== La croada passa per Portugal, Castella i Catalunya ==
[[Fitxer:AfonsoI-P.jpg|200px|thumb|[[Alfons I de Portugal]]]]
A mitjans de maig de 1147 salpa una flota anglo-flamenca en ruta cap a Palestina; s'atura pel juny a [[Porto]] i el bisbe els anima a ajudar el rei [[Alfons I de Portugal]] a [[Setge de Lisboa (1147)|prendre Lisboa]] als musulmans.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Buggenhoudt |nom=H. Thiry-van |títol=[[Biographie nationaleNationale de Bèlgicque]] |url= http://books.google.fr/books?id=T8C5i0mGsOoC&pg=RA2-PA472&dq=croisade+1147+Lisbonne#PRA2-PA472,M1 |llengua=francès | editorial=Académie royale des sciences, des lettres et des beaux-arts de Belgique |data=1866 |pàgines= |isbn= }}</ref> Després de quatre mesos de setge, la vila cau, i la majoria de croats reprenen la ruta.
El [[Papa Eugeni III]] va convocar a l'ajut a [[Alfons VII de Castella]] per [[Croada d'al-Mariyya (1147)|prendre Almeria]] i [[Ramon Berenguer IV]] a [[Setge de Tortosa (1148)|prendre Tortosa]],<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=DEDe CAPTIONEcaptione ALMERIEAlmerie ETet TORTUOSETortuose |url= |llengua=llatí | editorial=Anubar |data=1973 |pàgines= |isbn=}}</ref> que fou escoltada pels [[República de Gènova|genovesos]] que [[setge de Maó (1147)|assetjaven Maó]] per lluitar contra la pirateria dels musulmans de l'[[Emirat de Granada]] basats en les [[Balears]], aliats de la [[República de Pisa]] contra Gènova des de [[1137]].<ref>{{ref-web|url= http://www.giustiniani.info/genova.html |títol=STORIA DELLA CITTA’ DI GENOVA DALLE SUE ORIGINI ALLA FINE DELLA REPUBBLICA MARINARA | consulta=17/8/2014 |obra= | editor=Storia dei Giustiniani di Genova |data= |llengua=italià }}</ref>
