En l'[[Antiga Roma]] hi va haver dos tipus de cullera, la major o lígula i la menor anomenada ''[[cochlea]]''. Aquesta últimadarrera tenia un mànec en forma d'agulla que servia també per a punxar trossos de menjar o obrir [[musclo]]s. Per tant complia amb algunes funcions de l'actual [[forquilla]]. Fins al [[segle XIX]] la cullera sovint era -a part del [[ganivet]] o [[ganivet de butxaca|navalla]]- l'únicel sol estri utilitzat en els àpats. El principal material utilitzat en la seva fabricació era la [[fusta]]. Després es va començar la [[fabricació]] industrial de culleres de [[ferro]] o [[acer]] recobert d'[[Estany (element)|estany]] i, per a la gent més adinerada, de [[plata]]. Per als aliments rics en [[sofre]] com els [[ou (aliment)|ous]] o el [[peix]] se solen emprar culleres daurades, de banya o altres materials que no reaccionen amb aquest ingredient alterant el seu sabor. A partir de la seva forma primitiva s'han desenvolupat diverses formes especialitzades per a [[sopa|sopes]], [[amanida|amanides]], [[postres]], [[cafè amb llet]] o sense, etc.
