Diferència entre revisions de la pàgina «Bus en sèrie universal»

cap resum d'edició
m (Bot: Revertit a la revisió 18596784 per ArnauBot el 2017-06-29T11:06:55Z)
[[Categoria:Connectors]]
{{infobox connector
| name = Bus Sèrie Universal (USB)
| pin4_name =
| pinout_notes =}}
El '''Bus Sèrie Universal''' (conegut universalment com a '''USB''' per les seves sigles en anglès de Universal Serial Bus) és un estàndard industrial desenvolupat a mitjans dels anys 90 que defineix el cablejat, els connectors i el protocol de comunicacions emprat en un bus de dades per a connectar, comunicar i alimentar perifèrics des dels ordinadors.<ref>{{citar ref|url= http://simson.net/clips/1999/99.Globe.05-20.USB_deserves_more_support+.shtml |títol=Business|consulta=2011-12-12|obra= Boston Globe Online |títol= Business |citació= USB deserves more support |editorial=Simson |data= 1995-12-31 |consultacitació=2011-12-12USB deserves more support}}</ref>
 
L'USB es va dissenyar per a estandarditzar la connexió entre els ordinadors i els seus perifèrics, com per exemple: teclat, ratolí, càmera digital, impressora, reproductor multimèdia, disc dur i placa de xarxa, tant per comunicar-los com per proporcionar corrent elèctric als perifèrics. També ha esdevingut comú en altres dispositius com telèfons intel·ligents, PDA i consoles de vídeo jocs.<ref>{{citar ref|citació= Sony Playstation 3 60 GB |títol= Consoles | type = review |obra= CNet | url = http://reviews.cnet.com/consoles/sony-playstation-3-60gb/4505-10109_7-31355103.html|títol=Consoles|obra=CNet|citació=Sony Playstation 3 60 GB|type=review}}</ref> L'USB ha substituït una gran varietat d'interfícies anteriors, com el [[port sèrie]] i el [[port paral·lel]] així com l'alimentador elèctric extern de molts dispositius portàtilspene.
 
== Resum ==
Fent-ne un resum general, hi ha quatre tipus o mides de sistemes de connexió USB: 1) el més antic "estàndard" (per exemple el dels discs durs flash per USB), 2) l'encara vigent "Mini", 3) el "Micro" i, 4), el versàtil format [[USB On-The-Go]], que es troba tant en mida Mini com Micro.
 
A diferència del cablejat elèctric comú a lesels casespenes particulars, cada extrem dels cables USB té un tipus diferent de connector: un A i un B. (una part de l'objectiu d'aquest disseny és el d'evitar els curtcircuits i danys d'equips per error en la connexió). Així, en general, qualsevol de les quatre mides requereix 4 tipus diferents de connector: un mascle i femella A a un extrem i un mascle i femella B a l'altre.
Encara que sembli il·lògic, el format "micro" és el més resistent.
 
 
== Història ==
[[Fitxer:USB Icon.svg|thumb|left|alt=El logotip bàsic USB amb el ''trident''.|El logotip bàsic USB amb el ''trident de Poseido digital''<ref>http://www.usb.org/developers/docs/icon_design.pdf</ref>]]
 
L'any 1994 set empreses van començar el desenvolupament de l'USB: Compaq, [[Digital Equipment Corporation|DEC]], [[IBM]], [[Intel]], [[Microsoft]], [[NEC]] i [[Nortel]]. L'objectiu era simplificar la connexió de dispositius externs als ordinadors substituint un grapat de connectors al darrere dels ordinadors, simplificant-ne l'ús i la configuració del programari de tots els dispositius que es connectessin per USB, millorant també la velocitat de transferència de dades entre l'ordinador i el perifèric. Un equip que incloïa l'Ajay Bhatt va treballar en l'estàndard a Intel,<ref>{{citar ref| url = http://www.intel.com/pressroom/kits/bios/abhatt.htm |títol= Ajay Bhatt: Fellow |editorial= [[Intel Corporation|Intel]] | type = biography}}</ref><ref>{{ref-web| url = http://www.oregonlive.com/business/index.ssf/2009/05/intel_ad_campaign_remakes_rese.html|títol=Intel ad campaign remakes researchers into rock stars|consulta=23 setembre 2009|nom=Mark Graves|editor=[[The Oregonian]]|data= 9 maig 2009 |consulta= 23 setembre 2009}}</ref> empresa que va produir els primers circuits integrats implementant l'USB l'any 1995.<ref name="1394_2_4">{{ref-llibre|editor-first =Hui | editor1-last = Pan | editor2-first = Paul | editor2-last =Polishuk|títol= 1394 Monthly Newsletter|url = http://books.google.com/books?id=fRvbxgH4wmsC&pg=PA7 |consulta= 23 octubre 2012|editorial= Information Gatekeepers |pàgines= 7–9|id = GGKEY:H5S2XNXNH99|editor-first=Hui|editor1-last=Pan|editor2-first=Paul|editor2-last=Polishuk}}</ref>
 
L'especificació original de la versió USB 1.0, de gener de 1996, era capaç de realitzar transferències de dades a 1,5 Mbit/s en "Low Speed" i de 12 Mbit/s en "Full Speed".<ref name="1394_2_4" /> La primera versió d'àmplia acceptació va ser la 1.1, al setembre de 1998. La transferència a 12 Mbit/s estava destinada a dispositius amb més velocitat, com els discs durs, i la d'1,5 Mbit/s als més lents, com el joystick.<ref>{{ref-web|nomurl=Peter |cognom=Seebach |data= 26 abril 2005 http://www.ibm.com/developerworks/power/library/pa-spec7.html|títol=Standards and specs: The ins and outs of USB|consulta=8 setembre 2012|nom=Peter|cognom=Seebach|editor=IBM| urldata=http://www.ibm.com/developerworks/power/library/pa-spec7.html26 abril 2005|urlarxiu=http://web.archive.org/web/20100110094907/http://www.ibm.com/developerworks/power/library/pa-spec7.html |dataarxiu=2010-01-10 |consulta= 8 setembre 2012}}</ref>
 
[[Fitxer:USB-Connector-Standard.jpg|thumbnail|Un connector estàndard USB tipus A, el més habitual.]]
L'especificació 2.0, des va publicar l'abril de 2000 i el va ratificar el Fòrum d'Implementadors del USB (USB-IF) a finals de 2001. De forma conjunta, [[Hewlett-Packard]], Intel, Lucent Technologies (actualment Alcatel-Lucent), NEC i [[Philips]] varen permetre el desenvolupament d'una versió amb una versió de transferència més alta, amb l'especificació resultant de 480 Mbit/s, quaranta cops major a l'especificació original 1.1.
 
La versió 3.0 de l'especificació es va publicar el novembre de 2008. Els seus majors objectius van ser incrementar la velocitat de transferència fins a 5 Gbit/s, reduir el consum elèctric, incrementar l'aportació de corrent elèctric als dispositius i que fos retrocompatible amb la versió 2.0.<ref>{{ref-llibre|títol=Universal Serial Bus Specification Revision 3.0: 3.1 |pàgina=41 (3–1) | url = http://www.usb.org/developers/docs/usb_30_spec_081312.zip|format=Zip|consulta=14 octubre 2011|data= 9 setembre 2011 | format pàgina=41 Zip |consulta= 14 octubre 2011(3–1)}}<sup> 08-Sep-2012</sup></ref> L'USB 3.0 inclou un bus més ràpid anomenat SuperSpped en paral·lel amb el bus USB 2.0.<ref>{{ref-llibre|títol=Universal Serial Bus Specification Revision 3.0: 1.6 |pàgina=31 (1–3) | url= http://www.usb.org/developers/docs/usb_30_spec_081312.zip |data= 9 setembre 2011 | format = Zip |consulta= 14 octubre 2011|data=9 setembre 2011|pàgina=31 (1–3)}}</ref> Per aquesta raó, la no va versió també s'anomena "SuperSpeed".<ref name ="usb_3_article">{{ref-web|data= 9 gener 2010 |títol= USB 3.0 SuperSpeed gone wild at CES 2010, trumps even your new SSD | url= http://www.engadget.com/2010/01/09/usb-3-0-superspeed-gone-wild-at-ces-2010-trumps-even-your-new-s/|títol=USB 3.0 SuperSpeed gone wild at CES 2010, trumps even your new SSD|consulta= 2011-02-20|data=9 gener 2010}}</ref> Els primers dispositius equipats amb la versió 3.0 es varen presentar el gener de 2010.<ref name="usb_3_article" /><ref name="usb_3_article2">{{ref-web|data= 11 gener 2010 |títol= USB 3.0 Finally Arrives | url = http://www.pcworld.com/article/186566/usb_30_finally_arrives.html|títol=USB 3.0 Finally Arrives|consulta=2011-02-20|data=11 gener 2010}}</ref>
 
L'any 2008 ja hi havia aproximadament 60.000 milions de ports i interfícies USB al mercat mundial i se'n venien uns 20.000 milions cada any.<ref>{{ref-web|obra= PC world | url=http://www.pcworld.com/article/156494/superspeed_usb_30_more_details_emerge.html |títol=SuperSpeed USB 3.0: More Details Emerge|obra=PC world|data=6 Jan 2009}}</ref>
 
=== Historial de versions ===
* '''''USB 3.1''''': publicat el juliol de 2013.
* '''''USB Type-C''''': similar al 3.1 però amb format diferent, publicat l'agost de 2014.
[[Fitxer:USB-Type-C.png|vinheta|Connector USB Type-C, el que usan los pijos del Mac.]]
[[Fitxer:Usb type-c pinout.svg|vinheta|Definició dels pins del connector USB Type C]]
 
Usuari anònim