Reus: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m revertides les 2 últimes edicions
m →‎Localització: retoc i enllaços
Línia 33:
El municipi es troba a una altitud que oscil·la entre els 114 i els 180 [[Metres sobre el nivell del mar|msnm]]. El seu terreny és generalment pla i només al sector nord s’alcen uns petits turons, que són els darrers contraforts de les [[muntanyes de Prades]]. El terme és situat gairebé al centre de la plana del [[Camp de Tarragona|Camp]], limitat per les Muntanyes de Prades i la [[mar Mediterrània]].
 
Confronta al nord amb els municipis de l’[[L'Aleixar|Aleixar]], [[Castellvell del Camp]], [[Almoster]] i [[la Selva del Camp]], a l’oest amb [[Riudoms]] i, al [[Tarragonès]], amb [[Constantí]] a l'est, amb [[Tarragona]] al sud-est, i amb [[Vila-seca]] al sud. Cap riu no travessa el terme però en canvi hi ha nombrosos barrancs i rieres, entre els quals cal esmentar els [[Barranc dels Cinc Ponts|barrancs dels Cinc Ponts]], el [[Barranc del Roquís|Roquís]], l’[[Barranc de l'Escorial|Escorial]] i [[Barranc de Pedret|Pedret]] i les rieres de [[Riera de la Quadra|la Quadra]], l’[[Riera de la Beurada|Abeurada]], [[Riera de la Selva|la Selva]], [[Riera del Molinet|el Molinet]] i el [[Barranc del Pi del Burgar|Pi del Burgar]]. El petit transvasament de l’[[Ebre]], realitzat el 1989, que aprofita els cabals sobrants dels canals del [[Delta de l'Ebre|delta]], pal·lia el dèficit que fins ara tenia el municipi a causa de la limitació de recursos del [[riu de Siurana]], el [[Francolí]] i el [[Riu Gaià|Gaià]], i per la sobreexplotació dels [[Aqüífer|aqüífers]].
[[Fitxer:Catalunya-Reus-Monument-Joan-Prim.JPG|thumb|Monument en honor a [[Joan Prim i Prats|Joan Prim]], a la plaça del mateix nom.]]
El terme de Reus comprèn la ciutat homònima, cap de municipi i de comarca, i urbanitzacions com [[El Pinar (Reus)|el Pinar]], que s’estén també vers el veí municipi de [[Castellvell del Camp|Castellvell]], [[Mas del Carpa]], [[Pelai (Reus)|Pelai]], [[Sant Joan (Reus)|Sant Joan]] i [[Sol-i-vista]]. El centre de la ciutat és la [[Plaça de Prim]], i el nucli antic és a la zona coneguda com el [[Ravals de Reus|Tomb de Ravals]]. Un nucli més modern és dins del perímetre de [[Riera de Miró]], l'avinguda de [[Sant Jordi]], el carrer del Dr. Robert, el [[Passeig de Mata]], el [[Passeig de Sunyer]], la [[Plaça de les Oques]], el [[Passeig de Prim]], la [[Plaça de la Pastoreta]], l'avinguda de La Salle, l'avinguda de [[Pere el Cerimoniós]] i la riera d'Aragó. Més enllà d'aquests límits la ciutat es troba en expansió.
Línia 246:
*[[Fitxer:reus-ubicacions.png|thumb|esquerra|Ubicacions dels llocs principals de Reus]]'''Les [[Cases Barates (Reus)|Cases Barates]]''', grup de cases unifamiliars de baix preu, amb un jardí minúscul, construïdes per l'[[Instituto Nacional de la Vivienda]] cap al 1945, avui ja diluïdes dins el casc urbà, a l'est, entre el camí de [[Salou]] i el [[barranc de l'Escorial]], al descampat conegut pel Camp perdut o Hort de la Tia. La barriada es va eixamplar més avall de les Cases Barates, en direcció a Salou, on es van crear les anomenades Colònies Cros, en terrenys del mas del [[Francesc Cros Reig|Paco Cros]], un mestre progressista, i entre ambdues la zona coneguda per Sanremo, pel nom d'un antic restaurant. Actualment es desenvolupa urbanísticament la zona de [[Mas Iglesias]], a l'altra part de la carretera de Salou, amb un gran parc.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom = Amigó|nom = Ramon|títol = Materials per a l'estudi dels noms de lloc i de persona, i renoms, del terme de Reus|url = |edició = |llengua = |data = 1988|editorial = Associació d'Estudis Reusencs|lloc = Reus|pàgines = 194|isbn = 8486387655}}</ref>
*'''[[Barri Fortuny]]''', blocs també de l'Instituto Nacional de la Vivienda, de construcció modesta, després gestionat per [[ADIGSA]]. Al seu davant les Parcel·les Mercader, o '''[[Mercader (Reus)|Urbanització Mercader]]''', a les terres del Mas del Jordi, desenvolupades recentment en terrenys que foren del Sr. Mercader. A tocar de la Carretera de Reus a Salou.
*'''[[Barri Juroca]]''', barri a tocar amb l'anterior format per la unió del grup Roca amb els Blocs [[Juncosa (Reus)|Juncosa-Cabello]] i els Blocs de la Cooperativa de Santa Llúcia. El sr.senyor [[Josep Juncosa i Bellmunt|Juncosa]] fouva ser un destacat jugador de l'[[Atlètic de Madrid]] i més tard entrenador entre altres equips del Còrdova. Destaca del barri l'edifici Santa Llúcia, el més alt del sud de Reus amb 11 plantes i amb molts habitatges en diferents portals dins d'aquest edifici. Al costat de la carretera de Reus a Salou.
*'''Urbanització Massó''', o colònies Massó, sorgides als terrenys de la granja Massó. Són xalets o masets, cadascun amb el seu tros de terra. L'entorn actual s'ha urbanitzat per la construcció del Pavelló olímpic en la seva zona sud. Està prop del Barri Fortuny, a la vora dreta del barranc de l'Escorial, avui convertit en carrer d'Astorga.
*'''Parcel·les Casas''', també prop del Barri Fortuny, i a tocar amb Juroca. Sorgides en terrenys del Mas del Casas, entre el barri Juroca i el barri de Montserrat, i ajuntades amb les '''parcel·les Muixí''', en terrenys del Mas del Muixí, entre el barranc de l'Escorial i el [[camí dels Morts]]. A l'altre costat de la carretera hi ha la Urbanització [[Bellisens]].<ref name=":0" />
Línia 256:
*'''Naus de les Illes Medes''', lloc de naus industrials a la carretera de Montblanc, a passar del [[Cementiri de Reus|cementiri]].
*'''[[Els Xalets Quintana|Xalets Quintana]]''', una petita barriada de cases unifamiliars amb jardí, al nord de la ciutat, entre l'[[Ermita del Roser (Reus)|ermita del Roser]], la carretera de Montblanc i el [[barranc dels Gossos]]. Edificat a partir de 1923-1924, pel senyor Quintana, sastre de professió, en uns terrenys de vinya i garrofers de la seva propietat que en va iniciar la parcel·lació,<ref name=":0" /> va anar quedant incorporada a la ciutat i en va augmentar el valor i el nivell de les edificacions i dels que hi viuen. El seu accés antic era un petit pont metàl·lic d'un metre d'ample que creuava una barrancada, i per l'altre costat una sortida de 3 metres al costat de la presó local.
*'''La Munta i Baixa''', zona avui completament dins de la ciutat, a l'entorn del qual hi ha l'hipermercat Carrefour, la plaça de Pompeu Fabra i l'antic Palau de Fires i Congressos. Té aquest nom perquè el 1864, l'ajuntament va començar l'obra de conducció cap a la [[Riera de la Beurada|riera de l'Abeurada]] de les aigües del [[Barranc dels Cinc Ponts]], del [[Barranc de Calderons|de Calderons]] i del torrent de la Raseta, acumulant pedres i terra que feien un crestall ample. El camí hi passava pel damunt, fent una pujada i una baixada.<ref name=":0" /> A la vora es troben les zones de [[Mas del Llevat]] i Mas del Briansó.
*'''Barri de [[Sant Joan (Reus)|Sant Joan]]''', parcel·les abans anomenades Parcel·les Pàmies, nom de l'amo dels terrenys, per classe mitjana. Fins fa uns quatre anys quedaven tancades per la via del tren, però avui l'accés per la barrera s'ha tancat i s'ha obert un nou accés que dóna a la ciutat, passant per sota la via.
*'''[[el Pinar (Reus)|El Pinar]]''', urbanització a la carretera de Castellvell del Camp, inicialment per a persones benestants. Té uns 250 xalets.