Viquipèdia

Manchester United Football Club: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
claus sobrants
claus sobrants
Línia 96:
{{harvnp|Barnes|Bostock|Butler|Ferguson|2001|p=10|sp=sí}} Cal assenyalar que el 1938, durant la Segona Guerra Mundial, James Gibson va establir el Manchester United Junior Athletic Club amb tal de trobar i entrenar a joves futbolistes que poguessin incorporar-se a la selecció principal en endavant.{{harvnp|Barnes|Bostock|Butler|Ferguson|2001|pp=12|sp=sí}} Amb una edat mitjana de 22 anys, la premsa va etiquetar a la plantilla de 1956 com els «Busby Babes», a manera de testimoniatge de la fe que tenia Busby en els seus jugadors joves.{{Cita Harvard|Murphy|2006|p=71|sp=sí}} El 1957 l'equip va defensar el seu títol FA Cup reeixidament, i fins i tot va arribar a la final del torneig aquest any, la qual va perdre contra l'[[Aston Villa Football Club|Aston Villa]]. Aquest mateix any, el Manchester United es va convertir en el primer equip anglès a competir en la [[Lliga de Campions de la UEFA|Copa d'Europa]] —més tard amb el nom de «Champions»—, malgrat les objeccions de la Football League, la qual havia negat al [[Chelsea Football Club|Chelsea]] la mateixa oportunitat en la temporada prèvia.<ref>{{ref-notícia|nom=Brian |cognom=Glanville |títol=The great Chelsea surrender |url=http://www.timesonline.co.uk/article/0,,762-1586242,00.html |obra=The Times |data=27 d'abril de 2005 |dataaccés=17 d'abril de 2011}} | lloc=Londres}}</ref> Rumb a la semifinal, la qual van perdre davant el [[Reial Madrid Club de Futbol|Reial Madrid]], l'equip va aconseguir una victòria de 10-0 sobre el campió belga [[Royal Sporting Club Anderlecht|Anderlecht]], el qual roman com el major triomf del club en tota la seva història.{{harvnp|Barnes|Bostock|Butler|Ferguson|2001|pp=14-15|sp=sí}}
 
La següent temporada, quan tornaven a la seva llar després d'una victòria en els quarts de final de la Copa d'Europa contra l'[[Estrella Roja de Belgrad]], l'avió en què viatjaven jugadors del Manchester United, així com alguns periodistes i el propi Busby, es va estavellar en intentar desenganxar després de proveir-se de combustible a [[Munic|Munic, Alemanya]]. La [[Desastre aeri de Munic|catàstrofe aèria de Munic]] del 6 de febrer de 1958 va ocasionar la pèrdua de 23 persones, entre ells vuit jugadors —Geoff Bent, Roger Byrne, Eddie Satisfan, [[Duncan Edwards]], Mark Jones, David Pegg, Tommy Taylor i Billy Whelan— i va ferir a diversos altres.<ref>{{ref-notícia|títol=1958: United players killed in air disaster |url=http://news.bbc.co.uk/onthisday/hi/dates/stories/february/6/newsid_2535000/2535961.stm |editorial=BBC News |data=6 de febrer de 1958 |dataaccés=17 d'abril de 2011}}}}</ref>{{Cita Harvard|Barnes|Bostock|Butler|Ferguson|2001|pp=16-17|sp=sí}}
 
[[Fitxer:Munich memorial plaque.JPG|thumb|right|Una placa a [[Old Trafford]] a manera de tribut als jugadors que van morir en el [[desastre aeri de Munic]], el 1958.]]
Línia 103:
=== Canvi de mànagers (1969–86) ===
[[Fitxer:Bryan Robson at the cliff -march 92.JPG|thumb|upright|150px|Bryan Robson va ser capità del Manchester United durant 12 anys, més que cap altre jugador en la història del futbol.{{harvnp|Barnes|Bostock|Butler|Ferguson|2001|p=110|sp=sí}}]]
Després de finalitzar en el vuitè lloc durant la temporada 1969-70, i tenir una mala arrencada en la temporada 1970-71, Busby va tornar per un breu període com a mànager de l'equip i McGuinness va tornar al seu previ càrrec com a entrenador de l'equip de reserves. Al juny de 1971, Frank O'Farrell va resultar triat com a mànager, no obstant això, va durar menys de 18 mesos en el càrrec abans de ser reemplaçat per Tommy Docherty, al desembre de 1972.{{harvnp|Murphy|2006|p=134|sp=sí}} Docherty pràcticament va evitar que el Manchester acabés descendint en aquesta temporada, solament perquè el 1974 l'equip finalment acabés en la Second Division. Per llavors el trio de Best, Law i Charlton ja havia abandonat l'esquadra. En el seu primer intent, l'equip va guanyar la seva respectiva promoció i va arribar a la final de la FA Cup el 1976, no obstant això, van perdre davant el [[Southampton Football Club|Southampton]]. Un any després van tornar a arribar a la final, i aquesta vegada van derrotar a l'esquadra del Liverpool amb un marcador de 2-1. Poc després, Docherty va ser acomiadat després de descobrir-se el seu enamoriscament amb l'esposa del fisioterapeuta del club.{{Cita Harvard|Barnes|Bostock|Butler|Ferguson|2001|p=19|sp=sí}}<ref>{{ref-notícia|títol=1977: Manchester United sack manager |url=http://news.bbc.co.uk/onthisday/hi/dates/stories/july/4/newsid_2492000/2492743.stm |editorial=BBC News |data=4 de juliol de 1977 |dataaccés=17 d'abril de 2011}}}}</ref>
 
Dave Sexton va substituir a Docherty com a mànager a l'estiu de 1977. Encara que quan sota la seva gestió es van incorporar notables jugadors com [[Joe Jordan]], Gordon McQueen, Gary Bailey i Ray Wilkins —els dos primers provinents del [[Leeds United Football Club|Leeds]]—, el United no va obtenir cap assoliment significatiu en els següents anys; l'equip va acabar en el segon lloc de la temporada 1979-80, i van perdre la final de la FA Cup de 1979 contra l'Arsenal. El 1981 Sexton va ser acomiadat tot i que el club va guanyar els últims set partits en el seu període com a mànager.{{Cita Harvard|Barnes|Bostock|Butler|Ferguson|2001|p=20|sp=sí}} Poc després, va ser reemplaçat amb Ron Atkinson, qui immediatament no va dubtar a trencar el rècord britànic en quotes de transferències en fer-se amb el jugador Bryan Robson, del [[West Bromwich Albion Football Club|West Bromwich Albion]], per la xifra d'1,75 milions de lliures. Amb Atkinson en el càrrec, el Manchester United va guanyar la FA Cup en dos dels tres anys —1983 i 1985—. En la temporada 1985-86, després de tretze victòries i dos empats en els seus primers 15 partits disputats, el club era el favorit per guanyar la lliga, no obstant això, va acabar en el quart lloc del ''rànquing''. La següent temporada, després de mals resultats i amb risc a descendir de nou, Atkinson va ser acomiadat.{{Cita Harvard|Barnes|Bostock|Butler|Ferguson|2001|pp=20-21|sp=sí}}
Línia 109:
=== L'era de Ferguson (1986–2013) ===
[[Fitxer:Alex Ferguson 02.jpg|thumb|upright|right|[[Alex Ferguson]] va ser mànager del Manchester United des de novembre de 1986 fins a maig de 2013.]]
[[Alex Ferguson]] i el seu assistent Archie Knox van arribar al club provinents de l'[[Aberdeen Football Club|Aberdeen]] el mateix dia en què Atkison va ser acomiadat,{{harvnp|Barnes|Bostock|Butler|Ferguson|2001|p=21|sp=sí}} i van guiar a l'equip a un 11è lloc de la lliga.{{harvnp|Barnes|Bostock|Butler|Ferguson|2001|p=148|sp=sí}} Malgrat acabar en el segon lloc en la temporada 1987-88, el Manchester United novament va tornar a ocupar l'11è lloc en la següent temporada.{{harvnp|Barnes|Bostock|Butler|Ferguson|2001|p=148-149|sp=sí}} A punt de ser acomiadat com a mànager, el triomf sobre l'esquadra del [[Crystal Palace Football Club|Crystal Palace]] en la final de la [[FA Cup]] de 1990 va salvar la gestió de Ferguson.<ref>{{ref-notícia|títol=Arise Sir Alex? |url=http://news.bbc.co.uk/1/hi/special_report/1999/05/99/uniteds_treble_triumph/354282.stm |editorial=BBC News |data=27 de maig de 1999 |dataaccés=17 d'abril de 2011}}}}</ref><ref>{{ref-notícia|nom=Chris |cognom=Bevan |títol=How Robins saved Ferguson's job |url=http://news.bbc.co.uk/sport1/hi/football/teams/m/man_utd/6096520.stm |editorial=BBC Sport |data=4 de novembre de 2006 |dataacccés=17 d'abril de 2011}}</ref>
 
==== Anys 1990 ====
Línia 115:
[[Fitxer:David Beckham.jpg|thumb|200px|[[David Beckham]] (1993-2003)]]
[[Fitxer:Ryan Giggs United.jpg|thumb|right|[[Ryan Giggs]] jugant el [[2009]].]]
La següent temporada, l'equip va obtenir la seva primera [[Recopa d'Europa de futbol|Recopa d'Europa]] i va competir en la [[Supercopa d'Europa]] de 1991, on van vèncer als campions de la Copa d'Europa [[Estrella Roja de Belgrad]] per 1-0 en la final disputada a [[Old Trafford]]. El 1992 novament van arribar a les finals i van derrotar al Nottingham Forest per 1–0 a Wembley. A l'any següent, el club va guanyar el seu primer títol de lliga des de 1967, i el 1994 —per primera vegada des de 1957— va obtenir el seu segon títol consecutiu —juntament amb la FA Cup— per completar el primer [[Doblet (futbol)|doblet]] en la història de l'equip. Abans que comencés la temporada 1995-96, el United va anunciar la venda de tres jugadors —Paul Ince (que es va unir a l'[[Inter de Milà]]), [[Mark Hughes]] (que es va unir al Chelsea) i Andréi Kanchelskis (qui es va integrar a l'[[Everton Football Club|Everton]]).<ref>{{ref-notícia|títol=Sir Alex Ferguson 25 years: 'You ca't win anything with kids'|url=http://www.bbc.co.uk/sport/0/football/15527986 |editorial=Bbc.co.uk |data=2 de novembre de 2011 |dataaccés=28 d'abril de 2013}}}}</ref> En comptes de contractar a nous jugadors per reemplaçar als anteriors, Ferguson va preferir donar temps de joc a jugadors joves del planter com [[David Beckham]], [[Ryan Giggs]], Nicky Butt, [[Gary Neville]], i Phil Neville juntament amb [[Paul Scholes]]. Els quatre primers havien format part de l'esquadra alternativa que va guanyar la Copa FA Juvenil de 1992, mentre que els dos últims van participar en les següents tres copes del mateix campionat.<ref>{{ref-notícia|títol=FERGIE'S FLEDGLINGS FLY THE NEST |url=http://www.4thegame.com/club/manchester-united-fc/news/69236/fergie%27S+FLEDGLINGS+FLY+THE+NEST.html |publicació=4thegame.com |data=6 de juliol de 2000 |dataaccés=28 d'abril de 2013}}</ref> Alguns mitjans de premsa van començar a catalogar a aquesta nova generació de jugadors, la mitjana d'edat dels quals era de 24 anys, com els «Fergie's Fledglings» —trad: «novençans de Fergie», aquest últim terme en referència al cognom del tècnic—, i van assenyalar les similituds d'aquesta estratègia amb la implementada per Busby un parell de dècades enrere.<ref>{{ref-notícia|títol=The Fergie babes |url=http://www.thesun.co.uk/sol/homepage/features/3770398/introducing-the-fergie-babes.html|editorial=The Sun |data=30 d'agost de 2010 |dataaccés=28 d'abril de 2013}}</ref> Tot i que alguns van considerar que l'anterior no li garantiria triomfs a l'equip,<ref>{{ref-notícia|títol=Were Fergie's Fledglings the best ever golden generation of footballers? |url=http://www.mirrorfootball.co.uk/opinion/blogs/mirror-football-blog/were-manchester-united-stars-david-beckham-paul-scholes-ryan-giggs-and-the-nevilles-the-best-ever-golden-generation-of-footballers-david-anderson-thinks-so-do-you-article279663.html|editorial=Mirror Football |data=6 de gener de 2010 |dataaccés=28 d'abril de 2013}}</ref> el Manchester United va aconseguir guanyar la [[Premier League]] de 1996 amb un triomf final de 2-0 sobre el [[Middlesbrough Football Club|Middlesbrough]]. Poc després, va derrotar al Liverpool per 1-0 en la final de la [[FA Cup]] per així convertir-se en el primer club anglès a obtenir un segon doblet en la seva història, en guanyar la lliga i la FA Cup. [[Éric Cantona]], triat com el [[Pilota d'Or|futbolista de l'any]], va passar a ser capità de l'equip després de la marxa d'Steve Bruce al [[Birmingham City Football Club|Birmingham City]].
 
La temporada 1998-99 va resultar ser la més reeixida del Manchester United en tota la seva trajectòria, doncs es va convertir en el primer equip a guanyar la [[Premier League]] —en derrotar al [[Tottenham Hotspur Football Club|Tottenham Hotspur]] per 2-1—, la [[FA Cup]] —en vèncer al [[Newcastle United Football Club|Newcastle United]] 2-0, amb gols de [[Teddy Sheringham]] i Scholes— i la [[Lliga de Campions de la UEFA|Champions]] —el «[[Triplet (futbol)|triplet]]»— en la mateixa temporada.<ref>{{ref-notícia|url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/sport/football/353842.stm |títol=United crowned kings of Europe |editorial=BBC Sport |data=26 de maig de 1999 |dataaccés= 17 d'abril de 2011}}</ref> Quan anaven perdent per 1-0 en el temps de descompte de la final de la Champions de 1999, [[Teddy Sheringham]] i [[Ole Gunnar Solskjær]] van marcar els últims gols del partit per al triomf sobre el [[Bayern de Munic]], en un partit que és considerat com una de les millors remuntades de tots els temps.<ref>{{ref-notícia|títol=Sport's greatest ever comebacks |url=http://www.dailymail.co.uk/sport/football/article-350028/sports-greatest-comebacks.html |obra=Daily Mail |data=26 de maig de 2005 |dataaccés=17 d'abril de 2011}}|lloc=Londres}}</ref> A més, el United va guanyar la [[Copa Intercontinental de futbol|Copa Intercontinental]] després de vèncer al [[Palmeiras]] per 1–0 a [[Tòquio]].<ref>{{ref-notícia|nom1=Loris |cognom1=Magnani |nom2=Karel |cognom2=Stokkermans |data= 30 d'abril de 2005 |url=http://www.rsssf.com/tablest/toyota.html |títol=Intercontinental Club Cup |editorial=Rec.Sport.Soccer Statistics Foundation|dataaccés=17 d'abril de 2011}}</ref> Poc després Ferguson va obtenir el nomenament de cavaller per l'[[Orde de l'Imperi Britànic]] pels seus serveis al [[futbol]].<ref>{{ref-notícia|nom=Rob |cognom=Hughes |url=http://www.nytimes.com/2004/03/08/sports/08iht-stud_ed3_.html |títol=Ferguson and Magnier: a truce in the internal warfare at United |obra=International Herald Tribune |data=8 de març de 2004 |dataaccés=17 d'abril de 2011}}}}</ref>
 
==== Anys 2000 ====
Línia 123:
[[Fitxer:Wayne Rooney on fire.jpg|thumb|right|[[Wayne Rooney]] (2004-''vigent'')]]
[[Fitxer:Edwin van derSar playing for MUFC cropped.jpg|thumb|right|[[Edwin van der Sar]] (2005-2011).]]
El 2000 el Manchester United va competir en la primera [[Copa Mundial de Clubs de la FIFA]], celebrada al [[Brasil]],<ref>{{ref-notícia|títol=Football's global power struggle |url=http://news.bbc.co.uk/1/hi/special_report/1999/12/99/world_club_championship/570444.stm |editorial=BBC News |data=20 de desembre de 1999 |dataaccés=17 d'abril de 2011}}}}</ref> i va guanyar la lliga de nou en les temporades 1999-2000 i 2000-01. Van acabar com a subcampions de la lliga 2001-02, i van obtenir una vegada més el títol en la temporada 2002-03. Gairebé al final de la primera temporada, el club va contractar a [[Rio Ferdinand]] —del Leeds United— per 29 milions de lliures. Poc després, va vendre a [[David Beckham]] al [[Reial Madrid]] per 25 milions de lliures. A l'any següent van guanyar la [[FA Cup]] de 2003-04, després de vèncer al [[Millwall Football Club|Millwall]] per 3–0, en la final disputada en el [[Millennium Stadium]], a [[Cardiff]].<ref>{{ref-notícia|títol=Man Utd win FA Cup |url=http://news.bbc.co.uk/sport1/hi/football/fa_cup/3725063.stm |editorial=BBC Sport |data=22 de maig de 2004 |dataaccés=17 d'abril de 2011}}}}</ref>
 
A l'inici de la temporada 2004-05, el Manchester United va contractar al jugador [[Wayne Rooney]] —de l'Everton— per gairebé 26 milions de lliures. En la temporada 2005-06, després que el migcampista [[Roy Keane]] deixés el club per marxar al [[Celtic Football Club|Celtic]], el Manchester United no es va poder classificar per a la ronda de vuitens de final de la Champions per primera vegada en més d'una dècada —després de perdre contra el [[Benfica]]—, no obstant això, va aconseguir assegurar un segon lloc en la lliga en derrotar al [[Wigan Athletic Football Club|Wigan Athletic]] per 4-0, en la final de la [[Copa de la Lliga anglesa de futbol]] de 2006. L'equip va guanyar també la Premier League en les temporades 2006-07 i 2007-08; en aquesta última, el conjunt blanc-i-vermell i el Chelsea estaven empatats en la classificació general de la lliga, la qual cosa indicava que el campió s'adjudicaria l'última jornada. Així, l'11 de maig de 2008, el Manchester United es va coronar campió en derrotar al Wigan Athletic per 2-0, aprofitant al mateix temps l'empat 1-1 entre el Chelsea i el Bolton Wanderers. El 21 de maig, el conjunt va tornar a enfrontar-se al Chelsea en la final de la Copa d'Europa, quedant el marcador 1-1, amb gols de [[Cristiano Ronaldo]] i [[Frank Lampard]]. D'aquesta forma, la final es va resoldre mitjançant els [[penal|penals]], i el Manchester va quedar com a campió per 6-5 —amb els penals errats de [[John Terry]] i [[Nicolas Anelka]] per part del Chelsea, i Cristiano Ronaldo per part del Manchester United—. Aquesta trobada es va jugar a l'[[Estadi Lujniki]], a [[Moscou]], i va passar a ser el segon doblet de l'equip en tota la seva història —el primer doblet concernent als títols de la lliga i la FA Cup, i aquest segon respecte als títols de la lliga i la Football League—. D'altra banda, Giggs va fer un nou rècord en fer la seva aparició número 759 en el club durant el citat partit, amb el que va sobrepassar la marca establerta prèviament per [[Bobby Charlton]].<ref>{{ref-notícia|nom=Peter |cognom=Shuttleworth |títol=Espot-on Giggs overtakes Charlton |url=http://news.bbc.co.uk/sport1/hi/football/teams/m/man_utd/7411587.stm |editorial=BBC Sport |data=21 de maig de 2008 |dataaccés=17 d'abril de 2011}}}}</ref> Al desembre de 2008, després d'haver guanyat la Supercopa d'Anglaterra en derrotar al [[Portsmouth Football Club|Portsmouth]], el club va guanyar la [[Copa Mundial de Clubs de la FIFA]] 2008 en derrotar a la [[Liga Deportiva Universitaria de Quito|Liga de Quito]] per 1-0, i poc després va obtenir el títol de la Football League —en vèncer al Tottenham en la definició per penals— i el seu tercer títol successiu en la Premier League —després de derrotar a l'Arsenal)—, i el 18 en la seva història, amb el que va igualar d'aquesta forma el rècord de títols que posseïa en solitari el Liverpool.<ref>{{ref-notícia|nom=Phil |cognom=McNulty |títol=Man Utd 0–0 Tottenham (aet) |url=http://news.bbc.co.uk/sport1/hi/football/league_cup/7905889.stm |editorial=BBC Sport |data=1 de març de 2009 |dataaccés=17 d'abril de 2011}}}}</ref><ref>{{ref-notícia|nom=Phil |cognom=McNulty |títol=Man Utd 0–0 Arsenal |url=http://news.bbc.co.uk/sport1/hi/football/eng_prem/8038259.stm |editorial=BBC Sport |data=16 de maig de 2009 |dataaccés=17 d'abril de 2011}}}}</ref> El 27 de maig de 2009, el Manchester United va jugar la final de la Champions, la qual va perdre per 2-0 enfront del [[Futbol Club Barcelona|FC Barcelona]], amb gols de [[Samuel Eto'o]] i [[Lionel Messi|Leo Messi]] per part de l'equip català. Aquest estiu, el [[Reial Madrid]] va adquirir a [[Cristiano Ronaldo]] per una xifra rècord de 80 milions de lliures.<ref>{{ref-notícia|nom=Mark |cognom=Odgen |títol=Cristiano Ronaldo transfer: World-record deal shows football is booming, says Sepp Blatter |url=http://www.telegraph.co.uk/sport/football/teams/manchester-united/5517910/cristiano-ronaldo-transfer-world-record-deal-shows-football-is-booming-says-sepp-blatter.html |obra=The Daily Telegraph |data=12 de juny de 2009 |dataaccés=17 d'abril de 2011}} | lloc=Londres}}</ref>
 
==== Anys 2010 ====
[[Fitxer:Ji-Sung Park vs Fulham.jpg|thumb|right|Fotografia d'un partit disputat el 2010, entre el Manchester United i el Fulham.]]
El 2010 el Manchester United va vèncer a l'Aston Villa per 2-1 a Wembley per retenir la [[Copa de la Lliga d'Anglaterra]], la seva primera defensa reeixida d'una copa,<ref>{{ref-notícia|títol=Rooney the hero as United overcome Villa |url=http://soccernet.espn.go.com/report?id=287675&cc=5739 |editorial=ESPNsoccernet |data=28 de febrer de 2010 |dataaccés=17 d'abril de 2011}}}}</ref> i van ser subcampions de la Premier League, en finalitzar amb un sol punt de diferència per sota del Chelsea.<ref>{{ref-notícia|nom=Paul |cognom=Fletcher |títol=Man Utd 4-0 Stoke |url=http://news.bbc.co.uk/sport1/hi/football/eng_prem/8664533.stm |editorial=BBC Sport |data=9 de maig de 2010 |dataacccés=17 d'abril de 2011}}</ref> De manera oposada, el [[Bayern de Munic]] els va eliminar en la fase de quarts de final de la Champions per la regla del [[Regla del gol de visitant|gol de visitant]].<ref>{{ref-notícia|nom=Phil |cognom=McNulty |títol=Man Utd 3-2 Bayern Munich (agg 4-4) |url=http://news.bbc.co.uk/sport1/hi/football/europe/8604742.stm |editorial=BBC Sport |data=7 d'abril de 2010 |dataaccés=17 d'abril de 2011}}}}</ref> El 8 d'agost de 2010, el Manchester United va vèncer al Chelsea 3–1 per guanyar així la Supercopa d'Anglaterra. Per a la temporada 2010-11 de la Premier League, el club va contractar per 7 milions de lliures a [[Javier Hernández Balcázar]] —conegut amb el sobrenom de «Chicharito»—,<ref>{{ref-notícia|nom= |cognom= |títol='Chicharito' deixa Chivas i marxa al Manchester United |url=http://www.informador.com.mx/deportes/2010/191969/6/chicharito-deja-chivas-y-se-va-al-manchester-united.htm |editorial=Informador.com.mx |data=8 d'abril de 2010 |dataaccés=4 d'octubre de 2011}}</ref><ref>{{ref-notícia|nom= |cognom= |títol=Manchester United sign Mexico striker Javier Hernandez for £8m and friendly match |url=http://www.timesonline.co.uk/tol/sport/football/article7092082.ece|editorial=Times Online|data=9 d'abril de 2010 |dataaccés=4 d'octubre de 2011|llengua=anglès}}</ref> que va rebre elogis per part de Ferguson per ser el primer davanter des de [[Ruud van Nistelrooy]] a anotar 20 gols en la seva temporada debutant a l'equip.<ref>{{ref-notícia|nom= |cognom= |títol=Manchester United on brink of record 19th title after win over Chelsea|url=http://www.guardian.co.uk/football/2011/may/09/sir-alex-ferguson-manchester-united-liverpool-titles|editorial=The Guardian|data=9 de maig de 2011 |dataaccés=4 d'octubre de 2011|llengua=anglès}}</ref> Si bé van ser vençuts a les semifinals de la FA Cup d'aquest any, per 1-0, contra el Manchester City, poc després van obtenir el seu 19è títol de la Premier League, en empatar amb el Blackburn Rovers el 14 de maig de 2011 i aconseguir un total de 77 punts al final del torneig, la qual cosa el va posicionar en solitari com l'equip més guanyador d'Anglaterra en el que a títols de lliga es refereix.<ref>{{ref-notícia|títol=Manchester United clinch record 19th english title |url=http://www.independent.co.uk/sport/football/premier-league/manchester-united-clinch-record-19th-english-title-2284086.html | editorial=The Independent |data=14 de maig de 2011 |dataaccés=14 de maig de 2011}}</ref> En la final de la [[Lliga de Campions de la UEFA|Champions d'aquesta temporada]], duta a terme a l'[[estadi de Wembley]], es van enfrontar de nou al [[FC Barcelona]], que els va derrotar amb un marcador de 3-1 —l'únic gol del club anglès anotat per Rooney—.
 
La temporada següent va ser escassa quant a títols. Encara que van retenir la Supercopa d'Anglaterra després de derrotar per 3-2 al Manchester City —l'únic assoliment de l'equip en aquesta campanya—, van quedar fora de la Champions en la fase de grups després d'obtenir solament nou punts; va ser la tercera vegada que l'equip blanc-i-vermell era eliminat en aquesta ronda de la competició europea durant la gestió de Ferguson.<ref>{{ref-notícia|títol=UCL: Man.Utd i Man.City, eliminats |url=http://espndeportes.espn.go.com/news/story?id=1430676&s=uef&type=story | editorial=ESPN|data=7 de desembre de 2011 |dataaccés=28 d'abril de 2013}}}}</ref> De manera similar, van quedar com a subcampions de la Premier League; si bé van obtenir la mateixa quantitat de punts que el Manchester City, aquest últim va tenir una major diferència de gols que el United. En la campanya de 2012-13, van tornar a guanyar la Premier League per 20a vegada en tota la seva història, amb una participació notable del davanter recentment fitxat [[Robin van Persie]], provinent de l'Arsenal i al que van contractar per la quantitat de 24 milions de lliures.<ref>{{ref-notícia|títol=Robin van Persie s'equivoca de vestuari en la seva primera visita com a rival a l'Emirates Stadium |url=http://www.20minutos.es/noticia/1799599/0/robin-van-persie/manchester-united/arsenal/ | editorial=20minutos.es|data=28 d'abril de 2013}}|dataaccés=28 d'abril de 2013}}}}</ref> Quant a l'edició de la Champions, el club va ser derrotat pel [[Reial Madrid]], per 3-2, en la ronda de vuitens de final.
 
El 19 de maig de 2013 Ferguson es va retirar com a director tècnic, després de 26 anys al capdavant del club anglès. Al llarg d'aquest període, va portar a l'equip a la consecució de 38 títols, aspecte que l'ha portat a ser considerat com l'entrenador de futbol més reeixit de la història del futbol anglès.<ref>{{ref-notícia|títol=Anuncia Alex Ferguson el seu retir del futbol|url=http://www.excelsior.com.mx/adrenalina/2013/05/08/898028|editorial=Excélsior|data=8 de maig de 2013|dataaccés=8 de maig de 2013}}</ref><ref>{{ref-notícia|títol=Es retira Alex Ferguson del Manchester United|url=http://www.informador.com.mx/deportes/2013/456272/6/se-retira-alex-ferguson-del-manchester-united.htm| editorial=Informador.com.mx|data=8 de maig de 2013|dataaccés=8 de maig de 2013}}</ref><ref>{{ref-notícia|títol=Alex Ferguson anuncia el seu retir del Manchester United|url=http://www.bbc.co.uk/mundo/ultimas_noticias/2013/05/130508_ultnot_ferguson_retiro_manchester_rg.shtml| editorial=Bbc.co.uk|data=8 de maig de 2013|dataaccés=8 de maig de 2013}}</ref>
Línia 146:
En una fotografia de l'equip Newton Heath el 1892, s'observa que els jugadors vesteixen una samarreta amb quadres vermells i blancs, i pantalons blaus.{{Cita Harvard|Barnes|Bostock|Butler|Ferguson|2001|p=48|sp=sí}} Entre 1894 i 1896 els jugadors portaven samarretes de color verd i or que després serien reemplaçades per les samarretes blanques, que es feien acompanyar de pantalons blaus. Després del canvi de nom del club el 1902, els colors van canviar i l'uniforme va consistir en samarretes vermelles, pantalons curts blancs i mitjons negres, el qual es va convertir en la vestimenta estàndard del Manchester United. Per al joc de la final de l'FA Cup el 1909 —el qual van guanyar—, van usar samarretes blanques amb un [[xebró]] vermell, i un escut amb una rosa vermella de [[Lancashire]] situat just en el costat esquerre del pit. Pels següents anys no es van fer modificacions importants a l'uniforme, fins a l'any 1922 quan l'equip va adoptar les samarretes blanques que tenien una «V» de color vermell fosc al voltant del coll, similar a la samarreta usada en la final de l'FA Cup de 1909. Aquest nou canvi va prevaler fins a l'any 1927. El 1934, els jugadors lluïen samarretes amb cèrcols de color cirera i blanc, encara que la següent temporada la samarreta vermella va tornar a usar-se després d'aconseguir la posició més baixa en la Second Division —20è lloc—. Els mitjons negres van canviar a blanc de 1959 a 1965, quan finalment van ser reemplaçats amb mitjons vermells fins a 1971, moment en què el club va tornar a usar els negres.
 
L'uniforme del Manchester United de visitant amb freqüència ha consistit en una samarreta blanca, pantalons negres i mitjons blancs, encara que hi ha hagut diverses excepcions. Entre aquestes s'inclou la samarreta blava marina amb ratlles horitzontals platejades usades durant la temporada 1999-2000,{{harvnp|Devlin|2005|p=157|sp=sí}} i l'uniforme que es va usar el 2010, que consistia en una samarreta blanca amb quadres vermells i negres en les mànigues, acompanyada de pantalons curts negres i mitges blanques.<ref>{{ref-notícia|títol=United unveil new away kit |url=http://www.manutd.com/en/news-and-features/club-news/2010/aug/united-unveil-new-away-kit.aspx |editorial=Manutd.com (Manchester United) |data=4 d'agost de 2010 |dataaccés=17 d'abril de 2011}}}}</ref> En la temporada 1995-96, es va usar un kit completament gris, encara que va deixar d'utilitzar-se després de dos jocs a causa que els jugadors deien tenir problemes per situar ràpidament als seus companys entre la multitud.<ref>{{ref-notícia|títol=Grey day for Manchester United |url=http://news.bbc.co.uk/sportacademy/hi/sa/tennis/features/newsid_2223000/2223651.stm |editorial=BBC Sport |data=30 d'agost de 2006|dataaccés=17 d'abril de 2011}}</ref> El 2001, per celebrar 100 anys com «Manchester United», es va estrenar un kit blanc/daurat, encara que les samarretes usades en aquesta època no venien en doble presentació. El tercer kit del club és usualment de color blau, sent usat majoritàriament durant la temporada 2008-2009, per celebrar 40 anys des que es va usar aquest uniforme per al primer triomf del club en la Copa d'Europa el 1968.<ref>{{ref-notícia|títol=New blue kit for 08/09 |url=http://www.manutd.com/en/news-and-features/club-news/2008/aug/new-blue-kit-for-0809.aspx |editorial=Manutd.com (Manchester United) |data=28 d'agost de 2008 |dataaccés=17 d'abril de 2011}}}}</ref> Algunes excepcions inclouen les samarretes amb franges blaves i blanques usades durant la temporada 1994-1995, un kit totalment negre vestit durant la temporada del triplet, i les samarretes blanques amb ratlles negres i vermelles horitzontals vestides entre 2003 i 2005. El kit de visitant del club usat en la temporada 2008-09 —una samarreta blanca amb seccions blaves i vermelles, pantalons blaus i mitges blanques— es va utilitzar com a tercer kit de l'equip en la temporada 2009-10.<ref>{{ref-notícia|nom=Gemma |cognom=Thompson |títol=Free trophy pic with new kit |url=http://www.manutd.com/en/news-and-features/club-news/2008/jul/free-trophy-pic-with-new-kit.aspx |editorial=Manutd.com (Manchester United) |data=18 de juliol de 2008 |dataaccés=17 d'abril de 2011}}}}</ref><ref>{{ref-web|títol=Third Kit 2009/10 |url=http://store.manutd.com/stores/manutd/products/kit_selector.aspx?selector=268 |editor=Manutd.com (Manchester United) |dataaccés=17 d'abril de 2011}}</ref>
 
=== Evolució de l'uniforme ===
Línia 308:
Els bombardejos durant la [[Segona Guerra Mundial]] van destruir gran part de l'estadi. El túnel central de la graderia sud va ser l'única cosa que va quedar d'aquella època. Al final de la guerra, el club va obtenir una compensació per part de la War Damage Commision per un total de 22.278 lliures. Mentre el procés de reconstrucció es duia a terme, l'equip va disputar els seus partits com a local a l'estadi Maine Road del Manchester City. A l'any, el Manchester United va haver de pagar 5.000 lliures conjuminat a un percentatge nominal sobre les entrades de cada partit.{{harvnp|White|2007|pp=11|sp=sí}} Posteriors millores van incloure l'addició dels sostres, primer a l'extrem Stretford i després a les tribunes de les zones nord i est. Els sostres eren sostinguts per pilars que obstruïen la visió de molts espectadors, per la qual cosa van ser substituïts eventualment amb una estructura de [[mènsula]]. L'extrem Stretford va ser de fet l'última zona de l'estadi a la qual se li va proporcionar l'estructura de mènsula, la qual es va completar a temps per a la temporada de 1993-94. El 25 de març de 1957 es van estrenar quatre torres de {{convert|180|ft|m}} que van tenir un cost de 40.000 lliures, cadascuna amb una capacitat de 54 reflectores individuals. Aquestes es van desmantellar el 1987 per ser reemplaçades per un sistema d'il·luminació integrat en el sostre de cada tribuna, el qual roman en l'actualitat.{{harvnp|Barnes|Bostock|Butler|Ferguson|2001|pp=44-45|sp=sí}}
 
El 1993 l'informe Taylor va exigir que per a un estadi com [[Old Trafford]] la capacitat mínima devia ser de 44.000 espectadors. El 1995 la zona nord es va redissenyar en tres nivells, amb el que es va restaurar així la capacitat a aproximadament 55.000 espectadors. Per al final de la temporada 1998-99, es van afegir segons nivells a les tribunes est i oest de l'estadi, aconseguint-se una nova capacitat de gairebé 67.000 assistents, i entre juliol de 2005 i maig de 2006 es van afegir més seients per mitjà dels segons nivells en els quadrants nord-oest i nord-est. Alguns dels nous seients es van utilitzar per primera vegada el 26 de març de 2006, quan es va registrar un nou rècord d'assistència a la [[Premier League]] de 69.070 espectadors.<ref>{{ref-notícia|títol=Man Utd 3–0 Birmingham |url=http://news.bbc.co.uk/sport1/hi/football/eng_prem/4820120.stm |obra=BBC Sport |editorial=British Broadcasting Corporation |data=26 de març de 2006 |dataaccés=18 d'abril de 2011}}}}</ref> El rècord anterior va ser vençut el 31 de març de 2007, quan es va registrar una assistència de 76.098 espectadors al partit entre el Manchester United i el [[Blackburn Rovers Football Club|Blackburn Rovers]], conjunt al qual van derrotar per 4-1, amb solament 114 seients desocupats (un 0,15% de la capacitat total d'Old Trafford de 76.212 seients).<ref>{{ref-notícia|nom=Nick |cognom=Coppack |títol=Report: United 4 Blackburn 1 |url=http://www.manutd.com/en/fixtures-and-results/match-reports/2007/mar/report-united-4-blackburn-1.aspx |editorial=Manutd.com (Manchester United) |data=31 de març de 2007 |dataaccés=18 d'abril de 2011}}}}</ref> El 2009 es van reorganitzar els seients i es va reduir la capacitat a 75.957 espectadors.{{Cita Harvard|Morgan|2010|pp=44-48|sp=sí}}<ref>{{ref-notícia|nom=Steve |cognom=Bartram |títol=OT100 #9: Record gate |url=http://www.manutd.com/en/news-and-features/the-ot-100-news/2009/nov/ot100-9-record-gate.aspx |editorial=Manutd.com (Manchester United) |data=19 de novembre de 2009 |dataaccés=18 d'abril de 2011}}}}</ref> Per a la temporada 2012-13, havien 75.765 seients disponibles per a l'audiència.
 
== Suport i afició ==
Línia 316:
 
=== Rivalitats ===
El Manchester United té rivalitats amb quatre equips: [[Leeds United Football Club|Leeds United]], [[Liverpool Football Club|Liverpool]], [[Manchester City Football Club|Manchester City]] —amb el qual disputa el derbi de [[Manchester]]— i l'[[Arsenal Football Club|Arsenal]].<ref>{{ref-notícia|nom=Martin |cognom=Smith |títol=Bitter rivals do battle |url=http://www.telegraph.co.uk/sport/football/2297404/wolves-v-west-brom-bitter-rivals-do-battle.html |obra=The Daily Telegraph |data=15 d'abril de 2008 |dataaccés=18 d'abril de 2011}} | lloc=Londres}}</ref><ref>{{ref-notícia|nom=Simon |cognom=Stone |títol=Giggs: Liverpool our biggest test|url=http://menmedia.co.uk/manchestereveningnews/sport/football/manchester_united/s/174/174381_giggs_liverpool_our_biggest_test.html |obra=Manchester Evening News |data=16 de setembre de 2005 |dataaccés=18 d'abril de 2011}}}}</ref><ref>{{ref-notícia|títol=Top 10 Manchester United v/s Arsenal clashes that defined the rivalry|url=http://www.dnaindia.com/sport/report-epl-2015-10-classic-arsenal-manchester-united-matches-that-defined-the-rivalry-2131545|editorial=Dnaindia.com |data=28 de febrer de 2016 |dataaccés=29 de maig de 2016}}</ref>
 
La rivalitat amb el Liverpool va sorgir d'una competència entre ambdues ciutats durant la [[Revolució Industrial]], quan [[Manchester]] era notable per la seva indústria tèxtil mentre que [[Liverpool]] era sobretot un important port.<ref>{{ref-notícia|url=http://news.bbc.co.uk/1/hi/magazine/6956608.stm |títol=Scouse v Manc |data=21 d'agost de 2007 |editorial=BBC Sport |cognom=Rohrer |nom=Finlo |dataaccés=18 d'abril de 2011}}}}</ref> D'altra banda, la «rivalitat de les roses» amb [[Leeds]] té el seu origen en la [[Guerra de les Dues Roses]] disputada entre la [[Casa de Lancaster]] i la [[Casa de York]], on el Manchester United representa a [[Lancashire]] i el Leeds a [[Yorkshire]].{{harvnp|Dunning|1999|p=151|sp=sí}} La competència amb el Manchester City obeeix al fet que tots dos equips pertanyen a la mateixa ciutat anglesa, mentre que la disputa entre l'Arsenal i els Red Devils es deu a la lleugera diferència en la quantitat de títols de lliga que posseeix cadascun.<ref>{{ref-web|url=http://www.arsenal-world.co.uk/head_to_head/arsenal/vs/manchester_united/index.shtml|títol=Arsenal v Manchester United head-to-head record|publicació=Arsenal Football Club|dataaccés=24 de maig de 2016}}</ref>
 
== Marca global ==
[[Fitxer:Aeroflot Sukhoi Superjet 100-95 RA-89002 SVO 2012-4-6.png|thumb|[[Aeroflot]] és un vehicle oficial del club.]]
El Manchester United constitueix una [[Marca (registre)|marca]] amb notable presència global; un informe de l'any 2009 va valorar la marca i les propietats intel·lectuals associades al club en 329 milions de lliures, donant-li una qualificació de AAA («Extremadament forta»).<ref>{{ref-web|títol=The Power of Brands |url=http://www.brandfinance.com/uploads/pdfs/sxb_issue3_p18-23.pdf |editor=SoccerEx |dataaccés=18 d'abril de 2011}} |data=Q1 2009 |format=PDF</ref> El 2010 la revista ''[[Forbes]]'' va classificar al Manchester United en el segon lloc del seu llistat de les deu marques d'equips esportius més reeixides, solament per sota dels [[New York Yankees]], amb una fortuna estimada en 285 milions de [[Dòlar dels Estats Units|dòlars]] (la qual cosa representa el 16% del valor total del club calculat en 1.835 milions de dòlars).<ref>{{ref-web|nom=Peter J. |cognom=Schwartz |títol=The Most Valuable Sports Team Brands |url=http://www.forbes.com/2010/05/17/most-valuable-sports-team-brands-business-sports-brands.html |obra=Forbes Magazine |data=18 de maig de 2010 |dataaccés=18 d'abril de 2011}}</ref> El conjunt va ocupar el tercer lloc de la Deloitte Football Money League de 2011 —per darrere del [[Reial Madrid]] i el [[FC Barcelona]]—.<ref>{{ref-notícia|títol=Reial Madrid becomes the first sports team in the world to generate €400m in revenues as it tops Deloitte Football Money League |url=http://www.deloitte.com/view/en_gb/uk/industries/sportsbusinessgroup/d039400401a17210vgnvcm100000ba42f00arcrd.htm |editorial=Deloitte |data=2 de març de 2010 |dataaccés=18 d'abril de 2011}}}}</ref>
 
La força de la marca global del Manchester United és sovint atribuïda a la reestructuració que li va fer Busby a l'equip i el subsegüent èxit que va envoltar al club després del desastre aeri de Munic, un succés que va atreure l'atenció mundial. La plantilla d'aquesta època incloïa a Bobby Charlton, Nobby Stiles —integrants de la [[Selecció de futbol d'Anglaterra|selecció nacional d'Anglaterra]] que va guanyar la [[Copa del Món de Futbol de 1966|Copa Mundial de 1966]]—, Denis Law i George Best. L'estil ofensiu de joc adoptat per aquesta esquadra —en contrast a l'enfocament defensiu estil ''[[catenaccio]]'' difós pels principals equips italians d'aquesta època— «va capturar la imaginació de l'audiència anglesa».{{Cita Harvard|Hamil|2008|p=116|sp=sí}} L'equip de Busby també era associat amb l'alliberament de la societat occidental durant els anys 1960. George Best, sobrenomenat com el «cinquè [[The Beatles|Beatle]]» pel seu icònic tall de cabell, es va convertir en el primer futbolista a desenvolupar de forma significativa un perfil fora de la premsa esportiva.
 
A més de ser el primer club de futbol anglès a cotitzar a la [[Borsa de Londres]] el 1991, el Manchester United va aconseguir un capital notable amb el qual aniria desenvolupant la seva estratègia comercial. L'enfocament del club en l'èxit comercial i esportiu va portar amb si beneficis importants en una indústria que amb freqüència es caracteritza per les pèrdues cròniques.{{harvnp|Hamil|2008|p=124|sp=sí}} La força de la marca del Manchester United es va veure reforçada per una intensa atenció dels mitjans en alguns jugadors del planter, més notablement en [[David Beckham]] —qui ràpidament va desenvolupar la seva pròpia marca global individual—. Aquesta atenció sovint genera un major interès en les activitats que tenen a veure amb els partits a disputar-se, i per tant crea oportunitats de patrocini —el valor del qual és manejat per l'exposició televisiva—.{{harvnp|Hamil|2008|p=121|sp=sí}} Durant el seu pas pel club, la popularitat de Beckham va arribar al continent asiàtic i es va convertir en la raó de l'èxit comercial de l'equip en aquesta regió del món.<ref>{{ref-notícia|títol=Beckham fever grips Japan |url=http://news.bbc.co.uk/1/hi/world/asia-pacific/2999514.stm |editorial=BBC Sport |data=18 de juny de 2003 |dataaccés=18 d'abril de 2011}}}}</ref>
 
A causa dels resultats cada vegada millors que l'esquadra va anar obtenint a la lliga en relació a una major quota de drets de televisió, l'èxit en el camp genera encara un major ingrés per a l'equip. Des dels començaments de la [[Premier League]], el Manchester United ha rebut la major quota d'ingressos generada per un acord de transmissió amb la cadena [[British Sky Broadcasting|BSkyB]].{{harvnp|Hamil|2008|p=120|sp=sí}} Així mateix, el club s'ha fet creditor constantment als més alts ingressos comercials que qualsevol altre equip anglès. En la temporada 2005-2006, la divisió comercial del Manchester United va generar fins a 51 milions de lliures en comparació als 42,5 milions del Chelsea, els 39,3 milions del Liverpool, els 34 milions de l'Arsenal i els 27,9 milions del Newcastle United. Una relació de patrocini clau en tot això ha estat amb la companyia [[Nike, Inc.|Nike]], doncs en un contracte signat el 2002 per 303 milions de lliures durant tretze anys, gestiona les operacions de mercat del club com a part d'una associació entre el club i l'empresa.{{harvnp|Hamil|2008|p=122|sp=sí}} A través del ''Manchester United Finance'' i de l'esquema d'afiliació del club, ''One United'', aquells que tenen una afinitat pel club poden comprar una sèrie de mercaderies i serveis propis de la marca. En addició a l'anterior, els serveis de l'equip en els mitjans de comunicació —tals com el canal de televisió del club, MUTV— han permès que el Manchester United estengui la seva base de seguidors a una xifra encara major a la qual és capaç d'albergar en el seu estadi [[Old Trafford]].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Manchester_United_Football_Club»