Àcid valproic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 5:
 
L'àcid valproic és un líquid a la [[temperatura d'una habitació]], però pot reaccionar amb una base com l'[[hidròxid sòdic]] per formar la sal valproat de sodi, la qual és un sòlid. L'àcid la sal o una mescla de tots dos (valproat de semisodi) es comercialitzen sota diverses marques comercials Depakote, Depakote ER, Depakene, Depakene Crono, Depacon, Depakine, Valparin i Stavzor.
 
==Història==
L'àcid valproic va ser sintetitzat primer per B.S. Burton l'any 1882 com un [[anàleg (química)|anàleg]] de l'[[àcid valèric]], que es troba de forma natural en la [[valeriana]].<ref>{{ref-publicació|autor= Burton B.S. |any= 1882 |títol= On the propyl derivatives and decomposition products of ethylacetoacetate | url = |publicació= Am Chem J. |volum= 3 |exemplar= |pàgines= 385–395 }}</ref> L'àcid valproic és un [[àcid carboxílic]]. Fins a l'any 1962 Pierre Eymard no va descobrir per casualitat les seves capacitats anticonvulsives (en rates de laboratori).<ref>{{ref-publicació|autor= Meunier H, Carraz G, Meunier Y, Eymard P, Aimard M |any= 1963 |títol= Propriétés pharmacodynamiques de l'acide n-dipropylacetique | url = |publicació= Therapie |volum= 18 |exemplar= |pàgines= 435–438 | pmid = 13935231 }}</ref>
Linha 13 ⟶ 14:
Tal com en la [[fenitoïna]] i la [[carbamazepina]], l'àcid valproic bloqueja els trets sostinguts i d'alta freqüència de les [[neurones]].<ref name=katzung>{{ref-llibre|cognom= Katzung|nom= Bertram G.| editorial= [[McGraw-Hill]] |títol= Basic & Clinical Pharmacology|edició=9a ed.|data= 2007|isbn= 0071451536|pàgines= 569-570|capítol= 24| urlcapítulo = |cita=}}</ref> Aquest fàrmac inhibeix la [[GABA transaminassa]] i la [[recaptació]] de GABA en les neurones. Per això se'l relaciona amb l'increment de [[GABA]] al [[cervell]], ja que aquest és un inhibidor de la secreció de [[neurotransmissors]]. Per tant si es disminueix el nombre de neurotransmissors que donaran una resposta a l'estímul, es podrà pal·liar la reacció en cadena que provocarà la crisi epilèptica.
 
== Efectes secundaris adversos==
Els efectes col·lateralssecundaris més freqüents inclouen la [[nàusea]], [[vòmit]]s i malestar gastrointestinal, [[dolor abdominal]] i [[pirosi]], entre altres.<ref>{{ref-web|url= http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/druginfo/medmaster/a682412-es.html|títol= Ácido valproico| consulta= 9 de juny de 2008|autor= por MedlinePlus|enllaçautor= http://medlineplus.gov/spanish/|any= 2006|mes= enero|obra = Enciclopedia médica en español|llengua= español}}</ref> L'àcid valproic pot estar associat a una alta toxicitat al [[fetge]].<ref name=katzung /> cosa que portaria al quadre d'[[icterícia]], debilitat, cansament, inflament facial, pèrdua de la gana i vòmit. Rarament pot ocasionar [[hepatitis fulminant]].
L'àcidoàcid valproic també pot causar [[alopècia]]. Una de cada cinc dones presenten desordres en els cicles menstruals.
 
===Embaràs===
El valproat causa [[Malformació congènita|defectes congènits]];<ref>[http://www.bbc.com/news/world-europe-39657139 New evidence in France of harm from epilepsy drug valproate] {{webarchive|url=https://web.archive.org/web/20170421023357/http://www.bbc.com/news/world-europe-39657139 |date=2017-04-21 }} BBC, 2017</ref> L'exposició durant l'embaràs s'associa amb unes tres vegades més de malformacions importants, principalment [[espina bífida]].<ref name="pmid6402356">{{cite journal |vauthors=Koch S, Göpfert-Geyer I, Jäger-Roman E, etal |title=[Anti-epileptic agents during pregnancy. A prospective study on the course of pregnancy, malformations and child development] |language=German |journal=Dtsch. Med. Wochenschr. |volume=108 |issue=7 |pages=250–7 |date=February 1983 |pmid=6402356 |doi= 10.1055/s-2008-1069536|url=}}</ref><ref name="pmid10882750">{{cite journal |vauthors=Moore SJ, Turnpenny P, Quinn A, etal |title=A clinical study of 57 children with fetal anticonvulsant syndromes |journal=J. Med. Genet. |volume=37 |issue=7 |pages=489–97 |date=July 2000 |pmid=10882750 |doi= 10.1136/jmg.37.7.489|url=http://jmg.bmj.com/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=10882750 |pmc=1734633}}</ref>