[[Fitxer:Roman Empire.png|thumb|Mapa de l'[[imperi romà]] a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), [[14]] dC (groc) i [[117]] dC (verd).]]
'''Hispània''' era el nom donat durant l'[[imperi romà]] a la [[península Ibèrica]]. Contenia les províncies [[Tarraconense|Hispània Tarraconensis]], [[Bètica|Hispània Baetica]] i [[Lusitània|Lusitania]], si bé en una primera divisió les dues últimes formaven una única província ([[Hispània Ulterior]]) en contraposició a [[Hispània Citerior]].
== El nom ==
El nom '''Hispània''' apareix per primer cop el [[200 aC]] i ve dels fenicis. Sembla que voldria dir "ocult" o "terra de [[conills]]" (un animal abundant a la península i desconegut a Àfrica aleshores). La paraula fenícia i hebrea per conill era "tsapan" i la primera vocal s'eliminava al dialecte parlat al sud de la península, el que deixava de fet "span". A una medalla d'Adrià, Hispània és personificada en un conill.
Als textos de l'època hi ha confusió amb el terme [[Ibèria]], emprat pels grecs, i que sembla derivar del riu Iberus ([[Ebre]]). [[Hespèria]] fou el seu nom grec utilitzat pels poetes, equivalent a Occident en la divisió del món en quatre parts (Líbia o sud, Àsia o est; Europa el nord i Hespèria l'oest)
[[Cèltica]] fou el nom donat a les regions occidental i en especial a Hispània poblada pels celtes. Ephorus anomenà Cèltica a l'oest de la península i [[Ibèria]] a l'est. Finalment també es va dir [[Tartessos]] a la part sud a la vora de l'Estret, en contraposició a Ibèria per la resta.
En textos de l'edat mitjana, de vegades s'utilitza erròniament el nom d'Hispània per a indicar el comtat d'Hesbania, el nom llatinitzat del comtat merovingi d'[[Haspengouw]].
