va perdre la passió per la música de Robert, que va seguir representant el nucli principal dels seus concerts. Amb aquest programa, va viatjar a [[Londres]] repetidament des de [[1865]], després d'una visita poc reeixida el [[1856]]. En aquestes visites a Londres, el pianista anglès [[Franklin Taylor]] aprofità cada visita per a acabar de polir el seu estil sota el guiatge de Clara. El [[1878]], va ser nomenada professora de piano al Conservatori Superior de Música de Frankfurt, on va impartir classes fins al [[1892]], i on va tenir alumnes com l'hongaresa [[Ilona Eibenschütz]], o el portuguès [[Oscar da Silva]]. A més d'alumna, també va entaular una bona amistat amb la pianista anglesa [[Fanny Davies]]. Línia 61: En aquella època, el més comú era que els compositors toquessin les seves pròpies obres, com Lieszt i Chopin. Però Robert Schumann es va fer mal en una mà (en intentar utilitzar un invent propi amb el qual pensava que milloraria l'art de tocar el piano) i va haver d'oblidar les seves esperances de convertir-se en pianista virtuós, així que es va dedicar a escriure música i a la crítica musical. Clara, des de molt jove, va començar a tocar en públic les obres de Robert. Les obres d'ell estan plenes de significats extramusicals, en què Clara apareix constantment. Una gran part d'aquestes van ser dedicades a ella. Clara i Robert s'estimaven profundament. Van compartir moltes coses de la seva vida i de la seva música, que era per als dos part fonamental de la seva existència. Des del dia de la seva boda van portar un diari conjunt. Una mica més tard, la parella va escriure un conjunt de cançons, que Robert va publicar d'amagat per regalar-li en el seu primer aniversari de casament. Així, de les 12 cançons de l'''opus 37'' de Robert Schumann, tres ''~~lieds~~lieder'' són de Clara (''Er ist gekommen, ~~‘iebst~~Iiebst du um Schönheit'' i ''Warum willst du and're fragen''). == Professora de piano == També es dedicà a l'ensenyança del piano, doncs l'any [[1871]] apareix a [[Lichtenthal]], prop de [[Baden-Baden]], com a alumna seva, la pianista londinenca [[Florence May]]. == Obres ==

Clara Schumann: diferència entre les revisions