Raça superior: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m espais als encapçalaments |
mCap resum de modificació |
||
Línia 1:
'''Raça superior''' i '''raça inferior''' són conceptes lligats al de [[raça]], que s'apliquen atenent a criteris [[Pseudociència|pseudocientífics]] per diferenciar presumptament races [[humanes]] enteses com a
[[Umberto Eco]] [http://www.iemed.org/publicacions/quaderns/10/q10_271.pdf ''Guerras santas, pasión y razón: pensamientos dispersos sobre la superioridad cultural''].</ref> ha estat freqüent la identificació de la comunitat humana pròpia com una raça diferent i superior a les altres comunitats humanes, identificades com a inferiors. En el món contemporani, la major part de les referències a raça superior i races inferiors es centren en el concepte de supremacia racial lligat a la teoria nòrdica sorgida a finals del segle XIX i la terminologia nazi.
==Eugenèsia==
L'eugenèsia va arribar a jugar un paper destacat en aquest pensament racial com una forma de millorar i mantenir la "puresa" de la raça ària. L'eugenèsia va ser un concepte respectat per molts pensadors en la dècada de [[Dècada del 1910|1910]], [[Dècada del 1920|1920]] i [[Dècada del 1930|1930]], com [[Margaret Sanger]],<ref>Margaret Sanger, quoted in {{ref-llibre|cognom=Katz|nom=Esther|coautors =Engelman, Peter|títol=The Selected Papers of Margaret Sanger|editorial=University of Illinois Press|lloc=Champaign, IL|any=2002|pàgina=319|isbn=9780252027376|citació=Our...campaign for Birth Control is not merely of eugenic value, but is practically identical in ideal with the final aims of Eugenics}}</ref><ref>{{ref-llibre|cognom=Franks|nom=Angela|títol=Margaret Sanger's eugenic legacy|editorial=McFarland|lloc=Jefferson, NC|any=2005 |pàgina=30 |isbn=978-0-7864-2011-7 |citació=...her commitment to eugenics was constant...until her death}}</ref> [[Marie Stopes]], [[H.G. Wells]], [[Woodrow Wilson]], [[Theodore Roosevelt]], [[Emile Zola]], [[George Bernard Shaw]], [[John Maynard Keynes]], [[John Harvey Kellogg]], [[Linus Pauling]]<ref>Everett Mendelsohn, Ph.D. [http://harvardmagazine.com/2000/03/the-eugenic-temptation.html Pauling's Eugenics], ''The Eugenic Temptation'', Harvard Magazine, March–April 2000</ref> i [[Sidney Webb]].<ref>{{ref-llibre
| cognom =Gordon | nom =Linda
| títol =The Moral Property of Women: A History of Birth Control Politics in America
| editorial =University of Illinois Press
| any =2002 | pàgina =196 | isbn =0252027647 }}</ref><ref>{{ref-publicació|títol=Opening remarks: The Galton Lecture, 1946. The Eugenics Review, vol 38, no. 1, pp. 39-40|publicació=
▲ | isbn =0252027647 }}</ref><ref>{{ref-publicació|títol=Opening remarks: The Galton Lecture, 1946. The Eugenics Review, vol 38, no. 1, pp. 39-40|publicació=[[The Eugenics Review]]|autor=Keynes, John Maynard|volum=38|number=1|any=1946|pàgines=39–40}}</ref>
==Edats Antiga, Mitjana i Moderna==
Les teories que defensen l'existència de races superioritat i races inferiors es poden rastrejar des de l'Antiguitat i van estar presents en l'Edat Mitjana. Particularment es van desenvolupar per al cas de l'[[antisemitisme]], en què es barrejava de forma poc diferenciable el racisme com a fenomen intel·lectual o popular, la intolerància religiosa des del punt de vista polític i l'odi religiós en totes les seves manifestacions. A l'Espanya del segle XV es va elaborar un complex sistema justificatiu de la discriminació cap als cristians nous amb els estatuts de neteja de sang, que tot i la condemna papal va continuar vigents durant tot l'Antic Règim a Espanya. Durant l'Era dels descobriments dels arguments intel·lectuals que implicaven desigualtats intrínseques entre europeus i americans, el caràcter racista era evident en banda i banda de la polèmica dels justs títols (els arguments eren fonamentalment teològics, jurídics i filosòfics) van ser debatudes i rebutjades com a possible justificació del domini espanyol sobre els naturals (indígenes americans), encara que no descartaven de forma tan clara com la possible justificació de l'esclavitud dels negres.
Linha 31 ⟶ 26:
==Segle XX==
Els totalitarismes del període d'entreguerres van plantejar una negació radical de l'individualisme demo-liberal per plantejar sortides col·lectives extremes: l'internacionalisme proletari del comunisme soviètic i l'exaltació de la unitat de la raça, poble, nació i estat del feixisme. La identificació de la pròpia nació amb una raça característica, singular i portadora de ''valors eterns''<ref>Expressió d'origen [[José Ortega y Gasset|orteguià]] popularitzada per [[José Antonio Primo de Rivera]].</ref> era una característica present en tots els moviments feixistes, però es trobava particularment exacerbada a l'[[Alemanya nazi]]. Es va excloure de la ciutadania alemanya, dissenyada en termes racials (''[[volksgemeinshaft]]''), als jueus, empleats com a boc expiatori de tot tipus de problemes socials (teoria de la conspiració [[Conspiració Judeo-Maçònica-Comunista-Internacional|judeomaçònica]], [[lleis de Nuremberg]], [[Holocaust]]), i es va iniciar una agressiva política expansiva amb terribles conseqüències especialment a l'Est d'Europa, entès com un espai a disputar entre els eslaus, raça inferior i els alemanys superiors des de l'Edat Mitjana ([[Expansió cap a l'Est|Drang nach Osten]]) i que, explicitat en la hitleriana teoria del Lebensraum (espai vital, [[Mein Kampf]]), va conduir a la [[Segona Guerra Mundial]].
===Antecedents històrics===
El [[
== Referències ==
| |||