Hubert de Lieja: diferència entre les revisions

Al [[727]] va morir a [[Tervuren]] al ducat de Brabant, i el seu fill Floribert va succeir-lo a la seu. Va ser enterrat a l'església de Sant Pere de Lieja, però les seves restes van transferir-se el [[825]] a l'abadia d'Andagium (avui [[Saint-Hubert (Bèlgica)|Saint-Hubert]], que va esdevenir un lloc de romeria. Durant la [[revolució francesa]], les seves [[relíquia|relíquies]] van desaparèixer.<ref>{{Ref-llibresfn|cognom=Loise|nom=Ferdinand|títol=Hubert (Saint)|url=http://www.academieroyale.be/Academie/documents/FichierPDFBiographieNationaleTome2050.pdf|format=pdf|volum=volum 9: ''Helmont-Hyperius|llengua=francès|data=1886-1887|editorial=Emilep Bruylant|lloc=Brussel·les|pàgines=591-601|isbn=}}</ref>

Segons la llegenda que es va popularitzarpublicar al segle XV, set segles més tard i inspirada en la de Sant [[Eustaqui de Roma]], Hubert estimava la vida de l'alta societat i era un apassionat de la caça, tant que també va anar a caçar un Divendresdia Santde festa, deixant de banda els seus deures religiosos. Les fonts divergeixen, sobre el dia exacte: divendres sant, pasqua o nadal.{{sfn|Loise||1886-1887|p=592}} No hi ha fets documentats sobre la seva conversió.<ref>{{ref-web|nom = René |cognom= Kaenzig| url =http://www.st-hubert-du-grand-val.org/ACCUEIL004.pdf|títol = La Légende de Saint-Hubert|data = març de 2008|llengua = francès |editor= Confrérie St Hubert du Grand-Val| format = pdf}}</ref> Ningú no el volgué acompanyar. Va trobar un gran cérvol blanc que portava un crucifix entre les banyes. Hubert el perseguí però el cérvol fugia, fins que va aturar-se i se sentí una veu que li va dir: «Hubert! Fins quan perseguiràs els animals al bosc? Fins quan aquesta passió vana farà que oblidis la salut de la teva ànima?». Hubert, temerós, s'agenollà i preguntà: «Senyor! Què haig de fer?». La veu li indicà que es convertís si no volia acabar a l'infern i el convidà a deixar la seva vida dissoluta, i que s'adrecés al bisbe Lambert. Va anar a buscar, doncs, [[Lambert de Lieja|Llambert de Maastricht]] i es va posar sota la seva direcció espiritual. Va renunciar als seus béns i títols que va cedir al seu germà Odó, a qui va confiar la cura del seu fill [[Floribert de Lieja|Floribert]].